El passat dimecres 19 de juliol vam fer la preestrena del tant esperat documental de @la100pics, després de 2 anys de treball exhaustiu amb el material disponible, muntatge, gravacions de veus en off, treball de so, color, grafisme, etalonatge, producció del poster i del record als assistents … Una feina important per a produir un documental de 1 hora i 25 minuts que, sota el nostre criteri, ha quedat espectacular. «la pelí cula d’un somni», així és com la vam titular, amb molt encert.
A l’estrena van assistir més de 250 persones i vam omplir pràcticament les 2 sales que havíem llogat dels Cinemes Sant Cugat, gràcies a l’esponsorització de Cugat Media. Abans, un treball de difusió de la preestrena, per xarxes, entrevistes, etc. i la convocatòria a amics i familiars. Volem agrair l’assistència a tots els que van venir, una mostra més de suport al projecte i a la iniciativa de la preestrena. També volem agrair molt especialment la col·laboració de l’equip de Cugat Media, bolcat amb el projecte ja des del seu inici. Gràcies a tots!!! 🤩
Malauradament, molta gent no va tenir l’opció de venir, època de vacances.
També ens vam quedar amb ganes de poder xerrar amb molts assistents, doncs no va haver temps per tot. Tot i això, el «feedback» rebut el mateix dia i de missatges posteriors va ser esplèndid.
En aquests moments estem pensant en fer alguns petits retocs al documental i potser fer una re estrena al setembre, i donar l’oportunitat a la gent que no va poder assistir dimecres a poder veure el documental. També hi ha força gent que ens ha demanat repetir!!! 😁
Els que vam organitzar l’estrena, la Sònia, la Júlia, el Bernat, el Jordi i jo, ens quedem amb la satisfacció d’haver transmès l’esperit de @la100pics, sense matisos. Seguirem treballant per a que aquest esperit es mantingui viu.
Visca @la100pics!!!
Adjuntem la literalitat del discurs previ de presentació del documental:
«Benvinguts al meu món. El que veureu avui és la pel·lícula d’un somni. Tots tenim somnis a la vida però aquest, vaig tenir la fortuna, i també l’encert, de fer-lo realitat, i convertir-lo, l’estiu del 2021, en una experiència meravellosa. I Amb aquest documental ja queda com un record per sempre. I tant de bo, a demés, pugui ser motiu d’inspiració, d’una o altre forma.
La història neix d’un repte que el provoca el Pau, nebot de la meva dona, quan em sorprèn regalant-me el llibre dels “100 cims” de la FEEC. Un llibre que parla de com pujar 100 dels 150 cims de Catalunya que té la FEEC catalogats com a essencials. I jo, que soc molt brutu, i a vegades inconscient, i una mica il·lús … dic: i si els pujo del tirón? I faig un càlcul i penso que en 12 setmanes (84 dies) els podria fer. Quasi com el Willy Fog, em diu l’amic Pasqual. Però jo no puc estar 12 setmanes sense treballar, els meus socis Josep i Manuel em matarien!!! Pujar els 100 cims més importants de Catalunya en 12 setmanes i sense deixar de treballar … però hi ha alguna cosa més que em fa ballar el cap. Ja fa temps que vull explicar el que faig i ja fa temps que vull dir-los als meus amics i família que estic molt agraït de tot el que m’han donat, i que els estimo molt. Pujar els 100 cims més importants de Catalunya en 12 setmanes, sense deixar de treballar i compartint al màxim l’experiència. I amb un compromís, ser fidel als meus valors. Ja ho tinc! Tot plegat, una fórmula que el temps m’acabaria demostrant que era màgica, a mesura que el dia a dia m’anava desgastant el físic, ho equilibrava amb un gran enriquiment personal (molt emocional). Aquesta és doncs l’essència del projecte, la meva essència.
