Amb el temps que porto de projecte ja tinc clar que l’acompanyant és una peça fonamental. L’objectiu inicial era poder compartir l’experiència amb amics i familiars. Em reafirmo amb aquest objectiu però crec que la manera d’enfocar el seu acompanyament (de forma concreta) és l’èxit per a que ell/a ho pugui viure amb la màxima intensitat i alhora donar-me al màxim suport possible, molt necessari. No només un suport a la logística (aproximació i retorn d’etapa, ubicació de la FURPI), manteniment de la FURPI, ajuda amb el dia a dia (àpats, compra, bugada, neteja, ordre …), millora en les dinàmiques establertes … sinó també, importantíssim, el suport emocional. Son molts dies, molts alts i baixos, moltes circumstàncies, molta intensitat i emocions … Amb l’acompanyant hi passo moltes hores i el seu suport emocional et pot donar un plus fonamental per a viure l’experiència de la millor manera.
Avui ha marxat l’Olga, gran acompanyant, avantatjada de la resta per ser una habitual en l’experiència amb campers. Olga, m’has ajudat moltíssim i estic molt agraït. Com deia, no només en el suport de tot plegat i donant-me molt bones idees per a millorar en les meves dinàmiques (tu en saps més, això és evident), sinó també en el suport emocional, tant important. Disposada a TOT el que ha fet falta, ajudant-me amb la planificació, a acabar de superar el fatídic mal de panxa … hem passat molt bons moments i conviscut experiències úniques. També amb els altres acompanyants amb els que hem compartit @la100pics, amb el Pepe, el Jordi i la Sònia. La muntanya ens ajuda a fer-ho tot molt més fàcil i bonic. Has fet que @la100pics sigui millor del que era, mil gràcies per tot Olga! Segur que t’emportes un gran record, jo estaré content si així ha sigut. Gràcies!!!!!! 😘😘😘
Ahir la tarda vam fer una volteta per Ordino amb la Sònia i l’Olga. La Sònia i jo, i família, havíem vingut més d’un estiu a Ordino i tenim molts i grans records. Ordino ha canviat una mica des d’aleshores però els records estan allà, inesborrables: Hotel la Coma, el riu Valira, excursions pels boscos de coll d’Ordino … el poble té encant. Com ja estic bé de l’estómac vam berenar una mica «guarro» que dic jo, coca de xocolata, palmera … i a la nit ens vam prendre l’arròs que va portar la Sònia, amb una mica d’espinacs. Estic obsessionat en fer neteja de la nevera, per a no tenir més que allò imprescindible, i encara no ho he aconseguit 🤨
Ahir la nit ja em vaig posar nerviós al llit (plovent), pensant en la previsió meteorològica d’avui, discrepant en les diferents fonts però totes elles donaven pluja a partir de les 11h, així que no calia entretenir-nos. De matinada ha plogut força i aquest matí a les 5h45m les previsions seguien donant pluja a les 11h i núvol abans. Hem pujat a Coll d’Ordino des d’on començava el track de wikiloc que he seguit:
Avui a la motxilla hi portava tot el necessari per si de cas: aigua suficient, barretes, impermeable, pantalons de pluja, guants addicionals, GPS addicional … només m’he deixat de prendre uns mitjons extres. He sortit com una bala a les 7h cap al Casamanya i en 1h05m estava a dalt del Casamanya Nord, després de passar el Casamanya i el Sud. El dia era més o menys clar i allà he decidit seguir el recorregut. Una opció era, si no veia el dia bé, baixar i fer el Pic de la Serrera demà dissabte.
La Sònia i l’Olga han fet una part de la pujada al Casamanya i han gaudit com mai!
Després del Casamanya Nord el recorregut i el dia s’han complicat. El recorregut, que m’ha portat a fer el pic de l’Estanyó i el Pic de la Cabaneta abans d’afrontar el Pic de la Serrera, era molt i molt tècnic, carenant en molts moments, amb la dificultat addicional de trobar-me el terreny, molt rocós, mullat. Grimpades i desgrimpades, tarteres … La boira, en determinats moments no em permetia tenir cap perspectiva del recorregut i no us negaré haver passat algun mal moment, amb dubtes i atemorit pel risc de pluja i de boira encara més espessa, que ho hauria complicat tot molt més.
Pujant el Pic d’Estanyó (a la part final) m’he trobat un grup d’isards i pujant el Pic de la Serrera m’he trobat a 3 persones. Tant uns com altres m’han fet companyia, tot i no tenir-hi cap mena de comunicació. Et sents acompanyat en un «día de perros» quan et creues amb algú. La pujada al Pic de la Serrera, després d’algun dubte des del coll d’encreuament ha estat el més fàcil del dia d’avui, poc tècnic. A l’arribar a dalt, espurnejava una mica, i la visibilitat era nula.
Res no em feia preveure la baixada que m’esperava. El track m’ha portat a baixar pel dret, sense camí, per una tartera primer, un riu i camp a través, deixant-me els peus i cames absolutament molls. Alguna relliscada per l’herba, fins a trobar el camí lògic de tornada (des del coll) i fer cap al refugi de Sorteny primer i al parking després, a on m’esperaven la Sònia i l’Olga.
La veritat és que d’estar content de la capacitat de recuperació que té el meu cos. Amb una mica de descans, una dutxa i menjar una mica estic en un estat de certa normalitat. Són 4h30m avui de tralla però la recuperació ha estat sensacional. Amb la Sònia hem anat a dinar a una braseria fora d’Ordino, pujant cap a Arcalís, i hem menjat força bé. Bona conversa, dinar relaxant.
Estic content del dia d’avui, he superat una etapa difícil, amb molts riscos, llàstima que el temps no m’ha deixat gaudir-la com es mereixia. El paisatge, quan s’obria el dia, era esplèndid, recorregut molt variat, amb tot tipus de sensacions, molt intens tot plegat, una grandíssim dia!
Ara, a més, esperant a la resta de la família per a sopar i viure un cap de setmana gran a Andorra. Avui, a més, és l’aniversari del sherpa Jordi, 21 anyets, grande!!! Us estimo família!!!
Visca @la100pics!!!
