Skip to main content

Avui ha estat una ascensió diferent, per molts motius que ara us explicaré.

Hem quedat a les 7h del matí a la FURPI amb la Cristina (la meva cosina, ja la coneixeu) i el Lluís (el seu marit). Es van oferir a fer-me l’aproximació al Pla d’Aixeus i m’ha anat perfecte. Al pla original avui estava previst descans però els canvis per motius del temps van fer anticipar l’ascensió a la Pica i el Sotllo a divendres i fer la jornada de descans ahir dissabte, dia de molta pluja.

Hem arribat al Pla d’Aixeus a les 8h i feia un fred que pelava. La previsió era aquesta, ja ho sabia, així que he sortit amb samarreta interior llarga, segona capa potent, gorro, guants i paravent a la motxilla.

Sortida del Pla d’Aixeus

He anat enfilant l’ascensió, molt dura (850 metres de desnivell en 3,5km), i ja m’he trobat amb pedra (gel) pel camí ben aviat. Mala espina … 🤨 He creuat una parella que pujava al pic i he arribat a l’estany d’Aixeus a bon ritme i allà he hagut de fer una correcció després d’un error d’orientació.

Estany d’Aixeus

Des de l’estany ja es divisava una mica de boira, la previsió no era de boira però … He seguit l’ascensió, per camí amb tot tipus de terreny (camí, gespa, pedra, rocs …), seguint el track de wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/monteixo-100-cims-feec-icgc-ibp-118-hkg-23-07-2019-39083644

Ja al peu de la última ascensió la neu, que fins aleshores la trobava de forma esporàdica ja començava a ser predominant. El cim no es veia, envoltat de boira. La pujada es feia complicada doncs la neu no permetia veure cap camí, molta roca i força relliscades … El tram final ha costat més del previst i he arribat a dalt del cim 15 minuts més tard de la previsió, en 1h 15m.

a dalt del Monteixo

Cap visió des del cim, una pena, i envoltat de clapes de neu. Foto de rigor, deixar la medalleta (durarà poc, doncs el cim eren quatre pedres), canviar-me de guants (m’he posat els de neu) i afrontar la baixada amb molta cautela: terreny molt relliscós i molta boira que em feia perdre la visibilitat.

A la baixa he comès un error de principiant, seguir per una ruta fora de track perquè pensava que era paral·lela al camí a seguir. Avui he tornat a aprendre una cosa que jo ja sabia, en terreny desconegut no fer proves … M’he posat en un lio important, desgrimpades, tarteres, rocs … fins arribar a un punt que ja no tenia més remei que creuar un bosc amb baixada pronunciada per arribar al punt de sortida, sense cap camí. 🙄

No us explico més detalls perquè no val la pena. Si mireu el track que finalment he seguit veureu quin error d’orientació tan descomunal. La baixada havia de ser pel mateix camí de pujada … En el nostre argot diríem que avui he fet de junior …

Track final de la ruta feta

Per acabar-ho d’adobar, a l’arribar al cotxe La Cristina m’ha dit que el pobre Lluís m’estava esperant al coll abans de l’estany per gravar-me … He pensat, doncs ara puges a dalt a buscar-lo i així fas la penitència. Així ho he fet 😆. Una ruta prevista en 1h30m s’ha convertit en una ruta de 2h25m. Un autèntic junior …

Tot i l’embolic, he gaudit d’un dia hivernal, llàstima de la boira.

Visca @la100pics!!!