Dia carregat de sensacions, totes elles de moltíssima intensitat. Avui hem pujat el Comaloformo el Jordi i jo, mano a mano, 6 hores fent muntanya junts. Avui ha marxat el Francesc, que m’ha acompanyat des de diumenge migdia. Avui l’exigència de l’ascensió ha fet que la meva costella hagi patit més del previst.
La pujada al Comaloformo era molt temuda, la tenia marcada al calendari en vermell. Us adjunto la ruta que hem seguit del wikiloc:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/comaloformo-3028-m-des-de-cavallers-54919199
I així ha estat, pic molt i molt difícil de pujar, però molt gratificant, en molts sentits. Des d’un principi cal afrontar un barranc molt exigent, el pas de l’Ós, camí pedregós i afrontar dures pendents en tot moment. El tram final és especialment complicat doncs el camí no es pot fer pel risc de relliscar i anar cap avall, toca grimpar i moure’s entre les roques, per la millor vessant que trobis.
Entre mig, bones vistes, llacs a gran alçada i molta, molta pedra.
El més important però, independentment de la gratificació que a tots ens pot produir tenir una jornada de muntanya com la viscuda avui, és haver-ho viscut amb el Jordi. Penseu en quantes ocasions a la vida podem compartir una activitat «extrema» durant 6 hores amb el nostre fill, colze a colze, prenent decisions, compartint l’impacte visual que produeix un paisatge d’alta muntanya, passant algun moment d’engoixa (grimpades, falta d’aigua, cops …), comprovant que hi ha hagut satisfacció, que l’experiència ha calat. Inoblidable, per a tots dos. Ara, quan ha marxat el Jordi cap a Sant Cugat, m’ha dit «gràcies». Sobren les paraules. El Jordi, el sherpa, el meu amic, avui ha après un munt de coses i jo també. Et trobaré a faltar!
Quan hem baixat del cim, quasi bé hem trigat tant de temps per pujar com per baixar, hem recuperat la FURPI i ens hem retrobat amb el Francesc. El Francesc podia haver marxat ahir, estava lesionat del genoll (i empipat segur) i avui no podia fer el cim, però ell ha volgut acompanyar-nos fins el final. Al tornar del cim hem compartit el dinar, hem seguit amb les nostres tertúlies, explicant l’aventura al Comaloformo, gaudint novament de moments de molta qualitat entre amics. Quins dies més macos que hem passat junts Francesc!!!
Quan vaig planificar el projecte i vaig pensar en com m’agradaria viure l’experiència amb les persones que més estimo, no ho vaig somiar tant bé com han estat aquests tres dies. Hi ha hagut moments per tot, ajuda i predisposició per tot … molts somriures i abraçades, molta felicitat. Ha passat volant, però el record ens queda aquí per sempre. Què gran ets Francesc!!! La meva costella ens ha facilitat viure la muntanya plegats, el teu genoll no ens ha deixat posar el premi final però segur que trobem la manera de pujar junts aquest coi de Comaloformo! 😁 Ben aviat a Palamós, a on segur que seguirem passant molt bones estones plegats amb la família.
Ara em toca recuperar i pensar en el cim de demà, en solitari, el Tossal de les Roies de Cardet, a veure les sensacions. En breu deixarem l’Alta Ribagorça i anirem per altres indrets, Muntanyes de Prades, Montsant, Collersola, Montseny … Sembla que no hi ha res que pugui fer aturar aquest projecte, alguna cosa tindrà …
Visca @la100pics!!!
