Aquest matí he rebut un missatge d’una amiga i seguidora que em deia: «Bon dia, la planificació i la perseverança formen part del ADN de l’Oriol. 90 felicitats un per cada cim fins ara.». Quan vaig redactar el briefing del projecte vaig explicitar i descriure els meus valors: planificació, constància, suficiència, respecte, superació i satisfacció. Ja és un bon exercici escriure els teus valors però cal ser conseqüent i exercir-los. Veure que les persones del teu voltant els perceben significa molt, doncs vol dir que els practiques. Estic content, molt content.
Ahir se’ns van acumular les tasques després del dinar: reunions, desplaçament a la nova ubicació, manteniment d’aigua de la FURPI, blog … Eren les 20h i no havíem pogut anar a fer un descans amb la Sònia, merescut. Jo però vaig insistir en anar a prendre alguna cosa a Sant Pere de Torelló. Per a mi és important tenir aquest moment de relaxació, de descompressió del cervell abans de sopar. Xerrar tranquil.lament, fer valoracions del dia, gaudir el moment … forma part de la rutina diària donar-te aquest punt de satisfacció que et confirma que el que estàs fent val la pena. La «satisfacció» la descric al meu briefing com: «satisfacció de la feina ben feta, de superar els problemes, de compartir, dels petits moments». Exactament el que intento cada dia.
Amb la Sònia vam preparar la logística d’avui, complicada novament. Sortida des del Coll de Bracons però arribada al Collet de Sant Julià, accés confirmat factible en cotxe però desconegut. Ens hem llevat a les 5.30h per a poder anar amb temps i poder gestionar petits contratemps. Com el del Maps que ens ha fet una mala passada en l’anada al Coll de Bracons i ens han calgut 10 minuts més del previst …
Entre una cosa i una altra m’he posat a caminar direcció Puigsacalm a les 7h15m. L’ascensió al Puigsacalm ja l’he fet més d’un cop, però sempre pel camí clàssic, ben marcat. Avui però el track de wikloc (que adjunto) m’ha portat a fer un bon tros de la pujada pel dret, per un sender molt poc marcat. Me n’he sortit però m’ha desorientat una mica, també el fet de veure que no duia el cronòmetre i track el rellotge en marxa i que he activitat a pocs metres de fer el cim. Esperem no patir quan em facin la confirmació dels tracks dels cims fets.
Quan m’he trobat al cim m’han marxat tots els maldecaps que havia tingut, el Puigsacalm és un cim especial i no sé ben bé perquè. Té una pujada franca, bones vistes, últim tram per un bosc molt maco, senyera … La Garrotxa té quelcom especial, quan hi ets ho notes de seguida.
La baixada novament una mica perdedora, crec que quan torni a pujar el Puigsacalm ho faré pel camí principal. Per a mi, més maco. Novament al coll de Bracons, però aquest cop per anar en direcció contrària, cap a la serra de Cabrera. He fet una baixada per camins i corriols força ràpida fins que ja el camí ha començat a pujar, amb una indicació que deia 4,7km del Santuari. Remuntant pels boscos, de vegetació molt similar a la zona del Puigsacalm, fins que he arribat a un collet que deia: Coll del Vidre 😣 Coñe! Però no era el Coll de Sant Julià??? He seguit pujant a veure si hi havia un nou coll però no, la pujada s’ha anat fent dura fins arribar quasi a dalt de tot, salvar un petit barranc i fer el cim, amb el Santuari uns metres més enllà. Quin tros de Santuari!!! I en una zona ben cuidada … i sense telefèric!!! 😂
Des del cim he pogut contactar amb la Sònia i confirmar que ella estava en un altre lloc esperant-me, una zona amb quatre cases i uns gossos que feien por 🤨 L’he comentat el tema del col del Vidre però ja he pensat mentre ho deia que no seria massa factible que ella trobés el lloc. He fet la baixada rumiant el que faria al Coll del Vidre … una vegada allà he vist algun missatge al mòbil (sense cobertura en aquell moment) que em deia que estava a Sant Julià de Cabrera. Jo havia vist des del cim quatre cases ben a prop d’allà on venia i al Coll he vist una indicació de la direcció per anar cap a St Julià de Cabrera, així que no m’ha calgut massa més. Per sort, en 1km estava la Sònia esperant, crec que quan m’ha vist s’ha tret un pes de sobre … 🤗
Tornada a la FURPI, bugada, dutxa, ordre i bocata a Sant Pere de Torelló, el meu preferit per esmorzar, entrepà de truita francesa. No ens hem adormit doncs a les 12.45h tenia la visita del Ramon Planas, company de feina, amb qui havíem quedat per dinar. Hem anat a dinar a Cal Nunci a Sant Vicenç de Torelló, bon lloc, bon menú. Gran dinar amb el Ramon, com sempre. Ja fa uns anys que ens coneixem i tenim una excel·lent sintonia, professional i personal. No és fàcil sentir-se còmode amb algú amb qui treballes colze a colze a la feina, i menys quan hi ha molta responsabilitat entre mig. Amb el Ramon podem parlar de tot, sempre converses enriquidores. Ell és de conversa fàcil i quan ens hem donat compte ja eren les 16h, compte! Ramon, avui has vingut expressament de Barcelona a veure’m i t’ho agraeixo molt, has sintonitzat amb el projecte, m’agrada, tens molt interès per saber-ne més, m’il·lusiona. En breu faré una xerrada a l’empresa a on us explicaré més, molt més, espero que amb encert. Moltes gràcies pel dinar Ramon i fins el dia 3, espero!!! I a la propera, a dormir a la FURPI! 😉
M’ha costat el desplaçament fins al nou punt d’aproximació. M’he apropat a Ogassa però no ho he vist clar i m’he quedat a Sant Joan de les Abadeses. Per a demà, s’ha ofert el Sergi (sort!!!) per acompanyar-me. Es farà una bona matinada, gran Sergi com sempre!!! Espero que mentre jo faig el Taga puguis trobar uns quants bolets i veure recompensat el teu esforç. Jo, de moment, estic molt i molt agraït, ja ho saps.🤗🤗🤗
Visca @la100pics!!!
