Dia important avui, 42è dia de ruta, just a l’equador del projecte. Sembla que no pugui ser, tot i que si miro enrere és tant el que he viscut que m’és difícil mesurar el temps. Millor així, millor no fer càbales sobre quants cims porto i quants queden, no ho he fet des d’un inici i m’ha anat bé. Viure el dia a dia, el moment, planificar el dia següent i no mirar més enllà. L’important és el viscut i el que queda per viure. Fer camí, sense cap pressa.
Ahir la tarda vam anar amb el Sergi a fer un cafè a Breda. Abans vam omplir les garrafes d’aigua de neteja. En el camí vam descobrir un lloc de manteniment d’autocaravanes i avui m’he apropat a buidar les aigües grises i omplir d’aigua el dipòsit de la FURPI. Breda estava molt tancat ahir al vespre i ens va costar trobar un bar per a prendre alguna cosa. Difícil fer negoci si no obres el negoci.
Vam sopar tardet i dins la FURPI doncs ens va ploure una mica. Tot i això, vam poder gaudir dels nostre 20 minutets de xerrada a les tumbones, olorant l’aire net de la muntanya. Quins moments tant gratificants, el dia quasi acabat, ja cansats però aquella estona de pau i repòs, de xerrada tranquil.la, recordant batalletes del projecte, no té preu. Com serà el final de projecte? Farem una etapa nocturna? …
Avui amb el Sergi teníem una etapa tranquil.la i l’hem afrontat d’aquesta manera. A les 7.30h ens posàvem a caminar i en 30 minuts llargs estàvem al Castell de Montsoriu, a dalt del turó. Bones vistes, sorprenents per la baixa altitud del cim: hem identificat Montseny, Collserola, Montnegre, Corredor, Cadiretes, Gavarres … i el perfil llunyà del Pirineu. La tornada l’hem fet pel corriolet més directe, amb algun ensurt d’orientació i fent un trote responsable. 😊
Després d’un bon esmorzar a Ca l’Avi de Breda i del manteniment de la FURPI ens hem acomiadat amb el Sergi. El Sergi ha estat un grandíssim company de viatge, sempre predisposat a tot, amb ganes de conèixer, compromès, sempre aportant il·lusió i molt bons moments de conversa. Es llegeix el blog amb moltíssima atenció doncs no hi havia detall que pogués explicar-li que no conegués. Encara recordo el Sergi preguntat-me sobre el blog el dia que vaig haver de fer l’etapa per la tarda amb motiu de la pluja (Lo Tésol). No m’havia oblidat, però ell ho trobava a faltar. Sergi, moltes gràcies pel que m’has donat aquests dies, amb acompanyants com tu vaig tranquil a on calgui! Això sí, entrena de valent doncs si et posessis en forma seria la bomba!!! 🤗
Ara ja soc a Cabrils, amb el meu germà Edu i la meva mare. Hem dinat plegats al Sal i Pebre, un bon dinar. Hem planificat fer una ascensió per llocs separats demà a veure si som capaços de coincidir al cim. Demà ho sabrem!
Visca @la100pics!!!
