Skip to main content

Avui ha estat un dia d’imprevists. Sota el meu punt de vista la millor estratègia per a superar-los és afrontar-los amb tranquil·litat, apostar per la que creus pot ser la millor solució i intentar que no t’afecti emocionalment. No estem preparats per a massa imprevists i canvis i això ens pot afectar, i molt. El got estarà mig ple o mig buit i les sensacions les carregaràs fins el final. Ja pots portar una motxilla lleugera que aquest pes ja no te’l trauràs de sobre.

Ahir van venir el Bernat (el meu fill) i dos amics seus, l’Hita i el Pau, que han dormit al costat de la FURPI,en una tenda de campanya. Vam fer una bona preparació de la ruta d’avui, sopar abundant i hem dormit fresquets (manta i tot). El despertador ha sonat a les 5.30h, ja comença a ser habitual … 😣

A la pujada a Bahns de Tredós ens hem equivocat de camí, això que ja l’havíem fet divendres. Encara amb son segurament. Hem arribat al parking però a l’hora en punt i allà ens esperava el Manuel, el taxista que ja ens va acompanyar fins a l’inici de track també divendres. Adjunto el track de wikiloc que hem seguit avui:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montardo-desde-colomers-pn-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici-30122704

Abans de sortir ens hem fet una foto els integrants de l’expedició d’avui. El Pau, però, no ha sortit a la foto i encara no sabem perquè, s’ha perdut. Sembla que no seria la única vegada que es perdria avui … 😂

Tots preparats … i el Pau?

A peu del camí cap a Colomers la boira seguia instal·lada, pensàvem que aclariria, però no. Enfilem cap a dalt i la Sònia (la meva dona) també fa el camí però al seu ritme. Aquí les fotos de la boira que ella ha pogut fotografiar.

Boira en el camí cap a Colomers
Boira a la presa de Colomers

Amb boira cal anar amb compte amb l’orientació, GPS imprescindible. I pujar altitud doncs probablement la boira desapareix. És el que ha passar, cap a 2.100 metres ja no hi havia boira.

En la pujada hem anat respectant els ritmes, fonamental per a una bona ascensió. No és bo seguir un ritme diferent al teu, t’esgotes si intentes anar a més ritme que el teu i et refredes si fas el contrari. La millor solució per arribar plegats al cim és anar fent punts d’espera. El paisatge del Parc, meravellós, com sempre. Llacs, verdor, pau …

La última part de l’ascensió l’hem fet en 2 grups, Bernat, Jordi i jo per un cantó i Hita i Pau per l’altre. En un replà abans d’atacar el cim ens ha semblat perdre el Jordi, estava buscant l’arracada que al posar-se el paravent havia perdut … Espera i cap amunt. Hem fet el cim els 3 de la família, quin orgull i què maco enfilar la pujada final tots tres alhora. Grandeeeeeeeeeeeees!!!!!

Tots 3 al cim

Al cap d’una estona ha arribat l’Hita i … el Pau? Hita, a on està el Pau? Doncs no sé … El vent era fort i la sensació tèrmica molt baixa, jo m’estava refredant així que he decidit anar baixant amb el Jordi i veure si a la baixada ens trobàvem el Pau. Efectivament, el Pau s’havia confós de camí i havia tirat cap a Restanca 🙄 Rectificació i cap amunt.

Una vegada el Jordi i jo estàvem ja més o menys a resguard del vent hem esperat la resta del grup i pensar com afrontàvem la resta de la baixada. Al cap d’una bona estona ha aparegut el Bernat, ràpid a la baixada, i uns minuts més tard l’Ita i el Pau. Allà hem decidit fer 2 grups.

La baixada, com sempre, s’ha fet llarga. Baixar en terreny tècnic és esgotador, físicament perquè ja portes el cansament de la pujada, i mentalment perquè has d’anar amb compte contínuament de no fer un pas en fals, entropessar i caure.

1h15m després estàvem al punt de baixada de taxis. Sense diners però, els havíem deixat a la Sònia per si de cas. 🤔 El taxista ens ha fet confiança i ens ha baixat al parking, a on la pobre Sònia feia estona que esperava. Com havíem pujat amb 2 cotxes, nosaltres hem anat cap a la FURPI a fer totes les rutines de recuperació habituals: bany al riu, bugada, ordre i neteja. Els estiraments, amb la gana que portàvem ens els hem oblidat novament, els eterns oblidats diria!

Bona recuperació, que demà toca Gran Tuc de Colomers, dificultat alta! 🙃😟

Ara arriben nous acompanyants, el Pau i família, i 2 amics seus. Demà serem una bona pinya!!!

Visca @la100pics!!!