Skip to main content

A les alçades que estem de @la100pics ja puc dir que han estat 2 setmanes bones per a poder fer el període d’aclimatació i trobar l’equilibri necessari que exigeix un repte com aquest. Hi ha moltes dimensions a considerar i cadascuna d’elles amb la seva complexitat.

Jo soc un entusiasta de trobar sempre equilibris vitals. Son fonamentals per a tenir la tranquil·litat emocional necessària i així poder gaudir del moment i seguir millorant.

Durant 2 setmanes he notat la sensació d’anar una mica atropellat, segurament per l’exigència de tot el que calia fer, en la majoria de casos sense tenir cap experiència prèvia en com fer-ho. Moltes coses noves. Intento explicar-me comentat les diferents variables que calia controlar:

1.- El manteniment de la FURPI.
Durant aquests dies ja he fet els primers canvis d’aigua (grises i aigua neta, van de la ma), segurament un dels punts que requereixen de major precaució, més que res perquè els punts de manteniment disponibles al territori (al menys a les zones que jo he estat) son mínims. Els campings només ofereixen aquest servei si fas nit i jo em vaig proposar com a norma fer les nits en zones obertes.
També he comprovat que l’autonomia de l’energia elèctrica és més que suficient amb la infraestructura que té la FURPI: doble bateria de 130A i placa solar. Connectem sense problemes els portàtils, el router, la magneto de recuperació (amb el conversor a 220V) i la càrrega de bateries de tot el material que portem l’acostumem a fer de forma suficient amb USB a 12V (móbils, GPS, GoPro, altaveus, etc.), a més de subministrar la llum interior de l’autocaravana. Segurament m’hauria pogut permetre algun luxe, com una expresso, un microones … 😏
Com vaig prendre la decisió d’evitar l’ús del lavabo, no m’ha calgut fins ara el manteniment de les aigües negres, tot i portar un dipòsit de recanvi per si les mosques … Ara sí, en cas de fer-lo servir això sí que em faria obligatòriament passar per la taquilla del camping. 😆
He fet ja un canvi de la bombona de propà per al subministrament de gas, necessari per a fer circular l’aigua dins la FURPI, nevera i cuina. El consum ha estat reduït i una bombona m’ha durat 2 setmanes. En porto sempre una de recanvi per a poder fer el canvi en el moment de necessitat continuar amb la vida normal. El canvi de bombona l’he fet en una benzinera CEPSA però crec que no hi ha cap problema per a gestionar-ho durant el trajecte.
El manteniment correctiu de moment no ha estat important, el motor del llit el vam poder resoldre temporalment a un taller i altres temes com una escaleta del llit trencada i una mampara de la dutxa, esperarem a resoldre-ho més endavant. També hem fet algunes compres necessàries per adaptar la FURPI a les nostres necessitats: penjadors, caixes, taula i cadires, duplicadors i allargos d’USB, etc.
Tota la resta en ordre, toquem fusta!

2.- La vida a la FURPI.
Viure a una autocaravana requereix una adaptació, més per a una persona que mai abans hi havia estat. Jo crec que 2 setmanes ha estat suficient per a sentir-me còmode amb tot el que cal fer:
Menjar. Combino els dinar a la FURPI amb dinars de menú al poble a on estigui i així poder carregar piles sobre tot de proteïna als migdies. Els sopars son més fàcils de fer (pasta/arròs + verdures + llegum) i no requereixen nevera. També quatre complements (sense nevera) per l’entretemps i esmorzar: pa tou, torrades, tortites, fruits secs, fruita i fruita seca, etc.
Beguda. Bàsicament aigua, que intento carregar a les fonts dels pobles. 3 bidons de 5 litres que em permeten molt autonomia. A la nevera també tinc llet i una mica de vi pel soparet. 😁
Dutxa. Jo era de dutxar-me només llevar-me però m’he adaptat i al matí faig una remollada de cara. Una vegada torno de l’ascensió, una dutxa molt ràpida (1 minut aproximadament). Si me’n recordo d’escalfar l’aigua, ho faig, però normalment la dutxa és amb aigua freda, més relaxant muscularment. El protocol de la dutxa té el seu truco (mampara, taps de desaigua, fregona final …) però fàcil d’agafar.
Dormir. La veritat és que dormo perfectament. A la FURPI disposem de 2 espais per a dormir, el fix (per 2/3 persones, al darrera) i el llit adaptable (baixa del sostre) (per a 1/2 persones). Fonamental les mantes, a la nit refresca sempre i prefereixo no fer ús de la calefacció de l’autocaravana si no és imprescindible. L’espai de dormir és còmode, més que suficient.
Neteja. La neteja intentem fer-la al moment, per a que no s’acumulin roba i plats. A l’arribar de l’ascensió, bugada i després dels àpats neteja de plats. Per a fer-ho, separem l’aigua de beure de la de neteja (pot ser de riu o no potable). 2 ampolles de 5 litres per a cada tipus, que tractem de tenir sempre al màxim.
Lavabos. La natura i comerços del poble ens ajuden a no haver d’usar el lavabo de la FURPI, com us he explicat.
Després de 2 setmanes ja tinc les coses a lloc (armaris i caixes) i m’és molt fàcil i còmode trobar-les.
Altres coses que em fan més agradable la vida a la FURPI: un altaveu que funciona per bluetooth (a on escolto la llista de @la100pics), veure les notícies per internet i mantenir-me mínimament al dia, escoltar la ràdio (quan estic de trànsit), cadires còmodes per a seure una estona abans d’anar a dormir (moment top 😍).

