Skip to main content

Estic content, soc feliç

I el despertador, tossut, torna a sonar a dos quarts de sis.

I em pregunto, tornarà a passar?

La muntanya segueix allà, impassible.

Imponent, sobirana, majestuosa, rica, impredictible, solitària.

Un regal meravellós ens espera. És per a tothom, no és de ningú.

Hi ha nervis, sempre. No som res i ho sabem.

El sherpa i jo caminem pels seus corriols, la sentim, l’olorem, la mirem, la gaudim.

Grimpem les roques i ens orientem. Confiats però prudents, preparats.

Fent “@la100pics running” anem cap al punt més alt, el cim.

No l’hem de mirar fixament, poc a poc ens fem un lloc.

A dalt, 360 graus guiats pel trencalòs, medalla a la pica, selfie al whats.

Brutaaaaaaaaaaaaaaaaaal.

La muntanya abriga la natura, isards i cabirols, fagedes i rouredes, rius i llacs, nit i dia.

I també la pluja, la boira i el fred. Papà, no et fa por la muntanya de nit?

Respecte, al desconegut, a l’imprevist.

I sé que vindrà la caiguda. I sé que el físic aixecarà la ma, malmès.

I sé que caldrà acollir el patiment, per a superar-lo. Papà, si et fa mal, perquè ho fas?.

Necessito senyals de llum per a que ànima i ment trobin un equilibri que sembla impossible.

I que algun instint, imaginari però protector, es faci notar.

Ara, mirada endavant, implacable, persistent. A munt!

La tensió finalment cedeix i les emocions es desborden. Grande, grande!

Ploro i abraço el moment, per a guardar-lo al meu cor, en lloc segur.

La “furpi”, mentre tant, segueix allà, acomplint amb la seva missió.

Casa meva, em guareix. Hi treballo. Vaig de punt a punt, per tot el territori.

“dutxa, bugada i ordre”. Hi faig rutines. Esmorzo i sopo. Descanso, dormo.

M’hi sento confiat, segur. Adaptat.

L’acompanyant arriba i l’acompanyant se’n va.

Entranyable, proper, generós, disposat, compromès.

Pel camí, omple el cor, somnia projectes, fa muntanya. Viu el projecte. Temorós però content.

Compartim molts moments. Parlem i ens abracem. Ens fem més amics, de veritat.

Una gorra, una tassa, una foto penjada, rastres del que serà un record per sempre més.

I en lluna plena fem palesa la força del projecte, 47 ànimes l’impulsen.

No hi ha compte enrere, sempre endavant.

Planificació, constància, suficiència, respecte, superació, satisfacció.

No vaig sol, som un gran equip!

Entre els cinc, magnífica família, movem tots els engranatges, com si fos un de sol.

Tots a una: xarxes, comunicació, gravació, organització, logística … res s’escapa.

Orgullós del compromís i, sobre tot, orgullós del que quedarà.

Ja he somniat, ja he dibuixat, ja he preparat, ja he compartit i ja he gaudit.

Es pot fer i ho seguiré fent. Ho explico i ho explicaré, perquè té molta força.

És autèntic, intens, emotiu. Una altra dimensió.

100% pur, genuí i honest.

Sí. Ha tornat a passar, dia rere dia. I el meu viatge continua.

Ja soc al llit, he omplert el cor de nous tresors. Ho he escrit, al diari. Records inesborrables.

Estic content, soc feliç. He trobat la meva essència.

Oriol, 2 d’octubre de 2021

Gràcies a tots i totes els que heu participat a @la100pics!!!