Skip to main content

Diumenge vaig gaudir d’un molt bon partit de tennis, la final de l’Open d’Austràlia. Només vaig poder veure el set final, tot i que vaig seguir per internet l’evolució de la final. Un Nadal pletòric, física, tècnica i mentalment, davant d’un Medvedev que va ser atropellat després de tenir la final encarrilada. Probablement sobre paper el rus era favorit però a l’esport hi juguen moltes variables …

Vaig gaudir d’un molt bon partit de tennis, com altres que, acostumats a jugar-hi, ens és admirable la precisió i constància dels cops, durant tantes i tantes hores. Com altres que, acostumats a fer esport (futbol a banda), saben de la dificultat de mantenir un nivell tant alt davant un jugador sobre paper millor que tu. Vaig gaudir com altres que els agrada l’espectacle i que son capaços d’estar 5 hores i mitja davant el televisor quant molts cops se’ns fa insuportable estar 5 minuts seguits escoltant o veient segons quines retransmissions. I probablement també compartint audiència amb els que veuen l’esport com un dictamen entre guanyadors i perdedors. Em costa en aquest últim cas entendre comentaris, que he sentit i viscut, de persones assegudes al sofà de casa, amb una cervesa a la ma, que veient un ciclista espanyol que no aguanta una “demarrada” d’un altre ciclista els titllen amb adjectius inqualificables com “merda de Contador …”. Quan has viscut un esport com el ciclisme, encara que hagi sigut com aficionat, saps de la duresa del que fan aquells esportistes, i l’admiració supera qualsevol circumstància. El Nadal, hagués guanyat o perdut, hagués tingut la meva admiració profunda pel viscut el diumenge. Molt gran!

Em quedo amb les emocions de l’Àlex Corretja al final del partit. Em sento molt a prop d’aquesta reacció, que jo també tinc quan veig una etapa trencacames del tour o veig arribar al Killian Jornet en una ultra com la UltraPirineu. Les emocions a que et trasllada l’esport practicat per persones que el porten a la seva màxima expressió. Admiració i agraïment per a ells!!!

Nadal, una llegenda del tennis

Ja he escrit en articles del meu blog sobre la importància de practicar l’esport amb bons valors i sobre el factor clau que representa la capacitat mental.

Dic a les xerrades “amb els valors el projecte forma part de la teva essència, donant-li una dimensió que va més enllà d’una experiència”. Estic convençut que això també ho pensa el Rafa Nadal, es percep en tot moment l’esforç, la passió, la constància … Ho té interioritzat i li dona un plus a la seva carrera com a tennista. No s’avorreix de jugar perquè el que fa va més enllà de practicar un esport.

Dic a les xerrades: “en tot projecte hi ha contratemps difícils i la capacitat mental és la que ens donarà el diferencial definitiu per a superar-los”. Està entrenat mentalment i això genera molta admiració dels que com ell, intenten practicar esport a alt nivell. Llegeixo a algun mitjà: “Rafa Nadal, la mejor mente en la historia del deporte”. Jo no seria tant exagerat però és evident que ell utilitza aquesta bassa per a superar molts moments i, en molts casos, guanyar partits.

No oblidem, a més, que la seva recompensa econòmica és molt alta (va guanyar més 2 milions i mig d’euros a Austràlia) i això sempre ajuda … Davant altres esportistes, igual d’exigits mentalment com ell i que fan coses sublims sense cap recompensa, inclús en algun cas invertint-hi diners. Amb més puresa porten l’esport a la sang i probablement la seva recompensa no econòmica sigui superior a la dels esportistes molt ben remunerats. La meva admiració per a tots ells, que fan que els aficionats aprenguem a estimar l’esport i a gaudir-lo al màxim.

Finalment, deia també en un blog en referència a les audiències als mitjans: “Jo penso que els criteris de selecció, molt enfocats a la quota / audiència, tenen models de referència d’un segment molt concret: populars, mediàtics, influenciadors … Potser si el model de referència tingués un caire més fonamentat en els valors, més solvent i de llarg recorregut, canviaria l’espai als mitjans. Potser podríem començar a dir que els mitjans ens ajuden a educar i potser també estaríem una mica més orgullosos dels nostres models de referència. No sé com anirien les audiències però el que estic convençut és que estaríem en un camí molt millor per a la nostra societat. En aquest nou escenari, potser Kilian Jornet seguiria tenint la seva quota i altres esportistes, polítics i supervivents de les xarxes deixarien de tenir-ne.”

M’alegra molt veure el ressò mediàtic del Nadal, crec que és un esportista que, com deia abans, ens pot explicar i ensenyar moltes coses. Un bon referent per a una societat poc enfocada als valors. Tant de bo però fossin capaços els mitjans de ser més purs amb els missatges importants i evitar els abanderaments d’altres fins no tant nobles, però més populars. Hi ha una tendència a posar-ho tot al sac de la “heroica”, de La Roja, los Hispanos y Las Guerreras. Aquest afany em decep i arrossega un esperit pervers que elimina la puresa de l’esport, que tant m’agrada.

Em quedo doncs amb les emocions de l’Àlex Corretja al final del partit. Les emocions a que et trasllada l’esport practicat per persones que el porten a la seva màxima expressió. Admiració i agraïment per a ells!!!

Visca @la100pics!!!