Jugada mestre! Avui hem encadenat 3 cims de complexitat baixa, amb trasllat de vehicle entre ells. Això ens ha permès sumar un pic més a la reserva (Sant Patllarí, no previst a la planificació original) i guanyar un dia a la planificació, a l’espera de saber com afrontarem el Canigó i el Tretzevents. He tingut força dies aquesta setmana de recuperació i m’han permès aplicar aquesta fórmula: cotxe + cim de forma repetida, que ha funcionat a la perfecció.
Ahir a última hora de la tarda vam sortir a fer un vol amb el Toni pel costat del llac de Banyoles. Vam aprofitar per comprar coca per berenar (boníssima, per cert), que hem rematat avui entre cim i cim. La preparació de la ruta d’avui no era trivial (molta logística d’acompanyant), així que vam dedicar una bona estona, i no va ser suficient …
Les nits ja passen millor però no deixo de patir dolor de costella i una mica també intestinal (no acabo de fer net). Això fa que habitualment a les 5h de la matinada ja en tingui prou … no descanso suficient. La meva estratègia és prendre’m encara un ibuprofeno abans d’anar a dormir i així ajudar a desinflamar la zona costal; no soc de prendre medicaments però l’exigència física dels matins (impacte i aparell respiratori a tope) no ajuda i cal un complement al descans.
Aquest matí anava molt enfocat al repte (3 cims amb desplaçament) però només començar el primer cim ja m’ha permès tornar a endinsar-me en colors, olors i vistes. Una serra, la de Sant Patllarí, sorprenentment espessa de vegetació. A dalt del cim he coincidit amb un grup que feia vivac.
He pujat corrent i estava tant confiat que a la baixada m’he permès la llicència d’agafar un corriol (no previst al track) que tenia la indicació de Pujarnol (el poble de sortida de la ruta). El corriol, preciós, ha anat però desviant-se del punt final i m’he anat tement el pitjor. Finalment però ha acabat a la carretera i en 2 kilòmetres he retornat al punt d’inici, a on esperava el Toni per a anar al següent punt de sortida, Torroella de Montgrí. Aquest és el track de wikiloc que he seguit per la primer cim:
El Montgrí ja l’havia fet uns quants cops així que no ha estat gens difícil de seguir la ruta. La sorpresa però han estat els cartells i cintes que m’he anat trobant pel camí prohibint la circulació per motiu dels incendis. Potser no ho havia d’haver fet però no els he fet cas i he estat els 23 minuts d’ascensió pensant en el que li diria al Forestal si mel trobava … estic fent un repte personal, @la100pics, jo no ho sabia … 🤨 He pujat ràpid i al castell m’he trobat més gent «pirata» com jo. A dalt del castell avui he utilitzat una nova estratègia per a penjar la medalla, no hi havia cap lloc fàcil així que ho he fet d’un dels pocs arbres que hi havia.
De nou cap al cotxe, on esperava el Toni, una mica de coca i cap a Palau Saverdera. Arribats al poble he vist que el track no iniciava des del poble, sorpresa! Després de consultar wikiloc i rutes alternatives m’he adonat que l’inici era des de Sant Pere de Rodes, així que agafa de nou el cotxe i cap allà! 😅 Aquest és el track que he seguit per a pujar al Castell de Saverdera:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-castell-de-sant-salvador-de-saverdera-53240207
Avís a la Sònia, que venia al punt final a recollir-me i inici de l’última ascensió, aquest cop amb el Toni, així ho havíem previst. Un cim còmode des de Sant Pere de Rodes i amb molta recompensa. Les vistes des de dalt son espectaculars, 360 graus, amb l’al·licient del mar, el golf de Roses, Portbou …
Seguia amb confiança així que hem fet un cim molt proper que tenia un tossal, per curiositat. Ens ha ofert unes vistes encara millors que des del Castell.
Última baixada corrent i retrobada amb la Sònia, que esperava al costat del parking, en un mirador. Ja abaix, cúmul d’emocions. El Pepe, amic íntim de l’escola, m’havia enviat per whats un collage amb les fotos dels 50 cims que ja porto a @la100cims, grandeeeeeeeeeeeeeee Pepe, quina il·lusió tant gran que m’ha fet, inoblidable moment. Jo no li he donat molta importància fins ara a les quantitats de cims però és veritat que l’equador del projecte és una fita important 💪
Instants després el Toni (que encara no havia arribat al parking) enviava també per whats un agraïment molt maco pel seu pas per @la100cims. Toni, hem passat un cap de setmana excepcional, molt maco i enriquidor plegats. Tinc grans moments presents d’aquests 2 dies, a la Muntanya de Sant Miquel, de l’esmorzar junts amb el Jordi a Girona, de les xerrades del vespre, dinant, sopant, passejant …, del Castell de Saverdera. Gràcies amic meu, aquí està i estarà present per sempre més. Espero que l’experiència t’hagi ajudat també a tu i també et desitjo molta força amb el teu nou projecte professional. Em dius al teu missatge «Una experiència extraordinaria això de viure d’alguna manera @la100pics desde dins i poder conviure aquest cap de setmana amb l’Oriol. Marxo immensament agraït i plé d’aquella força inesgotable que té l’Uri.» La força però, en gran part me la doneu els acompanyants. Gràcies!!!
Instants després hem agafat el cotxe per a tornar a Banyoles, a on ens esperaven el Francesc i l’Ariadna, grans amics, per a dinar plegats. Nova sorpresa! Gran dinar, per a relaxar-nos i compartir el moment. Sempre hi sou, gràcies!!!
Ara ja a Sant Llorenç de la Muga, a punt de planificar la ruta de demà, Bassegoda i El Mont. Ruta complicada, de fort desnivell i distància, tècnica, no serà fàcil … A per 2 nous cims!
Visca @la100pics!!!
