Avui ha estat un dia d’imprevists. Sota el meu punt de vista la millor estratègia per a superar-los és afrontar-los amb tranquil·litat, apostar per la que creus pot ser la millor solució i intentar que no t’afecti emocionalment. No estem preparats per a massa imprevists i canvis i això ens pot afectar, i molt. El got estarà mig ple o mig buit i les sensacions les carregaràs fins el final. Ja pots portar una motxilla lleugera que aquest pes ja no te’l trauràs de sobre.
Ahir van venir el Bernat (el meu fill) i dos amics seus, l’Hita i el Pau, que han dormit al costat de la FURPI,en una tenda de campanya. Vam fer una bona preparació de la ruta d’avui, sopar abundant i hem dormit fresquets (manta i tot). El despertador ha sonat a les 5.30h, ja comença a ser habitual … 😣
A la pujada a Bahns de Tredós ens hem equivocat de camí, això que ja l’havíem fet divendres. Encara amb son segurament. Hem arribat al parking però a l’hora en punt i allà ens esperava el Manuel, el taxista que ja ens va acompanyar fins a l’inici de track també divendres. Adjunto el track de wikiloc que hem seguit avui:
Abans de sortir ens hem fet una foto els integrants de l’expedició d’avui. El Pau, però, no ha sortit a la foto i encara no sabem perquè, s’ha perdut. Sembla que no seria la única vegada que es perdria avui … 😂
A peu del camí cap a Colomers la boira seguia instal·lada, pensàvem que aclariria, però no. Enfilem cap a dalt i la Sònia (la meva dona) també fa el camí però al seu ritme. Aquí les fotos de la boira que ella ha pogut fotografiar.
Amb boira cal anar amb compte amb l’orientació, GPS imprescindible. I pujar altitud doncs probablement la boira desapareix. És el que ha passar, cap a 2.100 metres ja no hi havia boira.
En la pujada hem anat respectant els ritmes, fonamental per a una bona ascensió. No és bo seguir un ritme diferent al teu, t’esgotes si intentes anar a més ritme que el teu i et refredes si fas el contrari. La millor solució per arribar plegats al cim és anar fent punts d’espera. El paisatge del Parc, meravellós, com sempre. Llacs, verdor, pau …
La última part de l’ascensió l’hem fet en 2 grups, Bernat, Jordi i jo per un cantó i Hita i Pau per l’altre. En un replà abans d’atacar el cim ens ha semblat perdre el Jordi, estava buscant l’arracada que al posar-se el paravent havia perdut … Espera i cap amunt. Hem fet el cim els 3 de la família, quin orgull i què maco enfilar la pujada final tots tres alhora. Grandeeeeeeeeeeeees!!!!!
Al cap d’una estona ha arribat l’Hita i … el Pau? Hita, a on està el Pau? Doncs no sé … El vent era fort i la sensació tèrmica molt baixa, jo m’estava refredant així que he decidit anar baixant amb el Jordi i veure si a la baixada ens trobàvem el Pau. Efectivament, el Pau s’havia confós de camí i havia tirat cap a Restanca 🙄 Rectificació i cap amunt.
Una vegada el Jordi i jo estàvem ja més o menys a resguard del vent hem esperat la resta del grup i pensar com afrontàvem la resta de la baixada. Al cap d’una bona estona ha aparegut el Bernat, ràpid a la baixada, i uns minuts més tard l’Ita i el Pau. Allà hem decidit fer 2 grups.
La baixada, com sempre, s’ha fet llarga. Baixar en terreny tècnic és esgotador, físicament perquè ja portes el cansament de la pujada, i mentalment perquè has d’anar amb compte contínuament de no fer un pas en fals, entropessar i caure.
1h15m després estàvem al punt de baixada de taxis. Sense diners però, els havíem deixat a la Sònia per si de cas. 🤔 El taxista ens ha fet confiança i ens ha baixat al parking, a on la pobre Sònia feia estona que esperava. Com havíem pujat amb 2 cotxes, nosaltres hem anat cap a la FURPI a fer totes les rutines de recuperació habituals: bany al riu, bugada, ordre i neteja. Els estiraments, amb la gana que portàvem ens els hem oblidat novament, els eterns oblidats diria!
Bona recuperació, que demà toca Gran Tuc de Colomers, dificultat alta! 🙃😟
Ara arriben nous acompanyants, el Pau i família, i 2 amics seus. Demà serem una bona pinya!!!
Visca @la100pics!!!
