Skip to main content

Hi ha persones que agraeixes haver-les pogut conèixer. Aquest és el cas de l’Oriol Sanz, una persona que, tot i no conèixer molt, diria que són d’aquelles que no és rendeixen mai i que sempre estan rumiant com ser felices i com gaudir d’aquest regal tan gran que és la vida.

Un bon dia, recordo que al migdia, vaig rebre la trucada d’un número de telèfon que no coneixia. A l’altra costat, un home, em saludava i m’explicava el motiu de la trucada. Havia parlat amb la meva mare, que treballa a l’Ajuntament de Vilanova de Meià, i ella li havia aconsellat trucar-me perquè li facilités certa informació relacionada amb la muntanya de Sant Mamet.

L’Oriol em va explicar una mica per telèfon el seu projecte i la idea que tenia en ment per poder pujar a Sant Mamet. Pel que a mi respecta, vaig procurar facilitar-li tota la informació que vaig creure convenient, necessària i útil per a l’Oriol.

Passats uns instants, desprès d’una ràpida reflexió, era jo el que el trucava, proposant-li d’acompanyar-lo! Durant els propers dies, vam anar parlant i, finalment, vam poder quedar per pujar plegats. Als voltants de les 7 del matí, vam quedar a Coll d’Orenga, on el seu fill i uns amics de l’Oriol (i del seu pare) ja m’esperaven.

Desprès d’una ràpida presentació amb tots els assistents i d’una explicació breu del recorregut, per part meva a l’Oriol, començàvem a col·locar una cama davant de l’altra en direcció al tram de pista que ens conduiria a buscar el corriol de la pujada a Sant Mamet.

Tal i com jo imaginava, sense conèixer-lo de res (tot i haver llegit al web de la100pics que l’Oriol tenia 54 anys), estava en molt bona forma!!

Em podria esplaiar explicant tota la pujada i la baixada, parlant sobre el recorregut, les vistes, la zona (la qual considero casa meva), la bona sincronització entre ambdós i tants altres elements que em farien entrar molt en detall d’aquella curta però intensa jornada, ja no de trail running (que també), sinó de muntanya!

Per mi, al final, el resum d’aquell sortida va ser el poder conèixer 4 persones encantadores, el parlar amb persones que, com jo, estimen la muntanya i la respecten, el conèixer una persona amb il·lusions, projectes i una força i energia espectaculars.

Aquesta és la part més bonica del projecte de l’Oriol: les persones i el lligam que crearà amb totes elles. Fins i tot, amb les que ja hi tenia relació, ja que, de ben segur, un projecte així acabarà unint-los encara més!

Pujar 100 cims en 84 dies, seguint treballant, vivint en una autocaravana, conduint cada dia (o gairebé cada dia), creant, canviant plans, mirant mapes i noves rutes… No, no serà una tasca senzilla, serà una tasca impressionant! Serà tota una aventura i desitjo, Oriol i tots i totes les persones que l’acompanyeu en aquest viatge, que la gaudiu igual o més del que jo vaig fer-ho el dia en que vaig tenir la sort de formar-ne part.

Molta sort i, sobretot, molta muntanya!

Ivan.

Pd: Espero retrobar-nos ben aviat i acompanyar-te en un nou cim o, si més no, en una futura aventura!