3.- Les ascensions.
Estic anant sobre planificació, tot i que he hagut de fer alguns canvis degut sobre tot a la meteo i també a algun canvi sobtat d’acompanyant. Inclús tinc 1 dia de reserva, per si de cas 😎.
M’he acostumat a panificar bé les etapes, seguint amb l’horari previst de fer-ho a les 18h de la tarda i així tenir temps de gestionar imprevists, que sempre n’hi han, com l’error de tracks que tenia a l’etapa del Tossal d’Engrilló i Santa Bàrbara. Planificar significa comprovar track, llegir comentaris del pic, mirar mapa, perfil d’elevació, distància, tipus de terreny, meteo, aproximació (dificultat, durada …), roba, menjar i material necessari, desplaçament al següent punt, timing previst. Tot intentant acordar-ho i treballar-ho amb l’acompanyant, per a que m’ajudi sempre que pugui, ho tingui present (informació de context per al dia següent) i visqui amb més intensitat l’experiència.
Després de sopar em preparo tot el necessari pel dia següent (roba, menjar, beguda, material, motxilla …), de manera que quan em desperti hagi de pensar el mínim. El matí el dedico a esmorzar una mica, fer necessitats, vestir-me i poca cosa més.
Fins ara he tingut ja quasi tot tipus d’ascensions. Molt senzilles i molt complicades. La complexitat ve habitualment pel desnivell, tipus de terreny, atac al cim (grimpada i passos difícils), meteo, kilòmetres. Aquest últim paràmetre no és dels més importants, en contra del que pot semblar, doncs les ascensions no son ràpides.
He adequat els temps previstos d’ascensió a tota aquesta complexitat, a la que jo no estava avesat.
El que sí puc dir és que estic gaudint al màxim de la muntanya, que m’està demostrant que t’he molt a oferir-nos, molt més del que som capaços d’apreciar. Els moments al cim son únics però també les marxes pujant (paissatges) i les baixades (més ràpides). Soc feliç a la muntanya!!! 😊
També he de dir que m’estic acostumant a oblidar-me dels temps de ruta, només important pels horaris de feina. Gaudir al màxim dels moments, @la100pics no és una competició, és una experiència.
Tracto de ser estricte amb la recuperació, tot i que m’està costant més del previst: estiraments, recuperadors, magneto, caminar, menjar i beure, descansar …

4.- Acompanyaments.
Estic molt content de l’experiència que estic vivint amb les persones que m’han acompanyat fins ara (12 grups).
Agraeixo que tots s’han adaptat a les característiques del projecte i m’ho han posat fàcil. M’heu ajudat en tot. Alguns han dormit a la FURPI, altres no, compartit àpats, temps d’oci, xerrar.
Jo he intentat dedicar-los el major temps possible i fer-los viure l’experiència, doncs forma part d’un dels meus objectius principals de @la100pics, però hi ha hagut cops que el temps dedicat no ha estat suficient.
Hi ha hagut canvis sobtats de planificació però això em seguirà passant i he de tenir capacitat d’adaptar-me, com estic fent. Els canvis suposen contratemps sobre tot en les aproximacions als cims, però sempre hi ha alternatives.
He conegut gent que no coneixia, enfortit relacions, he viscut molts moments d’intensitat emocional i estic segur que tot això anirà a més, i així espero que sigui!!! 😊
Queda encara molta gent per venir, moltes abraçades … només espero tenir el temps que toca per a dedicar-los.

