Skip to main content

Diumenge vam celebrar Sant Esteve a Mas Martí, un luxe. Poques famílies han pogut tenir l’oportunitat de reunir-se aquestes Festes. Fer-ho a l’Empordà, en dues taules exteriors, en un entorn meravellós, és una gran sort. I amb un amfitrió com el Jordi Angrill, germà de la Sònia, imbatible. Estada cinc estrelles, menjar espectacular, entorn inigualable …

Després de dinar ens vam disposar a obrir els regals de l’amic invisible, abans ja havíem fet cagar el tió pels petits. Jo, acompanyat de la més petita, la Laia, érem els encarregats d’anar repartint-los un a un. I em vaig deixar pel final el meu, per res en especial, jo repartia i vaig trobar que així havia de ser. Quan la Laia, amb el seu somriure, em va donar el meu regal, no tenia ni idea del pes emocional que tindria aquell regal. El vaig obrir i … la foto, la més entranyable de @la100pics, emmarcada, estava a les meves mans. No vaig poder evitar les llàgrimes, l’impacte va ser molt gran, la foto és molt gran.

La foto és un resum de bona part de @la100pics, ho té tot. Transmet l’experiència viscuda, i personificada en el protagonista excepcional del projecte, el Jordi. Jo recordo l’abraçada com si fos ara mateix, plena d’emocions, d’energia, de felicitat, d’unió. Recordo perfectament el “grande sherpa!!!” que em va sortir de dins després d’abraçar-lo. Un moment únic i especial, un regal magnífic. Tot i que els bons records estan al cor, tenir-los físicament a mi m’ajuda a poder-los assaborir al llarg del temps. Va ser un regal de Nadal inesperat, gràcies Jordi!!! 😘

la foto més entranyable de @la100pics

Amb la foto hi havia un escrit, que no vaig poder llegir en aquell moment, massa emocions. I el vaig llegir al cap d’una estona, i un altre cop abans d’anar a dormir. Un escrit amb la visió del Jordi de l’experiència viscuda. Com molts acompanyants ja havien fet. Cada escrit, de cada acompanyant, és diferent, particular, entranyable, únic. I aquest, el del Jordi, és màgic. Té la màgia d’una persona amb la que he conviscut molt, de forma molt intensa, la màgia d’un relat que jo mateix hauria firmat. Tanta va ser la sintonia que la música té els ritmes somiats.

Llegir aquest escrit em fa molt i molt feliç. Per molt motius. És una nova constatació de que l’esperit de @la100pics va arribar, i de quina manera! Però això ja ho tenia força clar. Però també és una constatació de que la sintonia que vam tenir el Jordi i jo no és una il·lusió meva, que podria ser. Soc tendent a il·lusionar-me (a somniar) però l’escrit és molt clar i, com ja he dit, ben bé el podria haver signat jo mateix. És també la constatació de que lluitar, de que buidar-se, de que perseguir uns objectius nobles, normalment té un retorn. En el meu cas el retorn és immens. Però a més és la constatació de que el Jordi ho va lluitar, es va buidar, va perseguir uns objectius nobles, i ha tingut un gran retorn. Madur com és, ho sabrà aprofitar. I finalment és la constatació que allò gran que perseguia amb aquest projecte està aconseguit. Satisfet i orgullós. I, sobre tot, feliç.

El llegat està allà, per a ser usat en el moment que es vulgui. Es llegeix i amb això n’hi ha prou. Estic convençut que algun dia, no sé jo a on seré, algunes coses passaran a la vida del Jordi i seran el fruit de tot el viscut i après. I aquesta foto, en aquell moment, el farà plorar a ell. Això imagino ara, sense saber-ho, perquè cal seguir somniat, dibuixant, preparant, compartint i gaudint. I espero que el Jordi tingui aleshores la gran sort de tenir el seu sherpa.

Aquesta foto, doncs, a més d’un excel·lent record, junt amb l’escrit, és el millor tresor de tots els que he anat recollint durant aquests mesos. Gràcies de nou Jordi!!!

I ara, a posar-se a la pell del sherpa i a fer una lectura pausada …

un escrit molt especial

Visca @la100pics!!!