Avui deixem enrere el Pallars Sobirà i com el seu nom indica amb muntanyes sobiranes, esplèndides, que m’han fet gaudir de moments molt especials. Recordem els pics: Montsent de Pallars, Pic de Peguera, Torreta de l’Orri, Tuc de la Cometa, Campirme, Pic de Certascàn, Pica d’Estats, Sotllo, Monteixo, Tuc de la Llança, Mont-Roig, Lo Tèsol i Pic de Moredo. 13 pics sobirans!!!
El Pic de Moredo m’ha fet la guitza des del principi que vaig planificar les ascensions doncs té una aproximació difícil. Només habilitada per 4×4 i, en principi, amb permís dels veïns. Sabent-ho, ja fa temps que em vaig posar en contacte amb el servei de taxis. Primer amb el Maurici, organitzar de la Ultra Valls d’Àneu, amb el que vaig tenir bones xerrades i que finalment no m’ha pogut acompanyar. Ho ha fet un col·lega seu, el Víctor, molt predisposat en tot moment i amb el que he hagut de fer canvis de planificació, doncs el pic estava previst fer-lo ahir, dia de la pluja. Molt millor haver-lo fet avui, amb el terreny sec, doncs l’accés veritablement és per nota. Amb 4×4 de veritat!!! 😆
A les 7h hem quedat a la FURPI, que la tinc a Isil, i hem enfilat cap al Pla de Moredo. Bona xerrada amb el Víctor, comentant temes de muntanya, els seus cavalls, les seves ovelles … Bona gent! M’ha fet una aproximació que probablement pocs farien, doncs es posa en risc el vehicle.
Ja al Pla de Moredo, ens hem acomiadat (fins quan? 🤔) i jo he tirat cap a munt, després de no acabar d’agafar bé el camí al principi. El GPS segueix fent de les seves … Adjunto el track seguit del wikiloc:
La pujada és molt dreta i poc marcada però el pic no enganya i amb bona visibilitat (com avui) és difícil perdre’s. En 1h15min estava a dalt, gaudint de l’espectacle dels Pirineus, divisant tots els sobirans amb els que he tractat, quin plaer!
Cames cansades (feia 12 hores aprox. que havia pujat a lo Tèsol) però bones sensacions. Baixada complicada per la cresta, camí herbat i molt pedregós. A l’arribar al Pla de Moredo, sabia que havia de completar la baixada fins Isil (+9km) doncs el Víctor només em feia l’aproximació, no el retorn. La baixada s’ha fet llarga, com podeu imaginar, cames carregades i tot i ser per camí, cal anar amb compte doncs les pedres fàcilment et poden fer una torcedura.
Ja abaix a Isil, rutina habitual de dutxa, bugada, neteja. He fet un entrepà al bar del poble (me’l mereixo!), de truita amb formatge, coke i un cafè. Avui toca bona recuperació doncs ja enfilem cap al Parc d’Aigüestortes des de Colomers, a on ens esperen 3 colosos: Montardo, Gran Tuc de Colomers i Tuc de Ratera, ja veurem en quin ordre els faig. Tinc 4 dies per fer-los, amb un descans pel mig, i la visita del Bernat (el meu fill) i amics seus.
Visca @la100pics!!!
