Skip to main content

Muntanyes, solitud, reflexió.

Catalunya és plena de muntanyes, el que fomenta l’afició a l’excursionisme. Al món també hi ha moltes muntanyes, de totes mides, des de les més petites fins als grans gegants. Totes boniques i desafiants. Cal pujar-les, si pots. Hi ha algun privilegiat, que amb esforç i dedicació està aconseguint pujar a 100 cims en 12 setmanes.

Per a moltes cultures les muntanyes son déus, com als Andes, i especialment per als Inques, que veneren els Nevados.

Estar sol a la natura, especialment en un cim, és una experiència extraordinària. Si el temps acompanya permet imaginar, emocionar-se, reflexionar…

Si es pot, convé anar amb companys, el que dóna seguretat i compartir les grans i petites coses de l’excursió. Actualment els sistemes de comunicació permeten incrementar notablement la seguretat.

El silenci ajuda a la reflexió. Potser seria bo provar d’escoltar música, amb auriculars, mentre fem l’ascensió. Probablement composicions dels clàssics que els autors varen confessar que feien inspirant-se en la natura.

Pensar en l’abans, el present, el futur. Com podem ajudar als altres, amb amor, i millorar el món en base a la cooperació i la sostenibilitat.

Som pols d’estels i tornarem als estels. O potser som pols de muntanyes?

Per a l’Oriol amb afecte

Joan Mª Pascual Cañellas       

3 d’agost de 2021