5.- Teletreball.
La intensitat de la feina ha variat molt. Les primeres setmanes (juliol), he tingut molta feina, cosa que ha dificultat el període d’aclimatació.
He intentat respectar el meu horari de feina de 12-14h i de 15-18h, fet que ha estat impossible en dies de màxima exigència esportiva. Altres, però, he pogut començar l’horari de treball a les 9.30h, per assistir a un Consell d’Administració 😏. Videoconferències des de la FURPI mentre feia canvis de localització, amb el mòbil mentre feia el canvi d’aigües, tot ha valgut per a aconseguir l’objectiu.
Alguna jornada se m’ha fet molt dur com la del Sotllo + Pica d’Estats i després assistència a una reunió de socis per la tarda de 3 hores! 🥴
Al juliol tothom vol completar la feina i marxar de vacances i ara a l’agost les jornades laborals son més relaxades, el que em permet adaptar horaris i treure feina acumulada. Això no treu que la variable teletreball sigui rellevant en la dinàmica de vida. Al setembre l’exigència tornarà a ser màxima però segurament el rodatge de projecte em facilitarà una mica la vida.

6.- Logística.
La meva idea inicial va ser: ascensió + desplaçament al nou punt d’estada + teletreball … Crec que és la millor de les combinacions doncs et permet estar tranquil ja en el lloc des d’on atacar el nou pic.
Hi ha dies que aquesta dinàmica és senzilla però d’altre es complica doncs els temps no son els que havíem planificat sobre paper. Al temps d’ascensió i descens cal sumar el temps al pic, el retorn a la FURPI, la dutxa, bugada i ordre, la recuperació. Una vegada fet el desplaçament cal sumar el temps per a trobar l’ubicació a on deixar la FURPI, tasca gens fàcil doncs hi ha pocs llocs habilitats als pobles per a on anem. Moltes vegades l’estratègia ha estat deixar la FURPI en un lloc temporal, l’acompanyant va a buscar el lloc definitiu mentre jo teletreballo i abans de dinar fem el canvi a la ubicació definitiva.
També és important destacar que molts dies hem preferit mantenir una ubicació i dedicar més temps d’aproximació i retorn del cim i així evitar aquestes pèrdues de temps.
A mi m’agrada, però, poder ubicar la FURPI a llocs propers a la natura, a on tot és més fàcil, més quan hi ha algun riu a prop per a poder carregar aigua de neteja. L’aigua de beure acostumem a trobar-la a fonts de pobles.
També és important en la decisió de la ubicació tenir algun lloc a prop a on poder fer un dinar de menú, prendre un cafè, relaxar-nos, etc.

7.- Difusió del projecte i l’experiència.
Aquesta variable no l’havíem tingut massa en compte al principi i està sent important.
L’instagram el mentè la Júlia, la meva filla, però pel post diari el contingut cal que el redacti jo.
El mateix passa amb el blog, jo pensava tenir ajuda per aquest tema, i al principi em va ajudar el meu fill Jordi, però de seguida em vaig adonar que el blog no deixa de ser un diari, cal donar-li contingut amb matisos, anècdotes, experiències i això només ho puc fer jo. Hi ha força gent que llegeix les notícies cada dia i això m’anima a escriure cada cop amb més il·lusió. Tenim ara mateix 42 persones registrades a la web i un 60% de lectura dels emails, sumat a la gent que mira el blog sense estar registrada jo calculo que deu haver-hi al voltant de 40 persones que llegeixen les meves aventures, el meu diari, la meva experiència, els meus sentiments … molt i molt gratificant! però cal dedicar-hi temps … 😅 entre 1 i 2 hores al dia.
Whatsapps des del cim, respostes a missatges, trucades, entrevistes (alguna que altra, ara a l’agost menys …), agrair les aportacions al micro mecenatge, etc. fantàstica feina i mol agraïda però que exigeix temps.

8.- Imprevists
Qualsevol projecte té imprevists i aquest no és una excepció. La gestió dels imprevists, mínima després d’una bona planificació, suposa temps i maldecaps. A ningú ens agraden els canvis i menys quan anem curts de temps.
Els més importants que he tingut: pluja (obliga a canvis en certes ascensions), avaria amb el llit de la FURPI, canvis en els dies dels acompanyants, avaria del cotxe del meu acompanyant (Jul) …
Crec que son pocs els imprevists fins ara i els hem gestionat bé però caldrà estar atents al que vingui i prendre-ho amb bon humor. 😮

Jo crec que aquí hi ha un bon resum del meu període d’aclimatació a un projecte a un quasi tot ha estat nou per a mi. Per sobre de tot, agraïment per l’ajuda que he tingut fins ara, agraïment pel viscut i molt esperançat del que vindrà.

Visca @la100pics!!!