Toni, Joan Maria i Fede, Engràcia, Anna i Ester A, Elen i Josep, Montse, Magí i Jordi, Conchita, Carlos i Jaume, Mar i Pepe, Matías, Jordi M i Jordi V, Ariadna i Francesc, Carme i Miquel, Ester C, Pasqual, Olga i Sergi, Adrià, Joan Carles, Marta, Pau, Roger i Laia, Sergi P, Arnau, Bernat, Roger, Victor i Jefferson, Pau, Albert, Marc, Júlia i Xavi, Jordi i Sònia. Gràcies amics i família, m’he sentit molt ben acompanyat i recolzat per tots vosaltres. Un record que mai oblidaré i espero que hagueu estat a prop del meu somni @la100pics, tant a prop com jo m’he sentit de vosaltres. Us estimo a tots!!!
Quan vaig somniar, dibuixar i preparar «la nocturna» era precisament el que va succeir ahir en el que pensava. Veure gent estimada, abraçar-los, compartir el moment. Que tots ells poguessin «tocar» @la100pics. No hi ha res millor per a entendre que viure-ho de prop, així ho fan els acompanyants quan venen i ahir ho van poder intuir millor les 47 persones que van venir. La FURPI, protagonista, va acaparar moltes mirades i visites. Just abans de sortir, un agraïment a tothom i un petit briefing de la jornada que ens esperava.
Amb una mica de retard vam començar el recorregut, un petit error de track al principi (em passa sovint …) i comença l’ascensió. Jo marcava el pas i darrera els gourmets em feien el contrapunt perfecte, si ells tiren al darrera anem bé. A mig camí, encara amb força claror, vaig fer una aturada per a que la molla s’escurcés una mica. Seguim la ruta i a tres quarts d’ascensió ja mirar enrere era un goig enorme, veure la filera de frontals encesos. A aquelles alçades, silenci, poques bromes, la nit que va guanyant al dia. El Jordi fent anades i vingudes per a gravar el moment, aprofitant una mica de llum encara. La lluna, plena, agafant alçada. Fem les ziga zagues finals i arribem a la capella, travessant-la i pujant les escales per arribar al cim! Ja de nit.
A dalt, mentre arriba la filera d’amics i familiars, em sento un privilegiat. Gaudir és el punt final de somiar, dibuixar, planificar i compartir (com dic al briefing de projecte) i cal fer-ho. Aquell moment ja queda en la memòria de tots, amb un somriure molt intens. El recordaré sempre 😊. Arriben quasi tots, entre ells el crack del Roger, aconseguint que el seu propi somni es fes realitat, pujar un cim de nit. Gran Roger!!! Roger, si jo puc, com et vaig dir, intentaré fer més cims amb tu i donar-te tot el que jo he anat aprenent amb els anys, tant de bo segui així!!!
Després d’una bona estona a dalt, fem la baixada, cadascú ja al seu ritme. El Joan Carles, el Matías i jo no ens vam poder resistir i vam atacar el corriol corrent, a molt bon ritme. A l’arribar a baix, entre somriures, el Joan Carles em va dir «m’acabes de fer un regal de fi de festa», gran moment novament.
A baix ens reunim amb els pocs que no han pogut pujar, comencem amb els entrepans, surt la xocolata calenta (quin èxit va tenir) i quan arriba la Sònia, les coques, sucs i pastes. Vamossssssssssssssssss. Xerrades, rialles, fotos, abraçades. Jornada curta però molt intensa.
Quan ja tothom ha marxat, acabem d’organitzar-nos i ens desplacem al Coll d’Estanales, a on hem dormit aquesta nit, punt de sortida de la ruta d’avui. Ens hem posat a dormir més tard de les 24h i ens hem llevat a les 6h, per a una nova jornada de muntanya. @la100pics no s’atura, implacable, forma part de les regles de joc i de l’atractiu del projecte. Certament, quan avui he arribat al primer cim dels 3 que he fet, el Castellsapera, un nou regal m’esperava. La sortida de sol, esplèndida. I els 360 graus d’avui son també per recordar. Algú m’ha dit, no ens ha donat temps de tancar «la nocturna» i ja ens envies la foto d’un nou cim. Trepidant, excitant, intens, quin tros de projecte!
Baixada ràpida del cim i enllaç amb el següent pel parking de Can Robert, a on m’esperaven el Jordi (el meu germà), l’Arnau (el seu fill, el meu fillol), la Sònia i el Jordi. Hem començat la pujada a La Mola mandrejant i l’hem acabat com uns campions, a ritme! L’Arnau i el Jordi, corrent. Jordi, m’ha agradat molt compartir la pujada a La Mola amb tu. Sé que t’ha valgut la pena, sobre tot al fer-ho amb l’Arnau, que estava molt orgullós a dalt. Orgullós d’ahir, orgullós d’avui, orgullós de tu! Ho tornarem a fer 😉!!! Gràcies per estar-hi!!!
Abans d’agafar fred, el Jordi (fill) i jo hem tirat cap al Montcau. La resta del grup, de tornada al cotxe. La connexió entre cims l’hem fet tota corrent, excepte el tram final d’ascensió al Montcau, pujada per roca, la clàssica de Sant Llorenç del Munt, roca marcada, fàcil de pujar. A dalt del cim, nou espectacle, dia clar i vistes magnífiques.
Retorn a la FURPI, bugada, dutxa, ordre i cap a baix que al Coll d’Estanalles no hi havia cobertura i calia fer moltes coses. Com les reunions no em permetien arribar al següent punt d’estada, Sant Feliu de Codines, ens hem quedat al Carrrefour de Terrassa i hem aprofitat per fer compres i després de treballar fer un dinar ràpid per a poder enllaçar amb la reunió de les 15h.
Ara ja som a Sant Feliu de Codines, cal recuperar forces doncs demà toca una etapa complicada, un nou «hat trick», llarg i amb molt desnivell. Probablement puguem coincidir amb la Cristina, la meva cosina, potser facin ella, la Sònia i el Jordi l’últim cim junts (Sant Sadurní de Gallifa), potser dinarem plegats 😁
Ara més que mai, visca @la100pics!!!
