Avui he corregut durant tot el recorregut de l’etapa, de 22,5km i 800+ de desnivell. I a un ritme respectable, probablement més competitiu a la pujada i no tant a la baixada. Potser he apurat massa, al final el dolor era important, però no puc evitar seguir-me provant i seguir-me marcant objectius. Una vegada he iniciat l’etapa corrent hi ha hagut un moment que el repte passava a ser completar el primer cim corrent. Després el repte ha estat completar el segon cim i al final, completar l’etapa. Temps total: 2h49m. Inevitable mesurar, comparar, situar-me en el punt de recuperació …
Ahir, esperant que arribés el Toni Llacuna, el meu nou acompanyant, vaig anar a berenar a Girona. Baixada per la zona universitària fins al barri vell. Com m’agrada el barri vell de Girona, ben cuidat, botigues maques, ambient agradable … Sempre que hi vaig m’hi trobo bé. Vaig poder fer un mos (pastís de ratafia) i un suc amb llimona i cogombre a un local curiós amb terrassa.
A la nit, vam sopar pasta amb el Toni («bona la pasta» va dir el Toni, amic agraït) i vam petar la xerrada una bona estona. El Toni és de conversa fàcil i ens cal actualitzar les nostres vides, així que tenim xerrada per a molta estona: feina, país, família, @la100pics …
Vaig prendre la decisió de fer el track complert de l’etapa, previst només la pujada en la planificació original, fins a Els Àngel, a on em passava a buscar l’acompanyant. Però hi havia l’atractiu de trobar-nos amb el Toni a la Muntanya de Sant Miquel i el Jordi Carrasco (amic de feina) també em va confirmar que aniria, també a Sant Miquel, així que vaig decidir fer el recorregut sencer, fent primer Els Àngels i després Sant Miquel, i trobar-nos tots tres allà. Aquest és el track que he seguit, al final fent-lo tal qual el proposa l’autor a wikiloc.
Com el Toni tenia només 1 horeta fins a Sant Miquel i jo havia previst 3h30m per a fer el track complert, vam decidir amb el Toni que ell sortiria 1 horeta més tard que jo. És el primer cop que surto de la FURPI amb l’acompanyant dormint! 😂 No li tingueu en compte al Toni, era el previst.
Ja li havia donat voltes a quina seria la meva situació física després d’haver trotat ahir una bona estona. He començat a trotar des del principi, m’he anat trobant bé i he anat fent kilòmetres i superant el desnivell. Arribat a un punt, ja no tenia més remei que completar el primer cim corrent i així ho he fet. 1h18m fins a Els Àngels. No és un lloc que a mi em desperti entusiasme, doncs la vista des de dalt està força compromesa, però em porta records de les meves pujades amb bicicleta de carretera. L’encant potser era més al cel (de tots colors) que a les muntanyes.
A l’encarar la baixada cap a Sant Miquel, novament la polèmica, cal còrrer? He començat a trotar i m’he notat bé així que he seguit la dinàmica del dia, cursa al límit de dolor. El tram final fins a Sant Miquel, de pujada, ja m’ha començat a passar factura, però l’havia de completar. A dalt del punt de guaita del cim ja estava el Toni, que ha fet via, segur! Probablement no ha trigat en aixecar-se quan jo he sortit 😎
Des d’allà hem trucat al Jordi Carrasco, malla passada, doncs ell pensava que jo trigaria una estona més en fer el recorregut i al rebre la trucada ha accelerat la pujada a Sant Miquel des de la Font del Ferro. En 20 minuts ja era a dalt i hem pogut gaudir de les magnífiques vistes des del punt més alt tots junts.
Jo he proposat fer la baixada corrent 🤐 (Jordi, fill, no m’ho tinguis en compte), el Jordi i el Toni s’han quedat a la Font per a recollir el cotxe del Jordi i anar cap a la FURPI i jo he fet el trajecte final fins a la FURPI. Ells s’han embolicat amb la tornada i he tingut temps de fer la dutxa, la bugada i posar ordre. El Jordi ha «flipat» amb la FURPI i ha fet un vídeo pels amics, què grans que som a @la100pics!
Una vegada tot en ordre, hem baixat al bar Campus a esmorzar, entrepans de beicon, buti i truta, toma ya! Hem passat una gran estona tots tres esmorzant, el Jordi és una persona amb la que sempre em trobo molt a gust i m’agrada molt compartir estones, molt poques últimament, amb ell. Gràcies Jordi per la visita, entranyable el moment, que el guardo també al meu sac dels grans records de @la100pics. Què fàcil ho fas!
Després d’acomiadar al Jordi el Toni i jo hem panificat el desplaçament cap a Banyoles, punt per a fer l’aproximació de demà cap a Pujarnol, primer dels 3 pics que intentaré fer demà. A Banyoles hi tinc bons records, d’un llarg i maco projecte que vaig fer per a un grup empresarial. A l’anar-hi hem passat per Ca la Maria, restaurant que hi anàvem habitualment i he pensat … aquí dinarem avui! Dit i fet, el menú de sempre, el personal de sempre, el bon menjar de sempre, acompanyat d’una nova i bona xerrada llarga amb el Toni, genial!!! 😍
Visca @la100pics!!!
