Les rectes finals acostumen a ser llargues i pesades, no cal caure a l’eufòria abans de temps ni tampoc perdre la concentració, no sigui que el punt d’arribada no acabi arribant mai. Ja fa temps que vaig aprendre que els projectes cal tancar-los bé, sigui quin sigui el resultat assolit. I no és senzill fer-ho, l’estat anímic ens pot jugar una mala passada. Rigor en la planificació, rigor fins al final. La meta serà la que marcarà el punt i final, no serà abans. Últimament rebo molts missatges de «això està fet!», «jo ho tens a tocar» … des de la llunyania és probable que així es vegi, però la realitat és una altra, resten 12 cims, importants i que els vull viure amb la màxima intensitat. Resten 10 dies, importants, amb molts acompanyants que encara estan per venir, i els vull viure amb la màxima intensitat. Així ho intentaré fer!!!
Ahir la tarda vam anar a fer una volta per Sant Feliu de Codines amb la Sònia i el Jordi. No ens va ser fàcil trobar un forn per a prendre alguna cosa dolça, els bars dels pobles estan acostumats a servir de beure, no de menjar. Potser és el que demana la gent … jo per la tarda em moro de ganes de menjar alguna cosa dolça, que hi farem. A la terrassa del bar de la plaça vam poder descansar una estona i planificar l’etapa d’avui. L’Àlex, amic del Jordi, volia apuntar-se i calia saber la millor manera de fer-ho. La Cristina, la meva cosina, que viu a Sant Feliu de Codines, s’apuntava a caminar una estona amb la Sònia i calia programar-ho bé.
Aquest matí ha sonat el despertador a les 5.30h, ja estic acostumat a aquests horaris, tot i la tralla que porto aquesta setmana. El Jordi s’ha quedat descansant una mica més doncs la idea era trobar-nos amb ell i l’Àlex a Gallifa, per a fer l’ascensió final a Sant Sadurní de Gallifa. Amb la Sònia hem anat cap a Castellar, punt de sortida. Per la ràdio han pronosticat pluja 🤨, no era la previsió d’ahir … A les 7h, disposat a iniciar l’etapa, amb algun altre ciutadà de Castellar que probablement estan habituats a fer el Puig de la Creu de matinada.
El Puig de la Creu des de Castellar és un cim senzill de fer, molt marcat, amb un corriol de forta pendent (hi ha un camí més ample per fer-lo). Quan he arribat a dalt (20min) encara era de nit, poca visió, molt il·luminats els pobles i ciutats que es veien. Jo, molt concentrat, em rondava pel cap el tema de la pluja que havien comentat a la ràdio. També em rondava pel cap que al Jordi no li havia deixat el GPS carregat per si volien fer part de la ruta mentre m’esperaven a Gallifa.
Baixada per un corriolet per arribar a una riera i seguir per a enllaçar amb diferents camins que em porten fins a l’urbanització de’l Farell. Allà em cauen ja les primeres gotes, la pluja ja no m’ha abandonat fins el final de l’etapa. L’ascensió final al Pic del Vent per un corriol ben marcat. A dalt, bones vistes, una bona senyera i un petit espai de fusta que em permetia guarir-me temporalment de la pluja, mentre feia la meva rutina al cim: 360 graus amb la gopro, fotografies i enviament a la llista de distribució, beure una mica. La humitat de la pluja m’estava calant una mica, no anava preparat per a la pluja, així que he decidit no entretenir-me.
Baixada franca per camí, fins ben avall (300 metre d’altitud). Tot el que baixa, cal pujar-ho després … aquesta és una norma fàcil i clara i que et permet preparar-te pel que vindrà. Jo acostumo a preparar les rutes en base a 2 paràmetres, distància i desnivell. Però el més important, el segon. Els kilòmetres es van fent però el que realment marca la diferència en el desgast és el desnivell. I, per suposat, el tipus de terreny, tot i que quan no coneixes bé a on vas, aquesta variable te la vas trobant sobre la marxa.
Ja arribant a Gallifa, abans d’hora (2h20m), he rebut una trucada del Jordi (insistent) per a veure com quedàvem. Jo ja hi era a Gallifa així que en 5 minuts ens hem trobat. També hem coincidit amb la Cristina i la Sònia. M’ha fet molta il·lusió veure l’Àlex, amic del Jordi. L’Àlex és un amic molt especial del Jordi, un amic de la infància, amb els qui no es perd mai l’estima. El contacte ja és més fàcil de perdre’l i per això m’ha fet il·lusió veure’l i comprovar que l’Àlex i el Jordi cultiven l’amistat. El Jordi i l’Àlex també han viscut la muntanya junts, recordo la marxa de Sant Cugat (molts anys junts), alguna estada de l’Àlex a la Cerdanya i del Jordi a l’Empurdà amb l’Àlex, sempre fent activitats. Àlex, també em fa il·lusió saber que segueixes @la100pics, que t’agrada el projecte. És bona senyal la vinculació de la gent jove amb iniciatives de muntanya. T’he vist bé, molt bé, com sempre!!! Una abraçada molt forta i moltes gràcies per acompanyar-me!!!
La pujada a Sant Sadurní de Gallifa ja me la conec d’haver-la fet en la cursa de Sant Feliu de Codines, excel·lentment organitzada pel Joan Palau, que ha estat a punt d’acompanyar-me avui. Però la cursa fa l’ascensió per un altre cantó així que part del recorregut el desconeixia. Maco de veritat, i dur! Hem patit els trams finals, també per les condicions, de pluja i terreny mullat. A l’arribar a dalt, satisfacció de la feina feta i bones vistes! Algun bolet també 😁
Baixada amb molta cura per a no relliscar i tornada cap a la FURPI. A mig camí ens hem parat per veure si ens podien reparar la porta d’accés a l’habitacle de la FURPI que s’ha espatllat. Crec que haurem de tirar així fins al final, cal desmuntar la porta en algun lloc especialitzat … Avui, a l’acabar molt més ràpid del previst he tingut temps d’avançar feina, fer alguna reunió i arribar a l’hora a casa la Cristina, que ens ha preparat un dinar de campions: suc de tomàquet i remolatxa, ous durs farcits, patates arrebossades i un entrecot XXL. Per acabar-ho de rematar, el pa de pessic «made in Cristina», boníssim!!! La Cristina ha estat la número 1 en aprovisionament de menjar a @la100pics i passar per casa seva, com he dit en altres ocasions, és una garantia per a recuperar forces. Gràcies Cristina!!! 🤗🤗🤗
Nova reunió a les 16h i després ja hem marxat cap a la nova ubicació de la FURPI. Al final he decidit fer l’etapa de Puigsacalm + Cabrera demà i segurament alguna del Ripollès senzilla dissabte i així descansar diumenge i organitzar el tema dels acompanyaments que no ha estat fàcil per aquest cap de setmana. Estem ubicats a Sant Pere de Torelló, a on hem pogut també reposar i buidar aigua de la FURPI.
Demà torna la tralla, jornada de ruta «no circular» amb feina extra per l’acompanyant, la Sònia. Demà sembla que les previsions de meteo son bones.
Visca @la100pics!!!
