Quan fas l’ascensió final a un pic amb dificultat tècnica (rocós, poc marcat …) tens sempre la referència del cim i l’orientació no acostuma a ser complicada. El problema amb l’orientació està en el moment de la baixada, sobre tot en els metres inicials, doncs no tens una referència concreta, més que el track del GPS i alguna possible pista que hi hagi, com les fites. Al voltant, tot son muntanyes. La probabilitat de donar passes en fals és alta, a menys que es prenguin precaucions: atenció a la pujada amb referències concretes (pedres, marques …), orientació al cim una vegada arribats (muntanyes al voltant, punts cardinals …), màxima precisió al track del GPS, reacció en cas de no veure-ho clar. Una petita distracció ens pot posar en un gran embolic. El Puig Peric és un d’aquests pics, potser no el més representatiu, i avui he hagut de reaccionar.
Ahir la nit va arribar l’Olga, la meva nova acompanyant. A l’arribar ja era fosc. La FURPI la tenim en un lloc preciós, rodejats de bosc i del llac Matemala (a la vista). Tot el que d’atractiu té aquest lloc es converteix en temorós quan es fa fosc. Sortir a fer un riu fa molt de respecte i més quan sents udolar els gossos. Després de dues nits jo ja estic habituat.
L’Olga em va portar arròs i pollastre, novament, per a seguir amb el règim. Avui ja he començat a incloure aliments més variats i al migdia m’he pres una hamburguesa, bastant feta i sense condiment, i unes patates fregides. Aigua embotellada per veure. He seguit amb el iogurt. Sense cafè. Aniré recuperant la normalitat mica en mica. El tractament de la metgessa finalitza demà al matí, espero que tot es posi en ordre.
Parlant de distraccions, avui amb l’Olga hem acumulat unes quantes: no hem deixat el cotxe a les Bulloses al parking de dalt, no hem acordat bé l’hora de retorn i lloc, ens hem passat la sortida al tornar, després de dinar hem tirat pel dret sense encertar a on estava el cotxe … Anem parlant, anem planificant coses i jo vaig massa «a pinyó» i distret.
Aquest matí ens hem llevat a les 5.30h per a poder estar a les Bulloses a les 7h i començar a caminar. El camí és preciós, els que hagueu fet excursions per la zona ho sabreu. El camí que ronda el llac es una meravella, tot i que no és el més fàcil de transitar, i menys de córrer. Llacs per tot arreu, rius, pontets … els francesos, a més, ho tenen tot sempre impecable, quina ràbia! 😣 El recorregut d’avui, adjunto el track de wikiloc, és llarg però de fàcil orientació. A mig camí ja veus els Perics i cal enfilar el coll que els uneix. Es veuen imperials, els dos Perics (petit i gran). Això és una arma de doble fulla, fàcil orientació però de llarg recorregut, cal paciència. En dues hores però ja havia fet el cim, sense grans dificultats de grimpada.
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/2018-11-11-puig-peric-des-de-les-bulloses-30496541
A dalt del cim, molt de vent, que donava una sensació tèrmica de molt fred. Les vistes espectaculars, és un cim de més de 2.800 metres i la zona és perfecte per a tenir una perspectiva de 360 graus.
La baixada, salvant la primera part tècnica, molt corredora. He pogut fer gran part del trajecte de tornada corrent, però encara em noto, i molt, la zona de la costella trencada. Em sap greu, no ho puc evitar, necessito còrrer per sentir-me bé . 🤨 He completat el recorregut en 3h30m, amb temps per a poder tornar a la FURPI, fer la dutxa, bugada, ordre i connectar-me a les 12h a la primera de les 3 reunions que he fet pel matí.
El dinar l’hem fet al restaurant que hi ha al parc de Matemala, hem menjat prou bé i després hem pogut tenir 15 minuts de relax al costat del llac, abans d’anar cap a la FURPI a per 3 reunions més.
Dinant hem pogut planificar amb l’Olga els propers dies: acompanyants, cims, desplaçaments, sopars … Aquí va la prova de la planificació, tipus contracte de Messi …
Aquesta tarda tinc una nova gravació de podcast amb femmuntanya. Arriba el Jordi, planificarem la pujada al Carlit de demà, que ja coneixem de quan ell era molt i molt petit … 😚
Visca @la100pics!!!
