Quan vius una experiència com @la100pics entres en una dinàmica de vida que et porta a una «dimensió» diferent. Recentment una persona em va dir «Oriol, estàs en un estat zen», en contraposició al meu estat racional habitual. Jo soc una persona racional, segurament menys del que la gent pensa, però és cert que mentalment ara mateix estic en un punt diferent. En part per supervivència imagino, en part pel desgast que em representa assumir totes les situacions del projecte: el repte esportiu, les reunions de feina, les tasques intrínseques al projecte, els acompanyants, la logística, els horaris … Això potser em resta capacitat de concentració en tasques més racionals, de les que n’era un especialista. Em va bé cedir la «motxilla» racional a altres persones, crec que forma part de l’experiència i l’aprenentatge que estic vivint. Tenim tendència a assumir certes responsabilitats i potser de tant en tant va bé relaxar-les una mica i assumir-ne d’altres.
Ahir al vespre vam tenir amb el Josep una espai de temps per a nosaltres, curt però intens. Amb ell no és el primer. Amb el Josep ens coneixem des de fa quasi 25 anys, som socis des d’aleshores i la nostra relació ha estat excepcional. Les hem viscut de tots colors, moments màgics, moments molt delicats. Però sempre ens n’hem sortit bé i la valoració que fem els dos és molt i molt positiva. Hem estat capaços d’analitzar els moments professionals i saber adaptar-los al que nosaltres necessitem i volem, cadascú diferent. Facilitant l’equilibri que tota persona necessita a la seva vida: persona, família, professió. Som feliços, ja no som ambiciosos i el nostres objectius estan clars i compartits. Josep, has estat una de les persones més influents a la meva vida, has sabut adaptar-te a la nostra diferència, sempre positiu, sempre constructiu. Conciliador quan calia, fent el contrapès sempre als meus defectes (uns quants). Atrevit, emprenedor, generós com el que més, pesat 😁, predisposat, pacient. Sempre hi ets! Ets un gran amic i un gran soci!!! Desitjo que puguem seguir junts molt de temps en aquest viatge que vam començar ja quasi fa 25 anys. L’abraçada d’ahir va ser molt sentida i la guardarem al record, un tresor més. T’estimo molt Josep!!! Moltes gràcies!!! 🤗🤗🤗
El sopar, amb l’Elen i el Josep, l’Eduard i el Jordi (fills), perfecte! Com li vaig dir a l’Elen, «tot el que fas per menjar està molt bo, jo no necessito tanta atenció» però anaven sortint coses i més coses. Gràcies Elen, m’he sentit com a casa aquests dos dies!!! 🤗
Abans d’anar dormir vaig veure una mica de Barça, poc cal veure em sembla aquest any …
Aquest matí, despertador a les 5.45h, i sortida cap a Sant Joan de Vilatorrada. He fet una pujada a Collbaix record, el cim més ràpid en pujar i baixar, 35 minuts. A dalt del cim, sensacional vista de la sortida de sol i del Pla de Bages, amb Montserrat imponent i els núvols entreveient les muntanyes pels propers dies. Ja tinc els 4 pics de reserva per a completar el repte en 80 dies en comptes de’n 84, vamosssssssssssssssss.
La pujada llampec m’ha permès fer un entrepà a Olesa tranquil, posar-me al dia d’algunes tasques pendents de feina i planificar bé la sortida d’aquesta nit i els 2 propers dies (exigents). A més de les tasques habituals, he pogut també reposar el propà i fer alguna compra. Tot organitzat, de moment.
He dinat a prop de la Puda, en un restaurant de carretera. No me n’amago, m’agraden els restaurants a peu de carretera. Si superes l’aspecte que puguin tenir, normalment hi menges bé. Quants més camions hi hagi al parking, millor. 😎 Ara ja a La Puda, esperant l’inici de l’etapa nocturna, amb molta il·lusió!!! Fins aviat!
Visca @la100pics!!!
