Skip to main content

No és fàcil que un fill teu marxi a l’aventura, i més quan aquesta aventurar se’t fa estranya, molt estranya. Cal doncs, una dosi molt important de generositat per a acceptar-ho. La dosi es multiplica si, a més, tens la intenció de seguir el projecte i de formar-hi part, quan calgui. I si dura 80 dies, cal afegir a la generositat molta paciència. I quan passin coses, que en passaran, molta tranquil.llitat. Això és el que ha demostrat la meva mare, generositat, paciència i tranquil·litat, entre moltes altres més coses. I no ara, sempre. A una mare se l’estima de forma innata però se l’acaba estimant de veritat vivint, compartint, patint. En el meu cas, en els últims anys les diferents circumstàncies m’han fet apropar-m’hi i enfortir-hi la relació. Mamà, estic feliç i orgullós de tu. Quan ha calgut has estat amb mi, donant-me el teu suport. Des de lluny, m’has fet saber que estaves a prop. Has tingut molt interès i has sabut interpretar la meva experiència. No estic escrivint una novel·la, estic escrivint la meva pròpia història, la meva vida. I, com a mare, no és fàcil saber-ho llegir. Moltes gràcies per estar-hi, t’estimo mamà!!!

La meva mare, mirada dòcil i pacient. T’estimo mamà.

Ahir la tarda vaig anar a fer un vol per Camprodón. Estava sol i necessitava un punt de reflexió. Calen reflexions per anar assentant tot el que passa, que son moltes coses. Vaig aprofitar per a fer un croissant de xocolata, quin plaer … i després vaig entrar en una granja i ho vaig rematar amb un capuccino espectacular. Assegut a la granja, va tornar a passar, una parella em van dir “tu ets el de @la100pics?”. Com si fos a la disco, entrant a matar! 😂 Increïble, la dimensió del projecte. No ho puc evitar, és una alegria que passin aquestes coses. Els vaig fer una abraçada, vam parlar una estona i els vaig posar una mica al dia del projecte. Gràcies per seguir-me!!!

Amb uns seguidors a una granja de Camprodon. Quina alegria!!!

Aquest matí m’he aixecat amb la calma, és el meu quart dia de descans. La veritat és que no ho porto massa bé, em falta l’adrenalina de cada dia, la dosi de benzina de la muntanya. El meu cap no para de donar-li voltes a les coses. Per a distreure’l he fet una mica de neteja, fregona, drap, plats …

és veritat, avui neteja a fondo!

He anat després a esmorzar un entrepanet de pernil i formatge, he fet el sudoku de La Vanguardia (quant de temps feia!) i després he anat cap al CAP, a veure si el metge de guàrdia m’ajudava a interpretar els resultats dels cultius que em van fer a Puigcerdà fa 10 dies. S’ha acabat l’antibiòtic i cal saber-ne més. El metge, després de convèncer-lo (“és diumenge, son urgència, no estem per això …”) m’ha dit que el resultat era negatiu, no hi havia bitxo, no calia antibiòtic i per a recuperar.me de la prostatitis cal: antiinflamatori 15 dies, no utilitzar massa la pròstata 🤔 i repòs … Ja l’he comentat el meu projecte i m’ha dit “això, tu mateix!”. Ja n’estic acostumat a aquesta reacció així que normalment no explico ni ase ni bèstia.

He estat treballant una estona i fent servir per primer cop la impressora que porto a la FURPI, quin luxe poder imprimir, amb aquesta impressora làser mini, portàtil. Les bateries ni s’han immutat. Crec que al proper viatge provaré cafetera nespresso i microones. 😁

Es pot imprimir a la FURPI, sense problemes. I un cafè espresso? I un microones?

Aquesta tarda vindrà el Bernat, segur que apura! Tinc moltes ganes d’estar amb el Berni i fer muntanya amb ell, mano a mano. El Bernat està físicament molt bé, només li faltaria una mica d’entreno per a donar-me deu voltes. Ell però està en mil coses (handbol, escalada, esquí …) i no hi ha temps per tot. Ja arribarà, mentre tant em mantinc competitiu, pare i fill poden córrer junts. Encara recordo la marató que ens vam pegar a Tarragona quan el Bernat tenia 18 anys, un al costat de l’altre, 3h 20m de cursa.

Quin gran moment, més de 3 hores corrent amb el crack del Bernat. Petjada impecable.

Avui he dinat de nou pizza, la segona en aquest repte, què bona és la pizza! Estic recuperant forces per la tracta final, la setmana vinent queden 9 cims, de tot tipus. Ràpids i costeruts, emblemàtics i desconeguts, curt i llargs. Quines ganes de seguir, de seguir escrivint aquesta història tant increïble.

Visca @la100pics!!!