La sensació d’estar a casa durant unes poques hores en un viatge tant llarg com el meu se’t fa estrany. Estàs de pas a casa teva, com si fossis un visitant. No hi dormiré, no em dutxaré. Hi dinaré, hi treballaré i, el més important, compartiré amb la família unes estones de «normalitat». Avui, quan agafava la sortida de Sant Cugat per l’AP7 amb la FURPI m’han entrat molt bones sensacions, he pensat: potser és el punt d’inflexió del meu procés de transició que vaig planificar quan em vaig trencar la costella. Tant de bo!
Aquest matí ens hem llevat a les 6h, amb la previsió de poder dinar tant el Toni, el meu acompanyant, com jo, a casa. El Toni ahir em deia «impossible que jo faci el cim en 1h, compta 2h30m en pujar i baixar …». Ell no comptava que quan algú t’estira (caminant o corrent), d’una manera o una altra t’ajuda en l’ascensió, no et deixa pensar i el trajecte es fa més curt. El nostre cap juga un 50% mínim en les activitats físiques exigents i avui ho hem tornat a comprovar, en 1h estàvem a dalt de la Roca Corbatera i en menys de 2h a baix.
Jo coneixia el Montsant d’una cursa de muntanya però vam accedir a dalt pel grau de l’Escletxa i la meva visió del Montsant va ser vertical (d’accés) i horitzontal (de carena), molta roca i molt poca vegetació, i molt vent. També havia ciclat pel Montsant, amb idèntiques sensacions. Avui el track de wikiloc que hem seguit (l’adjunto) ens ha portat per un camí que transcorria per algun bosquet d’alzines i zones de força vegetació, m’ha sorprès agradablement. Un corriol recomanable!
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/100-cims-la-roca-corbatera-des-de-albarca-56173369
A la baixada ens hem posat a xerrar el Toni i jo primer del Barça i després de política. El Toni i jo tenim algunes discrepàncies polítiques però les converses sempre son constructives, mai hi ha ferits 😅
Tornada a la FURPI, dutxa reconfortant, foto instant per al record (al suro de la FURPI) i acomiadar-nos dels 2 dies que hem compartit el Toni i jo. El Toni és un dels amics íntims amb els que vaig viure molt bona part de la meva educació (fins a COU), als Jesuïtes de Sarrià. El Toni, el Roger, el Pepe i jo érem molt més que companys. Vam viure molt bones estones junts, que recordem habitualment, i amb ells vaig començar les meves incursions a la muntanya.
Toni, segur que si mires enrere aquest 2 dies hi trobaràs molts moments pel record, aquest és el meu objectiu i espero haver-ho aconseguit també per a tu. M’has ajudat en un moment difícil, el més difícil que he passat fins ara i això no és fàcil. Has sabut trobar com fer-ho: un volt i xerrada per Montblanc, planificació de les rutes que hem compartit, suport en com afrontar el virus maleit, aproximacions de matinada, dinar i xerrada a cal Mariano, Barça de dissabte la nit i ajuda continua amb tot el que ha calgut. Per cert, he de reconèixer que a la mitja part del Barça vaig haver de dir prou, l’estomac m’estava castigant massa. Moltes gràcies per tot Toni!!!
Ara ja planificant la ruta de demà pel jardí de casa, Collserola. Se’m farà molt estrany caminar pels corriols que dia rere dia entreno corrent. Però com gaudiré d’una excel·lent companyia, segur que serà molt especial, com cada dia d’aquest fantàstic viatge.
Visca @la100pics!!!
