Skip to main content

Avui era un dia diferent i important, una prova de foc del període d’adaptació planificat ahir dissabte. Estratègia Simeone “partido a partido”, “cim a cim”, anar fent camí. Anar graduant la meva recuperació i veient el punt exacte en el que em trobo, fer algun cim amb algun acompanyant que probablement no hauria fet en altres condicions i tenir més temps per a prendre noves decisions. Aquest matí, fer el Montcorbisson amb la Sònia, un pic de complexitat tècnica i física baixa. Com ella va dir: “una costellada” 🤣🤣🤣

No he passat bona nit i m’he llevat a les 6h una mica malmès però no he deixat opció, m’he agafat a les rutines ja establertes, les de sempre, i a les 7h pujàvem la Sònia i jo al cotxe cap a la Bassa d’Oles per a fer el Montcobisson. Cara de pocs amics, poca broma, pocs somriures. Potser més por a no sortir-me’n que una altra cosa, doncs el simple fet de retrobar-me amb la muntanya era un al·licient més que suficient per a mi.

A les 7.45h hem començat l’ascensió, 550+ en menys 3km, ruta fàcil però de forta pendent.

Cara de pocs amics per iniciar l’ascensió

En 10 minuts ja he vist quina era la nova realitat. Respiració molt mermada (per l’efecte de la inflamació del cop), dolor intens a la costella, però cames suficients per al que calgui. I la millor companyia de totes, la Sònia ha fet una ascensió de campiona, a bon ritme, poques aturades, sempre amb un somriure i gaudint del moment. Potser no vaig tenir sort amb la caiguda de divendres però sí que en tinc molta al poder tenir els millors acompanyants en cada moment.

La Sònia , gran acompanyant
Captant sensacions

El ritme a la muntanya és de gran ajuda i avui he notat que només adaptant els ritmes a la meva condició física (de pulmons), tinc fons per a poder afrontar els cims. Això sí, amb molta paciència per a superar el dolor de la costella. Així ha estat, en 1h20m ens hem plantat al cim i hem pogut gaudir de les vistes impressionants, 360 graus. M’ha agradat molt poder-ho compartir amb la Sònia, és una sensació la d’estar dalt del cim que no es pot explicar amb paraules, però sí que es pot compartir! En el record guardat per sempre més, un altre a la caixa dels tresors. 😊

Quin equipàs!

El que més em temia, la baixada, no ha estat gens problemàtica. Molta precaució i pas ràpid. I sort que hem començat ben d’hora be d’hora doncs a l’arribar al parking de la Bassa d’Oles allò ja tenia pinta d’invasió. A l’arribar a baix he fet la segona rialla del dia (la primera, al cim), sent conscient que havíem donat un petit pas endavant per a l’adaptació de @la100pics a la nova realitat.

Retorn a la FURPI ràpid, fer bugada, entrepà, bany al riu Garona (l’últim) i comiat a la Vall d’Aran! Quin contrast de sensacions ens queden, moltíssims grans moments els viscuts amb tots els meus acompanyants d’aquests dies, grans muntanyes, experiència molt intensa, brutal!!!! Lluny queda el virus intestinal patit el dimecres, davant el cop que ha posat @la100pics en jac. Sort que tenim reis i reines molt fortes que no tombaran fàcilment! 💪

Ahir per la tarda, ens vam acomiadar del Miguel. Miguel, hemos sido unos privilegiados al contar con tu ayuda, con tu cariño, con tu generosidad. Por mucho que lo agradezcamos no será suficiente. Creo que el mejor regalo que podemos hacerte es decirte que nunca olvidaremos nuestra estancia en el “terreno gitano” de tu finca, nunca olvidaremos los momentos en tu terraza, la barbacoa que nos preparaste, la comida en Artiga de Lin, nunca olvidaremos los baños en el río Garona hoy y en el Unhola mañana, la amabilidad de Bea y de Pablo … Nos lo llevamos todo dentro, bien guardado, como dentro nos llevamos tú y yo la subida al Mauberme, mano a mano, junto a Jordi. El “clan Garona” se despide de la familia Planas, muchas gracias y hasta muy pronto!!! 🤗🤗🤗

Muchas gracias Miguel por estos días maravillosos

Ara mateix estic ja amb el meu gran amic Francesc, davant el riu Noguera de Tor, a punt de preparar el que poden ser 3 dies crucials per a @la100pics. Cal seguir amb la transició, “partido a partido”, prudents i valents alhora, amb la màxima il·lusió i sabent que el que hem fet, estem fent i queda per fer és molt gran!

Visca @la100pics!!!