Skip to main content

Quan vaig concebre el projecte vaig pensar el següent:

“Normalment no soc d’explicar, guardo les coses dins meu, com a petits tresors, però crec que ha arribat el moment de compartir el que he après. Potser, fent-ho, faig més gran el meu tresor i potser, fent-ho, faig la meva petita aportació a aquest mon tant gran. I ho vull fer amb un repte molt treballat, molt personal, que tracta de buscar l’essència del que ha estat la meva vida.” … “L’altre gran atractiu del projecte serà el compartir l’experiència, moments intensos (“mano a mano”), amb persones especials de la meva vida. Allò que no tenim mai temps de fer, li trobaré l’espai.”

De seguida em vaig adonar, en la primera entrevista a Cugat Media, que estava sortint de la meva zona de confort i entrant en un món desconegut, i potser perillós. No per això, vaig deixar de ser fidel al que estava buscant. Tant és així, que el mitjà va titular la notícia: “Amb el projecte de pujar 100 cims en 84 dies vull dir a la gent que els estimo”. Un primer impacte que em va fer reflexionar de si estava en el bon camí. I vaig refermar els objectius del projecte: compartint entrava en un procés d’enriquiment personal, burxant en la meva essència, i oferia a tothom que volgués escoltar una font d’inspiració.

L’entrevista a Cugat Media, entrant en un món desconegut …

Efectivament, entrar en un mon desconegut ha estat especial, m’ha requerit un esforç i he hagut de ser valent, a risc d’equivocar-me en algun moment. Però he aconseguit el que buscava, tant a nivell personal, com en el meu entorn, el que ja tenia i el que ara hem creat amb @la100pics. I jo diria que el perjudici més gran ha estat allunyar del projecte a una petita part del meu entorn i generar un conjunt de seguidors que jo anomeno “curiosos”. Volen estar per observar, sense més interès que saber què passa.

He explicat als meus amics i familiars perquè son tant importants per a mi, que els estimo, i els he agraït el seu suport al projecte i l’acompanyament que m’han fet. També he fet referència a persones que ja no hi son, molt properes a mi, i que m’hauria agradat que hi fossin: el meu pare, el meu oncle Oriol, els meus cunyats Roser i Jaume …

Aquest procés que he viscut, que ha estat molt enriquidor per a mi (només per això el projecte ja ha valgut la pena), m’ha obligat a fer pública molta informació. Considero que no era possible aconseguir el que volia sense fer-ho. I més quan algun dels mitjans utilitzats, el blog, tenia també com a objectiu crear un diari del projecte. Un diari a on a part de reflectir el que ha anat passant durant @la100pics, també m’ha servit per a fer reflexions, mencions, reconeixements … En la meva visió, no podia quedar-me a mig camí, calia ser valent i obrir els continguts. Els riscos, els comentats.

Un cas molt especial ha estat Instagram. Jo no tinc compte personal a Instagram i penso que no la tindré, no m’aporta res important i tampoc crec que jo pugui aportar-hi res. Diferent ha estat @la100pics (i possible evolució), un projecte amb objectius molt lligats a la difusió. Teníem molts riscos si utilitzàvem aquest mitjà, a l’haver de compartir continguts molt personals: entrar en una exposició excessiva de la intimitat, generar un volum excessiu de “curiosos”, crear rebuig als seguidors més fidels del projecte … Però, novament, la decisió que vaig prendre va ser la de ser valent i obrir els continguts, sempre molt enfocat tot als objectius del projecte. Les precaucions que vam prendre: segmentar al màxim els seguidors (gent propera a la muntanya), no perdre mai de vista que el nostre objectiu amb els seguidors era generar un interès real en el projecte (en la muntanya, en la passió per córrer, en com es viu un projecte tant intens …), mantenir la integritat i el respecte, cuidar l’esperit del projecte, etc. Segur que he comès errors però he intentat ser molt coherent amb el que buscava i estic molt content del resultat final. Segueixo sense ser un amant d’Instagram però he passat de ser un crític confés a un usuari convençut, amb moltes objeccions al seu ús més estès. I estic convençut de la continuïtat del compte de @la100pics.

El compte Instagram, una nova experiència per a mi, arriscada i valenta

Escoltant les reaccions dels seguidors del blog i veient els comentaris dels seguidors d’Instagram em refermo en el que he escrit. Ahir el meu veí de La Fosca, seguidor a Instagram, em va dir que volia xerrar amb mi, que l’expliqués la meva experiència, amb molt d’interès.

Visca @la100pics!!!