«Per què caus a les etapes?» Aquesta pregunta és un clàssic i ja l’he me l’han fet força cops des de que hem iniciat el projecte, i més des de la meva caiguda i trencament de costella. La resposta, molt analítica, és la següent. Durant @la100pics calculo que faré 2 milions de passes (mínim). Fer 2 milions de passes bé (sense entropessar) és impossible. Anem a suposar que faig 1 pas malament de cada 10.000. Això voldria dir que durant aquestes 12 setmanes faré 200 passes malament, 2 cada cim en mitjana. És versemblant. De les 200 passes incorrectes podríem dir que el 90% les puc corregir i no caure (amb els pals, fent equilibris, etc.). Això voldria dir 20 caigudes, 1 cada 5 cims. És versemblant. A partir d’aquí, quantes d’aquestes caigudes tindran un efecte important? Això, no ho sabem … De moment han estat 2, una al dit petit de la ma esquerra, una altra a la costella … La prudència fa que el percentatge sigui menor i la capacitat de reacció major, però no evita les caigudes, que sempre hi son. 😵
Ahir la tarda vam fer un canvi d’ubicació de la FURPI amb l’Olga. Ella havia anat a investigar amb la bici i va trobar un lloc millor a l’altre costat del llac. Dit i fet. El canvi va anar perfecte, només per 1 nit però molt millor. Millors vistes, acompanyats d’altres autocaravanes, menys fred per la nit, sense gossos …
Vam poder tornar a fer un sopar fora de la FURPI, com s’agraeix! Aquest sopar segur que em va bé per la panxa, vaig pensar. Seguia amb el règim però l’entorn ajuda a fer-lo de forma diferent.
Aquest matí hem repetit la rutina d’ahir, la sortida al Carlit és des del mateix punt que la del Peric i de complexitat similar. Això et dona un plus de confiança, saps els temps, les temperatures aprox. etc. En l’aproximació a les Bulloses ens hem creuat amb una marta (això m’ha dit l’Olga que en sap un munt, jo hauria estat incapaç d’identificar-lo), amb isards i amb cavalls, quin festival de natura! La pujada al Carlit té molt encant i la conec, paisatge 5 estrelles passant per llacs i tot tipus de terrenys i ascensió final complicada però maca. Exhibició de colors i formes!
El Carlit però, a més de l’encant que té el recorregut, té una cosa especial: quan ets a dalt del cim et quedes meravellat, enlluernat de la quantitat de muntanyes a la vista i del seu abast, com hipnotitzat … Brutaaaaaaaal, com dic habitualment en els 360 graus de la gopro. 😍 Cim emblemàtic, cim especial. L’he fet amb els meus fills (de ben petits, amb 6 i 8 anys), amb els meus amics … i no me’n canso de fer-lo.
La baixada l’he gaudit com mai, la costella m’anava recordant que no està bé, però m’he notat lleuger 😎. 2h50m de pujar i baixar del Carlit no està gens malament, je je je. M’estic recuperant, mica en mica. A més, a la baixada he llegit un «100» escrit al terra, he fet marxa enrere i l’Olga havia escrit «100 62 Oriol», grandeeeeeeeeeee!!! Emotiu, molt emotiu, això m’ha donat encara més confiança!!! Compte que la confiança fa pujar el rati d’entropessades … 😂 A l’arribar a baix, tot sincronitzat perfectament amb l’Olga, que havia fet la volta pels llacs. Com era d’horeta, em fet un entrepanet al costat del llac, abans de marxar.
A l’arribar, dutxa, bugada, ordre i canvi d’ubicació per a la FURPI. Després de varis intents hem decidit ubicar-la una mica més lluny del punt de sortida de demà però en un entorn més maco. Això de saber situar bé la FURPI és una assignatura pendent, encara no resolta. Anem millorant, però no és fàcil.
El dinar tampoc ha estat cosa fàcil, avui tenia reunions fins les 14h i els francesos tanquen la cuina a les 13h (ya te vale!). Així que hem hagut d’anar fins a Llívia, a on he començat a alleugerir la dieta, amb alguna cosa nova, que ja toca! Menú de plat combinat més postres, ha estat un dinar perfecte, ràpid però que a les 15.30h tenia nova reunió … 😆
Ara mateix ja esperant al Jordi i al Pepe, gran amic del cole que ja tinc ganes de veure!!!
Visca @la100pics!!!
