Estic molt i molt content!!! Avui li comentava al Sergi, el meu acompanyant, dinant a Camprodon. M’ha dit: «eufòric?». No, considero que l’eufòria és un estat anímic passatger, la meva satisfacció és alguna cosa més profunda i estable. Quan ideava el projecte (el somniava) tenia el risc d’equivocar-me i de no ser capaç de trobar el que buscava, la meva essència. Com vaig dir, no vull fer valoracions, i no les faré … però estic content!!! De poder gaudir cada matí d’una aventura a la muntanya, cada dia diferent, màgica, sorprenent, oxigen en vena. De poder-ho compartir amb els meus amics i familiars i veure com arriba a tothom i la satisfacció amb que ho viuen. De demostrar que els valors son alguna cosa més que paraules, i que es poden transmetre, arriben i es fan el seu lloc. De poder-ho explicar a molta gent (a les xarxes, a alguns mitjans …) i comprovar que el projecte, ben comunicat, té alguna cosa especial, que el fa autèntic. De poder escriure un blog, el diari, a on quedaran per sempre més les meves reflexions i anècdotes, i obtenir ja un retorn molt positiu de totes les persones que l’estan llegint. De poder estar gravant molts moments de l’experiència, gràcies a la planificació i execució del meu fill Jordi, el record quedarà per sempre més, no només a la meva memòria i la dels acompanyants (que marxarà algun dia), sinó també en format de documental, imatges, vídeos, podcast … Estic molt i molt content!!!
Ahir el meu amic Fede em va reafirmar en el que dic, em va enviar un missatge que diu: «Estimat Oriol, gràcies per la oportunitat d’acompanyar-te en aquests dies per la Cerdanya. Ha estat una experiència inoblidable. He pogut ajudar-te i disfrutar de les ascensions que has afrontat cada dia. He comprovat la determinació i valentia amb que afrontes les dificultats que t’han sorgit. Hem viscut moments emotius i alegria que reforcen la nostre amistat, de la que em sento orgullós. Una forta abraçada». Insuperable. 🤗
Ahir al vespre, mentre buscava nova localització per dormir i fer l’aproximació vaig tenir una petita crisis. No podia anar amb la FURPI fins a Sant Martí d’Ogassa, lloc de sortida per anar al Taga, que era la previsió que jo tenia, donat que anava sense acompanyant. Em calia doncs un acompanyant, necessari per a no fallar amb la planificació. Vaig utilitzar el «comodín del público» i vaig fer 1 trucada, a una persona a qui li podia demanar per confiança i que, a més, podria estar disposat a fer-me un favor. El Sergi, jo diria que una de les persones que ha viscut amb més proximitat, interès, intensitat, @la100pics. Avui m’ha dit: «no només estava disposat a fer-te un favor sinó que, a més, em venia de gust fer-ho». Gràcies de nou Sergi, ja sé que no vols que t’ho digui però és imprescindible fer-ho, m’has ajudat i jo vull ser agraït. Un gran favor que també ha suposat una nova experiència i gran record: muntanya, bolets, xerrada, visita a Camprodon, ubicació de la FURPI … 🤗🤗🤗
Finalment, vaig aparcar la FURPI a Sant Joan de les Abadeses, després d’anar i venir d’Ogassa i alguna volteta pel poble. Plat de pasta, 324, bol de cereals i a dormir.
Aquest matí m’he llevat una mica més tard de l’habitual, a les 6h15m. El Sergi tenia viatge llarg i havíem quedat a les 7h30m però ja em va avisar que segurament s’anticiparia i així ha sigut. Hem tingut temps de fer un cafè al bar del costat, abans de fer l’aproximació a Sant Martí d’Ogassa, a on hem arribat a les 8h15m.
Després de l’habitual desconcert inicial per a trobar el camí, he enfilat de forma ràpida la forta pujada al Taga. Franca, ben indicada, bon terreny, m’ha permès fer el Taga en 50 minuts. A l’arribar a dalt del cim no hi veia res de res, la boira era molt densa i no em permetia veure més enllà de 20 o 30 metres. El que sí sentia era el concert de les vaques, que semblaven aplaudir-me el meu ascens. Quina imaginació li poso … 😁
Baixada molt ràpida, pel tipus de terreny, molt bones sensacions, que m’han permès fer un retorn en menys de 25 minutets. A l’arribar a baix, de seguida m’he trobat al Sergi que, molt animat, em comentava haver vist un bosc que «tenia molt bona pinta …». Això vol dir, trobarem rovellons! Doncs, anem-hi! Dit i fet. Hem estat uns tres quarts d’hora i ens hem fet amb els primers rovellons de la temporada. El bosc era bo, tot i que estava força trepitjat.
De tornada,a amb el cotxe, ens hem creuat algun boletaire amb més pressa del compte … Quan el boletaire va tard o no troba bolets a la primera o segona intentona, es posa nerviós. Estat de pànic! 🤨 a veure si els deixarem sense, tant gran que és la muntanya …
A l’arribar a la FURPI, bugada, dutxa, ordre i entrepà al bar. No hi havia truita francesa … «només fem el que hi ha», m’ha dit l’encarregat. Buti per a mi i bull blanc per al Sergi.
La ubicació de la FURPI ha tornat a estar un maldecap. Jo crec que serà l’assignatura suspesa de @la100pics, no hi ha manera de fer-ho «bueno, bonito, rápido». Primer intent a Setcases, no ens ha convençut. Segon intent a Camprodon, primer paking tampoc. Segon parking, a on estic ara, bé! La tranquil·litat de tenir la FURPI ben acomodada per als propers 3 dies era important. Tinc a tret el poble, Camprodon, un encert. Les aproximacions, des d’aquí no seran curtes però tampoc massa llargues, suficient.
Hem anat a dinar a Camprodon i després d’intentar-ho a diferents llocs (és dissabte i fa bon dia) ens hem assegut a un bar d’una placeta poc transitada. Una grata sorpresa, ens hem menjat unes croquetes de rostit, un entrepà de llom amb formatge i ceba excel·lent (no és fàcil fer bons entrepans i amb bon pa) i uns bunyols de postres. Bé, les postres me les he menjades jo, el Sergi ha dit prou 😎.
A l’arribar a la FURPI el Sergi ha insistit per cinquena vegada 😂 que hem quedés els bolets i jo li he per cinquena vegada que preferia sopar fàcil i sense problemes. Tots els que coneixem al Sergi sabem que la insistència és una de les seves característiques. Jo però, soc pesat i fidel als meus principis de ruta, així que no he donat el braç a tòrcer. Sergi, t’estimo!!! M’agrada aquesta foto, una muntanya que recordaràs, jo també. Cada cop que la miro, m’enorgulleixo del que hem fet plegats.
Aquesta tarda caurà un dolç a Camprodon, encara que demà sigui jornada de descans. Donem-nos un respir … 😊
Visca @la100pics!!!
