El debat senderista / corredor de muntanya no m’ha interessat mai, però l’escolto habitualment, i més ara quan explico el meu projecte a persones que els costa entendre el fet que corri per la muntanya. La muntanya no és de ningú i està per a tothom.
Alguns la gaudim corrent-hi, fixant la vista en el terreny, olorant profundament, trampejant pedres pels corriols, recolzant-nos en roques per a fer els revolts, arribant als cims i a fites llunyanes, recorrent molt camí en un temps limitat. Gaudim pujat, baixant, grimpant, al cim, en tot moment. Gaudim amb l’esforç, tenim les cames preparades per a fer-ho.
També gaudim caminant pels senders, abstrets pel paisatge i la llum del dia, més pausats, amb els bastons marcadors del ritme, normalment amb companyia, fent travessa sense mesurar el temps. Gaudim comentant, observant, al cim, en tot moment. Gaudim amb la paciència d’encadenar pas rere pa, tenim el temps i les cames preparades per a fer-ho.
La muntanya no és de ningú i està per a tothom, compartim-la i, sobre tot, gaudim-la. No deixem passar l’oportunitat de fer-ho, ja sigui caminant o corrent.
Avui l’etapa l’hem fet la Sònia, l’Anna (la seva germana, que va arribar ahir) i jo. Caminant. Cadascú al seu ritme, fent les esperes pertinents i compartint els moments. Ens hem arribat fins al Santuari de les Salines amb el cotxe. Hem coincidit amb un grup de motoristes que han fet nit al voltant del Santuari. De seguida ens hem endinsat en els boscos de la serra de les Salines, primer de pi roig i després de faig. La fageda, després del coll dels Pous (pas de contrabandistes) és senzillament imponent, ja espessa de fulla seca. La pujada també té un pendent imponent però això no li treu atractiu a la caminada.
En no massa estona arribem al Roc del Moixer i després de fer filigranes per a no molestar unes vaques arribem al Roc del Comptador. Ens despista el fet de veure escrit amb pintura Roc de la Fraussa però després d’unes quantes comprobacions certifiquem que és el Roc més alt, el del Comptador. La vista és magnífica, amb el Canigó, Bassegoda, El Mont, el golf de Roses … I hem estat una bona estona! 😃
La baixada, a diferents ritmes, m’ha permès trotar una miqueta. Avui era dia de recuperació per a la costella i ho he volgut respectar tot el que he pogut! Una vegada a baix hem entrat a una capella natural dins una roca, a mi em fa una mica de respecte això d’entrar en aquests llocs foscs, amb espelmes … 🤨
Tornada amb cotxe llarga, dutxa, bugada i ordre a la FURPI, abans de fer 2 reunions i anar a dinar La Concòrdia. Ahir ja hi vam estar prenent un refresc i avui hem repetit per a dinar. Lloc atractiu, entranyable, el clàssic!
Ahir la nit vaig netejar bidons amb lleixiu i avui hem fet descàrrega d’aigua de la FURI i nova càrrega, amb un 0,1% de lleixiu, esperem que tot això ajudi a no agafar nous virus intestinals … 😣
Ara ja som a Mas Martí, uns dels millors col·laboradors que tenim al projecte. Des d’aquí prepararem l’etapa de demà, dura dura, a l’Albera, de punta a punta, des de la Torre de Madeloc al Puig Neulós. Ara vindrà el Magí (que em porta arròs bullit), el nou acompanyant dels propers 2 dies i també el Jordi, que ja feia dies que no m’acompanyava a algun cim!
Corrent o caminant (o fent CACO) … que visca @la100pics!!!
