Skip to main content

Avui, per a recuperar-nos de l’esforç del Monteixo hem anat a dinar a Tor. Els qui no conegueu aquest petitíssim poble, jo entre ells fins avui, us recomano veure el següent documental de TV3: “Fa cent anys, el poble era un dels més rics del Pirineu, però odis personals, contraban, pistes d’esquí, especulació immobiliària i assassinats van canviar el panorama. És la maledicció de Tor.”

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/tor-la-muntanya-maleida/video-amp/196447331/

Aquest enllaç me’l va enviar la meva cosina Cristina ahir la nit, dient-me que aquí aniríem a dinar l’endemà. El que no va pensar és que a la nit dormiria sol a l’autocaravana, amb tormenta i havent mirat un documental sobre morts … 😎

He passat bona nit, així que no cal preocupar-se. Una vegada fet el cim de Monteixo, dutxa, bugada, neteja de la FURPI i hem enfilat cap a Tor, per carretera al costat del riu, per camí tortuós després. Un camí que enllaça amb Andorra i feien els contrabandistes … Ara el fa la gent per anar a dinar a Casa Sisqueta, i fan bé! Val la pena l’esfoç de fer el camí.

No només perquè es menja molt i molt bé, com veureu a les fotografies, sinó també perquè la companyia és molt agradable. La Pili, filla de la Sisqueta, regenta la casa amb molta simpatia i fa que l’estona del dinar sigui algo més que anar a dinar.

Xerrant amb la Pili

La disposició de les taules (compartides, per unes 15 persones màxim) fa que també acabis xerrant amb les taules del costat i fent molt bona conversa. Jo he fet d’embaixador de @la100pics amb tothom, regalat alguna gorra i fet algun contacte per a les etapes d’Andorra.

El dinar, casolà, perfecte: trinxat, amanida, embotits, carn a la brasa, pollastre amb bolets, mató i ratafia. Tot amb una mica de vi. Si heu llegit l’article d’ahir sobre la recuperació pensareu que m’he tornat boig. No, simplement, que avui he fet més recuperació mental (menjar, xerrar, riure …) que física, que ja convé!!! 😁

Baixant, el Lluís ha fet gala de bon conductor pel camí de carro, i m’ha portat fins a la FURPI.

Moltíssimes gràcies Cristina, moltíssimes gràcies Lluís, el dia d’avui quedarà en el meu record com un dia molt especial, de veritat. Fins aviat!!!

Visca @la100pics!!!