Què maco és compartir la teva passió amb la família!!! És una sensació única. A mesura que els fills es fan grans cada cop ens costa més reunir-nos tots. És normal, cadascú té la seva pròpia vida, però els pares no ens hi acostumem i fem el que calgui per a coincidir: organitzem dinars, planifiquem els aniversaris, viatges per vacances … I quan estem tots t’entra un pessigolleig a la panxa, d’aquells moments especials. Si, a més, coincidim tots en un projecte com @la100pics, les emocions es multipliquen. 😍
Ahir, metre fèiem una partideta al Rumi amb la Sònia ja teníem el pessigolleig de que ells arribaven a Ordino. El Jordi i la Júlia van arribar just per a sopar i el Bernat i la Cris, la seva parella, a mitja nit, després d’una tarda una mica moguda. Vam anar a sopar al Vertical d’Ordino els 4, Sònia, Júlia, Jordi i jo. Molt bon sopar i millor companyia. La Júlia, a l’espera del Bernat i la Cris, han dormit a l’Hotel Ordino i la Sònia, el Jordi i jo a la FURPI.
Com avui és dissabte i el Bernat i la Cris van arriar molt tard, hem quedat aquest matí a les 8.30h davant l’Hotel. A mi se’m fa estrany anar tant tard a la muntanya, acostumat a sortir a caminar a les 7h. Hem tingut temps de tot. A les 9h estàvem a Arcalis disposats a fer el Tristaina. El Jordi ha dit «l’hora dels turistes!», efectivament no estàvem sols a la muntanya, com a mi m’agrada, però el fet d’anar tots junts feia que el meu somriure anés de punta a punta. Hem pujat fent la molla, 2 grups però esperant-nos, doncs l’important era fer tots el cim. L’entorn del circ de Tristaina és magnífic, el Pirineu en la seva màxima expressió, més semblant al Pirineu del Nord Oest que al central o de l’est. Llacs, molta roca i pedres, fortes pendents.
L’ascensió ha estat tècnicament senzilla, salvant el tram final, amb alguna grimpadeta que ens ha obligat a reduir la marxa. Aquí la Sònia ha demostrat que amb esforç, valentia i moltes ganes i paciència, es pot aconseguir. La muntanya ens obliga a ser pacients, a buscar el nostre ritme i la nostra forma de viure el moment. El premi està garantit, el propi entorn ho és, però el premi final està a dalt del cim. El Tristaina, amb més de 2.800 metres d’altitud no és poca cosa i a dalt del cim permet gaudir d’unes vistes superbes. S’entreveu la Pica d’Estats i altres cims emblemàtics del nostre petit però gran país que, avui dia de la Diada, vivim amb una gran felicitat.
Jo recordo una fotografia que tenim de tots 5 al Comabona, que vam pujar des de Prat d’Aguiló, passant pel Pas dels Gosolans. Aquella fotografia me l’he mirada milers de cops i estic segur que la resta de família també ho ha fet. Aquesta probablement tingui el mateix destí, moment únic i entranyable!!!!! «Graaaaandeeeeees» tots, per voler compartir un moment com aquest, per ser-hi sempre, per estimar-vos la muntanya, per l’alegria i il·lusió amb el que ho viviu. Us estimo a tots molt i us dono les gràcies per acompanyar-me en un projecte tant especial per a mi. Gràcies família!!!!!
La baixada l’hem fet el Jordi i jo carenant la cresta sud-oest, un recorregut molt més tècnic i exigent però molt maco alhora. La resta de l’equip han baixat pel mateix camí de pujada. A l’arribar a baix us he de confessar que he tingut una sensació estranya al veure tanta i tanta gent que pujava amb el Telefèric cap al Mirador. Estic d’acord amb fer possible que tothom gaudeixi d’aquests llocs tant macos, però també estic a favor de que cal fer muntanya amb totes les lletres: esforç, paciència, valentia, superació, planificació … per a mi son valors intrínsecs a la muntanya i a la forma de viure a la que estic acostumat. Ens agraden les emocions ràpides i fàcils, jo soc més partidari de les emocions llargues i duradores, però per això cal alguna cosa més que pagar uns euros per a que et facin la feina. Disculpeu la crítica. 🤔
Avui se’ns ha allargat el matí i hem hagut de córrer per a arribar a temps al dinar, reservat al Restaurant Font Blanca, senzill però bo, i amb un excel·lent servei. Ens hem posat les botes! Després de dinar el Jordi ha tornat cap a casa, crec que ja no el veuré fins d’aquí uns 10 dies … potser per la nocturna! Per cert, ja som més de 30 persones a la nocturna del dia 21, quina il·lusió!
Ara hauria de treballar una mica i avançar feina per la setmana vinent, tindré jornades molt atapeïdes ja que m’esperen uns pics complicats encara a Andorra i després a la Cerdanya. Demà dia de descans, encara no m’he acostumat als dies de descans … el Bernat ha proposat anar a buscar bolets, crec que no n’hi ha, però ja em sembla un bon pla!
I que visca @la100pics!!!
