Skip to main content

… potser toca fer algunes reflexions i valoracions. Em ve al cap el crit del meu fill arribant cap a Bagà a la última etapa de @la100pics: “espera viejo!”. Amb tot l’humor, amb tota la ironia, grande Jordi! Bufa vent a favor i cal aprofitar-ho, com ho estic fent i espero seguir tenint l’encert de seguir-ho fent. @la100pics m’ha donat un impuls impressionant, m’ha enriquit en molts aspectes. Però cal seguir aixecant la mirada, veure el camí fet i seguir enfilant cap amunt, sense mirar el cim fixament 😉

“no sembla que tinguis 55, has d’estar orgullós, ben portats …” em comenten. Orgullós sobre tot de l’esperit, més que del físic. Com dic molts cops quan valoro el meu físic, tinc un Golf que l’he anat trucant amb el temps, a base de molt entreno, però la majoria som capaços de tenir un físic que ens permeti afrontar moltes activitats. Soc afortunat en molts aspectes però el meu motor no dona de fàbrica massa cavalls. No vull treure-li importància, doncs cal molt d’esforç i disciplina, però el camí està marcat. Espera viejo!

L’esperit, del que sí em sento molt orgullós, és el que em permet somniar, dibuixar, preparar, compartir i gaudir. Amb uns valors molt treballats, amb molt d’esforç, constància, preparació, superació, respecte … Ja son uns quants viatges, anar pujant colls i gaudint del trajecte. I aquest últim viatge, el de @la100pics ha estat un gran encert, en molts sentits. M’he fet més amic dels meus amics (i de la família) i els ho he dit, els ho he agraït, i he compartit la meva passió amb ells. He viscut la muntanya (i el territori) com mai, trobant un mon màgic, dels privilegiats, abraçant-la, olorant-la, mirant-la … i aconseguint apropar la muntanya a persones que la vivien de lluny o l’havien abandonat (l’efecte @la100pics, que dic). M’he alliberat d’alguna motxilla que portava, amb sobrepès. He llimat alguna misèria interna i après altres maneres de ser i de fer. He demostrat que passió, treball i compartir poden sumar … Espera viejo!

I espero seguir-ho explicant, el viscut i nous somnis que vindran. Intentaré fer xerrades i difondre l’experiència (i el documental, quan estigui fet). Intentaré “Fem Muntanya Junts?” i ajudar altres a fer somnis realitats. Per què crec que val la pena. “Potser, fent-ho, faig més gran el meu tresor i potser, fent-ho, faig la meva petita aportació a aquest mon tant gran.”. Hi ha viatges que no queden mai enrere, i la seva impremta i el seu record es fan perdurables per sempre més.

Ara que ja tinc 55 tocava fer algunes reflexions i valoracions.

Visca @la100pics!!!