Skip to main content

Al llarg de @la100pics he pogut confirmar que vull mantenir algunes coses del meu estil de vida. El dia a dia i la interacció amb altres persones et fan dubtar però després de l’experiència viscuda, jo em mantindré ferm en algunes d’elles. Dos exemples, relacionats: la moderació i les necessitats bàsiques.

Tothom que em coneix bé sap que soc una persona moderada, alguns em posen l’adjectiu d’auster, inclús amb certes connotacions negatives. “Deixat anar!” “Ara t’engreixaràs una mica, no?”. Jo el considero un valor positiu, davant l’abundància, l’excés. No és més feliç qui més té sinó qui més aprecia el que té. I jo soc molt feliç amb les petites coses. Molts cops utilitzo l’estratègia del “premi”, a mi em funciona molt i molt bé. Després d’un esforç, un premi. I així ho he seguit fent al llarg de @la100pics, amb molt bons resultats. Després del cim, un bon entrepà. Després de treballar de valent, una volta i un cafè tranquil. Cada queixalada de l’entrepà que em prenia (moderat, per suposat 😁) em sabia a glòria. Assegut a una granja, prenent el cafè, caminant tranquil·lament una estona, amb el meu acompanyant … em feia pessigolles la panxa! La repetició d’aquest acte et genera un hàbit (programes la ment), saludable pel cos i la ment, i et fa feliç. No et suposa cap esforç, al contrari, és un plaer. L’ansietat del que vol més, per més que tingui, no m’atrau. L’ansietat, a més, genera un esforç per evitar l’abús, una angoixa. Em mantindré ferm en la moderació, els hàbits i saber apreciar els petits moments.

Bons hàbits, bona senyal

La FURPI i el modus vivendi que m’ha exigit @la100pics també m’ha demostrat que hi ha poques necessitats bàsiques per a viure i que amb ben poc es pot ser feliç. La línia imaginària ens la posem nosaltres, considerem “drets adquirits” el que ja tenim. Tenim tendència a empènyer la línia imaginària cap a amunt i això, novament, ens genera ansietat i angoixa de “no tenir”. “Quant més té, més vol” ens deien de petits. Està clar que el sermó no va arribar doncs de grans normalment estem pitjor. Fa ben poc qui no anava ben lluny de vacances no era ningú, potser el COVID ens ha posat una mica a lloc. Com deia una persona que em va acompanyar a @la100pics, el COVID ha durat massa poc (ben interpretat, clar) … 😆 La meva línia imaginària durant @la100pics ha anat baixant i baixant i, contràriament al que pot semblar, cada cop estava millor. Llàstima que, ben tornat, l’entorn traeix i caus a certes temptacions, però cal seguir empenyent cap abaix … No convertir en necessitats plaers i bons moments sinó deixar-los com el que son, fets esporàdics que decideixo (o no) posar-los en el meu camí.

Visca @la100pics!!!