I un dia li explico el somni al Jul, amic d’universitat i de muntanya, buscant la seva complicitat i em diu … a què esperes? Gran consell Jul, a què esperem? I no espero gens per a trobar també la complicitat a casa i posar-me a treballar.
I com a bon enginyer que soc, faig una equació complicadíssima de l’històric de temperatures, pluges i hores de llum i decideixo que els 84 dies han de començar el 16 de juliol i finalitzar el 7 d’octubre. Em queden, per tant, 3 mesos per a organitzar-ho tot. I començo a dibuixar el projecte: en un mapa situo els 100 cims objectiu (el més alts) i traço la ruta que em permeti combinar zones de màxima exigència amb zones més còmodes. 36 comarques i 80.000 metres de desnivell positiu. Decideixo que hauré de viure en una autocaravana (jo que no havia estat mai en una autocaravana), que em permeti desplaçar-me, teletreballar, menjar, dormir … ser autosuficient. I em faig amb una Giottiline de 7 metres, amb capacitat de fins a 5 persones, i amb els companys de Camper Park Empordà (amb el Joan) l’adaptem per a que sigui viable: placa solar, doble bateria, doble bombona de gas …
Planifico la logística: 100 tracks de wikiloc, camps base a on pugui aparcar l’autocaravana (i que tinguin cobertura per al router que m’ha cedit Parlem), desplaçaments i horaris de cada dia, aproximacions als cims (i vehicle necessari per a fer-les), manteniment d’aigües (netes i grises) …
Ho explico als amics i família i els ofereixo fer d’acompanyants. Compartir l’experiència 1, 2 o 3 dies amb els que vulguin. Planifico les agendes dels 30 acompanyants finals per a tenir durant tots els 84 dies algú amb qui compartir l’aventura (i poder fer les aproximacions als cims) .
El pressupost comença a treure fum, començo a buscar sponsors i amb el meu fill Bernat muntem un crowfunding, sabent que al final, com és lògic, una bona part de la festa, de la meva festa, me l’hauré de pagar jo. Però cal ser valent, val la pena.
Per a aconseguir la difusió necessària construïm una web (molt treballada i amb molt contingut), la meva filla Júlia arranca el compte d’instagram (jo, que era contrari a les xarxes), faig un briefing del projecte, una mica de merchandising i organitzem la difusió als mitjans. Els companys de Cugat Mèdia, aquí presents, m’ajuden moltíssim. Rotulo l’autocaravana, compro material, una impressora portàtil i tot l’equipament esportiu a Salomon (sponsor del projecte). I la Sònia, la meva dona, com sempre, ajudant en tot.
I mentre tant segueixo entrenant amb un gran equip, amb la Laia Díez (entrenadora de corredors d’ultra resistència), l’Enric Violan, podòleg esportiu, enfocat a cuidar la meva lesió crònica del peu, la Sandra amb l’alimentació i el Xavi, el millor fisio esportiu de tots.
L’Excel de la planificació és per flipar, us ho asseguro. Jo, expert en direcció de projectes, estic ja atrapat, gaudint del camí del projecte més difícil de la meva vida.
I per a immortalitzar-ho tot, li encarrego al meu fill Jordi, que acaba de finalitzar els estudis de cinema, fer el documental. Li encarrego per a que s’ho prengui en sèrio, el seu primer contracte. Segur que en vindran de més quantiosos Jordi, però aquest serà sempre un dels grans, n’estic segur. El Jordi, per a poder tenir gravacions suficients em diu que pujarà 43 dels 84 dies, amb anades i vingudes i estades a l’autocaravana. Jo penso, s’ha begut l’enteniment aquest nano. Però el que estava confós era jo, el Jordi ho va donar tot i més. Es va convertir en un protagonista inesperat i excepcional, va pujar més de 30 cims amb mi i vam poder compartir moments inoblidables. Qui millor que ell doncs, per a poder muntar aquest documental.
I aquesta és la història de com el somni el vaig dibuixar i preparar i ara veurem el que va passar … Benvinguts al meu món.»
