Skip to main content

Ahir em vaig acomiadar de la FURPI, l’estimadíssima FURPI. Va ser la meva casa durant 80 dies i guardo un record fantàstic. Van ser molts dies de convivència molt intensa amb la FURPI, a tot hora, en tot moment, a molts llocs, amb molta gent. Encara recordo les activitats diàries, com la “bogada, dutxa i ordre,”, les llargues videoconferències per feina, les planificacions amb l’acompanyant, sopars, esmorzars, el cafè del matí … La meva lluita per mantenir una autonomia llarga de l’aigua, del gas i de la llum. Compte amb la nevera, compte amb les dutxes llargues, compte amb apagar els llums. Trobar un bon lloc per aparcar, i permès!!! La rutina abans de posar-la en marxa per a que tot es mantingués al seu lloc, calaixos, carregadors, equipament, tot ben assegurat. L’habilitat per falcar-la i anivellar-la, la precaució als girs curts, l’anar en compte amb les alçades (sobre tot al travessar els pobles). Aigües grises, proveïment de bombones de propano, gasoil, aprofitar les hores de llum per carregar la bateria. Tot es va anar convertint en rutines i em vaig anar fent amb la FURPI, fins que va arribar un dia que érem “tal para cual” i ja hagués pogut estar-hi molt de temps. Jo, que no havia anat mai en auto-caravana, potser ara podria donar algun consell als nouvinguts. 😁

La FURPI, casa meva

Però no només va ser casa meva, va ser també casa de tots, de tots els que em van acompanyar i que van fer-hi nit. Quasi tothom ho va provar, i quasi tothom va estar-hi bé. Perquè, en el fons, els va permetre entendre bé el projecte, viure-ho amb intensitat, de primera ma. Jo en guardaré un molt bon record, ells també.

casa de tots

I no només va ser casa meva i la de tots, va ser també la imatge del projecte. La imatge de @la100pics, retolada per tot arreu, amb els logos dels patrocinadors … Allà està l’Oriol! Tot bon projecte necessita una imatge d’èxit, li vam encarregar a la FURPI i ho va aconseguir. A tot arreu la gent ens mirava, generàvem atenció, i els veïns es connectaven a la web, d’amagat. Què serà això de @la100pics? Gràcies FURPI!

A Montblanc

El nom, idea d’una seguidora d’Instagram (FURgoneta dels PIcs) va costar al principi, però les últimes setmana ja ningú parlava d’una auto-caravana, tothom es referia a ella pel seu nom: la FURPI. Al posar-li un nom, d’alguna manera la personalitzes, i li agafes carinyo. Si, amés, acompanya que l’experiència té moments màgics, el carinyo agafa molta força. Moments màgics com l’entorn de determinats llocs (el Port del Cantó, Port de la Bonaigua, Salardú, el llac de Matamala …), l’atracció que va generar a la nocturna o al fi de festa a Bagà. El carinyo que ens farà recordar la FURPI per sempre més, com un dels “personatges” essencials de l’experiència.

Moments màgics
Moments màgics
Moments màgics
Moments màgics

Però no tot han estat flors i violes … Jo recordo anant de La Pobla de Segur a Montblanc, un viatge que recordaré tota la vida. Jo, amb gastroenteritis i la costella trencada, després d’haver fet un cim (fàcil). Un viatge llarg, pensant en tot moment en parar i prendre’m una truita a la francesa (el meu estomac no permetia res més). No hi havia manera de trobar un bar, quan de sobte un soroll com si la FURPI s’hagués trencat també una costella. Un calaix s’havia obert i havia sortit tot el de dins, fent molt de soroll. Para i posa-ho en ordre, tranquil Oriol, paciència … A l’arribar a Tàrrega trobo un bar i m’hi paro i els demano per una truita francesa i em diu la noia “calent impossible, i que sàpigues que el pa és del dia anterior”. Després d’engegar-la a ventar, amb no massa bones maneres, entro a la FURPI, l’engego i es dispara el ventilador de la calefacció, amb un soroll permanent … Oriol, paciència, tiro endavant i a veure si para … Arribo a Montblanc, i el soroll no para, així que truco al meu amic Joan de Camper Park i li demano consell. Després d’intentar arreglar-ho, sense èxit, m’aconsella el Joan que desconnecti el motor de la calefacció. El soroll para. Aparco bé la FURPI i, caminant, a les 15h del migdia, intento buscar un lloc obert a Montblanc que em facin una truiteta a la francesa … Després d’una bona caminata, em donen la truiteta al casal del poble. 🤨

La FURPI en ruta

Menció especial per A Camper Park, per tota l’ajuda que m’han ofert en el projecte, en les seves mans he deixat la FURPI. I sobre tot al Joan, ell em va ajudar moltíssim en la preparació de la FURPI a l’aventura, em va ajudar quan vaig tenir problemes i em va fer una assistència vital a Camprodon per a resoldre desperfectes acumulats que em feien la vida més complicada. Ell va entendre el projecte com ningú i va estar al nostre costat, moltes gràcies per tot Joan i fins aviat!!! Segur que tard o d’hora ens tornarem a trobar.

Gràcies Joan per tot el teu suport

La decisió de vendre la FURPI no ha estat fàcil, molt carinyo li vaig agafar i molt bons records en tinc. Però cal ser pràctic i quantes més coses tens, més problemes. Manteniment, parking, assegurança … La FURPI hauria estat poc aprofitada una vegada finalitzada @la100pics, i la gestió d’un lloguer és impensable. S’hauria convertit en un luxe i, com dic, els luxes son cars i problemàtics, resten felicitat. Així que, amb molta pena, ahir em vaig acomiadar d’una gran amiga meva, la FURPI. Ella seguirà en ruta, amb altra gent, i molt probablement no viurà un viatge com el de @la100pics, ni vestirà una imatge com la que va vestir. Guardada està en el record de tots els que m’han acompanyat, inesborrable record.

Visca @la100pics!!!