Skip to main content

Escrivia recentment sobre la culminació del repte: “Ho he donat tot, com sempre faig i crec que aquest cop he estat capaç de generar una petita petjada en força gent. El número de cims, kilòmetres, desnivell, la proesa esportiva, no és rellevant. Estic entrenat a fer-ho. El que sí crec és important és com ho he fet, intentant ser fidel als meus valors, a uns objectius nobles. Ara em puc tornar a llegir el briefing del projecte i estar content, perquè el que vaig escriure no era una quimera, era un somni que es podia fer realitat. Ho he fet i estic feliç. Com dic a l’escrit que feia ahir, jJa he somniat, ja he dibuixat, ja he preparat, ja he compartit i ja he gaudit. Es pot fer i ho seguiré fent. Ho explico i ho explicaré, perquè té molta força. És autèntic, intens, emotiu. Una altra dimensió. 100% pur, genuí i honest. Així ho veig.”

Segueixo pensant el mateix, orgullós de com ho he fet i com estic intentant continuar amb aquest viatge. I ara tocava un altre pas més, complir amb la promesa de donar a la Marató de TV3 10€ per pic ascendit, per tant un total de 1.000€. Quan ahir em vaig disposar a fer la donació, més enllà del fet de ser conseqüent amb la meva promesa, la reflexió del perquè era important. No volia que fos una obligació, volia que aquell acte formés part del camí que estic fent. I la reflexió va anar en la línia del que comento en el meu briefing de projecte: “Potser, fent-ho, faig més gran el meu tresor i potser, fent-ho, faig la meva petita aportació a aquest mon tant gran.”.

Jo acostumo a ser molt crític amb nosaltres, els humans. Crític amb els nostres pecats capitals, els del segle XXI. Però això no condueix enlloc si no som capaços d’intentar millorar el que ens envolta, un mon millor. Cal que tots anem posant el nostre granet de sorra i jo fins ara no he estat el primer de la classe, ni molt menys. El meu donatiu és un granet de sorra, petit, però que et fa gran l’esperit. Un granet de sorra, petit, però que et fa molt feliç. Feliç de saber que el camí és bo i que ser crític no val sinó intentes millorar. I així va ser i així ho vaig fer, i així ho escrit, content.

el meu petit granet de sorra

A la nit, quan vaig escoltar a la Cristina (cosina segona meva), l’Andrea i l’Ariadna (les seves filles bessones) a la Marató, explicant el seu cas d’anorèxia nerviosa, vaig continuar la reflexió. Com li vaig dir després a la Cristina: “grandíssima lliçó per tots. Us en sortireu campiones”. El seu repte és majúscul … Pel que conec a la Cristina ella també ho donarà tot, com sempre fa. Lluitadora, amb una energia inigualable, forta, consistent. El seu repte és, com ara jo explico a les meves xerrades, el motiu principal per no deixar de lluitar. Recuperar les seves filles, una motivació essencial que, per molts handicaps i imprevists que tingui, no la faran perdre el camí que està fent. Se’n sortirà, no en tinc cap dubte. 😘Content, doncs, del meu granet de sorra, petit.

Curiosament soc ara 1.000€ més pobre (com li deia al meu fill Jordi aquest matí) però 1.000€ més ric, d’esperit.

Visca @la100pics!!!