Reprenem el FMJ? després d’un parón obligatori per la meva lesió de genoll després de la Ultrapirineu 😔. Tot i que encara estic de recuperació, el traumatòleg em permet caminar i fer exercici sense impacte. La bici i caminar m’estan salvant el mal moment que, espero, en poques setmanes es pugui resoldre. A més d’entrenar el físic, faig entreno mental (1h 30min a la bici estàtica cada dia és per nota) i netreno de prevenció. He fet alguna temptativa corrent per la muntanya (només en moments insalvables), no ho digueu al Dr Riera, però les vegades que ho he fet el genoll m’ha deixat clar que no ha estat bona idea. Cal paciència, jo en tinc, però no infinita 🤔
Com és habitual, el divendres abans de dinar ja vam sortir, direcció Cervera. A mig camí, prop d’Igualada, vam fer una parada per dinar en un polígon. Quan en un polígon hi ha molta gent aturada en un lloc de dinar, bona senyal. I així va ser. Bona carn, sense pretensions, però molt bé. Just l’aturada perfecte per arribar a l’hora convinguda a l’apartament. Cervera ens va donar la benvinguda per la zona murallada. L’apartament més cèntric impossible, al carrer major, al costat de l’església. Un apartament petit però ben trobat.
Un parell d’hores de feina en teletreball, abans de donar una volta per conèixer el poble. No havíem estat mai a Cervera, un poble històric, ara poc concorregut. Solitari, diria, abans de que les botigues obrissin. Fàcil de conèixer, al llarg del carrer major. La Universitat, la plaça major, l’església, el carrer de les Bruixes, la botiga del Marc Márquez … i la xocolateria Colom! Quins cracks!!! Vam entrar a comprar el pa i ens vam gastar 50 euros en torrons i xocolata … 😣 La compra, a l’Esclat, compra que també ens va servir per a preparar el bingo de la nit de Nadal, un clàssic ja a casa la meva mare. De tornada a l’apartament encara vam tenir temps de comprar un torró neulat, que feia una pinta tremenda.
Sopar d’horeta i preparar la sortida del dia següent, al Tossal de la Creu. Quedem amb el Francesc a Torà, a Cal Jaumet, a on fem un cacaolat i un cafè, abans d’enfilar els 19km de ruta. El primer tram, de pujada, ens fa entrar en calor (feia fred), passant per la Creu de l’Aguda, a rribem a la Mare de Déu de l’Aguda, i després a Sant Salvador, una ermita molt maca, oberta, misteriosa.
El camí es fa agradable, per algun corriolet però majoritàriament per pista. Molta farigola i alsina. El Francesc aprofita per explicar-nos coses, i més coses, ens posem al dia, en tots aspectes. Fins que arriba el tram final de pujada al Tosal, una mica més empinat i difícil, però curt. Ràpidament som a dalt, des d’on podem gaudir dels altiplans de la Segarra.
La tornada la fem en ruta circular, ja des del principi, baixant per corriols una mica perdedors, agafant després una bona estona de pista i finalment vorejant la riera de la Llanera, just fins a l’ermita de Sant Miquel, des d’on tirem ja pel dret fins a Torà.
A Torà ens espera taula al Gotic, un restaurant recomanat per un amic del Francesc, que no ens deixa indiferents. Lloc curiós, com si fóssim dins d’una masia antiga, de sostre baix. Tenim tanta gana que se’ns fa llarga l’espera de l’aperitiu, unes croquetes delicioses. El menú és espectacular, bons primers i bona carn de segon. Acompanyat de bon vi i rematat amb bons postres i cafè. Després de més de 4 horetes de caminada, gaudir d’un bon dinar, merescut, és una delícia. Satisfacció, felicitat, amb la millor companyia possible.
El Francesc marxa ja cap a Barcelona i nosaltres cap a Cervera, que arriba la Montse (parella del Magí), que s’ha apuntat a la sortida de diumenge. Ve amb el Qashqai, que està fent els últims kilòmetres, probablement, sense presses. Nosaltres anem al darrera, amb el Golf i els seus 280.00 kilòmetres, a punt de jubilar-se també. Fem els honors de mostrar el que coneixem de Cervera a la Montse, i ens prenem una xocolata a casa la mestressa del pastisser Colom. A on tornem a deixar-nos uns euros amb més torrons … 😅
Fem un sopar senzill i preparem la sortida del dia següent, des d’Agramunt. Sortida fàcil, sobre paper. Diumenge ens aixequem sense presses, anem cap a Agramunt, deixem el cotxe al poble i iniciem la caminada. A la sortida del poble, direcció cap al Pilar, ens trobem de front amb la fàbrica dels torrons Vicenç, que ens dona la benvinguda i ens prepara per la tornada … La sortida és pràcticament planera i per pista. Tot i no estar a massa alçada, en tot moment ens queda al nord una panoràmica excel·lent de les muntanyes, d’oest a est. Jo, intentant en tot moment identificar-les, tasca difícil amb tanta distància.
Abans d’arribar al Pilar d’Almenara, ens trobem amb un avituallament d’una marxa preparada amb motiu de la Marató de TV3. Jo recordo el moment de l’any anterior, a on vaig donar els 1.000 euros compromesos, 10€ per pic ascendit! El Pilar té unes escales, primer exteriors i després interiors, no gens fàcils, per pujar fins dalt. Panoràmica meravellosa, meritant el fet de ser un cim essencial. Amb ajuda de l’aplicació Peak Finder, puc identificar des de l’Albera, la Tossa, pics de la Cerdanya més andorrana, muntanyes del Pallars, Sant Honorat i Sant Mamet (de grans records amb @la100pics) … La pell de gallina!
Fem la tornada, sense massa complicació, en ruta circular. A l’arribar a Agramunt, passem per la botiga de les xocolates Jolonch, del Grup Vicenç, i ens firem de nou 😁 No trobem cap lloc a Agramunt per dinar, algun ple i altes que no ens fan el pes, així que decidim anar de nou cap al polígon d’Igualada i fer ja camí, que esn espera la final del Mundial de futbol, amb Argentina i França com a rivals. Dinar de nou sense pretensions, però més que suficient. Ens acomiadem de la Montse i d’un cap de setmana perfecte, que ens ha permès conèixer un trosset més del nostre país, tant maco. Com bé m’anomena el meu amic Pepe, el cronista del nostre país. Gràcies Pepe per aquest títol que tant m’agrada ostentar.
Visca @la100pics!!!
