Skip to main content

Quan mires fixament un cim i li aguantes la mirada tens el risc de defallir. Jo penso que als cims els has d’anar fent teus, mica en mica, revolt a revolt, metre a metre. Fer-los una ullada, de tant en tant, sense desafiament. I anar trobant el camí més senzill que et porta a dalt de tot. Allà, ell et farà el millor regal, amb generositat.

Aquesta és la meva experiència, avui una vegada més. I és que la seva majestuositat imposa molt respecte. I no saps com fer-t’ho per a arribar-hi. I és més senzill del que sembla, deixar fer, mica en mica. Mal esport per tant, aquest que practico, per a tots aquells que busquen l’èxit ràpid, sense esforç. 😏

Avui he compartit aquesta experiència amb el Miguel, bon client meu i cada cop millor amic, i el meu fill Jordi, que s’està fent habitual dels meus relats a @la100pics. Hem patit les sotragades en les primeres pujades al cim i hem gaudit del seva natura, d’un verd intens. Els pocs kilòmetres fins al cim ens han costat força però el final ha valgut la pena.

Tots 3 al cim

La boira ens ha rondat durant tot el matí i, curiosament, ens ha fet la guitza quan estàvem a dalt, entrant i sortint contínuament. Ben bé semblava que no volia que desaprofitéssim l’experiència fent una fotografia de més. Què feu perdent el temps?

La boira avui

La millor foto és la que te’n portes gravada a la memòria. De fet, no és una foto, sinó un seguit de moments, sensacions, records difícils d’explicar.

Hoy Miguel en mi recuerdo estás tú, has sufrido para llegar, pero has comprobado que la recompensa va mucho más allá y estoy convencido que el día lo guardarás en tu recuerdo con mucho cariño.😉

A la baixada he pres consciència de que estic en un moment del projecte a on la supervivència física ja m’està condicionant la meva forma de fer trail running, assegurant cada moviment, cada pas, per a no fer-lo en fals i així mantenir el físic en el millor estat possible. Avui el Jordi m’ha fet una demostració de tècnica baixant per muntanya, jo ja estic lluny d’aquest estil, molt condicionat, tant pel repte com per l’edat. 🙄 He sabut però restar-li importància a aquest fet doncs el camí que estic fent és llarg i encara no diviso el final. Millor així i seguir assaborint el que estic fent, senzillament bestial!!!

Visca @la100pics!!!