Quan ahir el Jordi em va dir que marxava dimecres en comptes de dijous ja vaig pensar que em caldria un plus de motivació per a poder seguir amb el pla previst. Venia de jornades molt intenses, viscudes totes elles amb acompanyants (de luxe) i encara no havia fet cap ascensió amb la costella trencada tot sol.
@la100pics em posa a prova contínuament. Tots sabem, o intuïm, l’exigència física que suposa el repte esportiu, 100 cims en 84 dies no és broma. Encadenar cims dia rere dia requereix una preparació important. Però jo diria que tant o més important és l’exigència mental. Son moltes variables a tenir en compte (planificació, teletreball, manteniment de la FURPI, menjars, neteja, bugada, material, climatologia, acompanyants, ubicacions, horaris, compres, publicacions i xarxes …), molta disciplina requerida i força imprevists a gestionar.
Ahir va ser una prova el fet de quedar-me sol, amb el handicap físic que arrossego (la costella). La meva decisió va ser, com no havia de canviar d’ubicació física i per a intentar enganyar el meu cervell, seguir les mateixes rutines que havíem seguit els dies anteriors. No calia però l’intentar fer-ho seguir que m’aniria bé. I així ho vaig fer. Reposar aigua, berenar, ubicar la FURPI per a pernoctar a peu de carretera de Caldes de Boí, sopar l’habitual, rentar plats, anar a dormir d’hora … Em vaig permetre una llicència, veure el 324 mentre sopava, per a intentar posar-me al dia 😁
Aquest matí ha costat llevar-me però la costella ajuda. Ja no saps com posar-te i millor llevar-te … Rutines impecables i apropar la FURPI a Barruera, punt de sortida.
L’ascens ha estat el previst, duresa per la pendent pronunciada en tota l’ascensió: 1.350+ en 4,2km. He seguit un track que em va facilitar una persona que organitza la sortida vertical al Tossal de les Roies de Cardet, «cap amunt». Segur que el podeu trobar a wikiloc. Pujada explosiva, terreny verd, excepte el tram final, una mica pedregós. Al cim, em faltava l’alè per a fer la gravació amb la GoPro, els pulmons estan en fase de recuperació i l’etapa era dura. Les vistes a 2.500 metres, novament impressionants.
La baixada, pel tipus de terreny m’ha permès començar a provar de trotar una mica. La meva situació em provoca una mica de ridícul trotant d’aquesta manera, és com un caminar accelerat. Potser els que fan marxa van més ràpid que jo trotant amb la costella trencada 🤣 Crec que vaig millorant, els temps així ho indiquen, estan lluny però anem apropant-nos.
A l’arribar a baix, situar la FURPI com de costum aquests dies, bany al riu i entrepà. Després de treballar una estona han arribat el Carlos i el Xavi, pare i parella de la meva filla Júlia, per anar a dinar plegats a Taull. Els ho agraeixo infinitament doncs m’ha anat molt bé xerrar amb ells, hem passat una molt bona estona junts, apart de tenir un molt bon dinar. El Carlos i el Xavi em tracten molt bé, massa bé! El projecte ens està servint per a conèixer-nos. Ells ho han posat tot molt fàcil. Gràcies!!!
Demà el Carlos i el Xavi m’acompanyaran a fer el cim de la Pala del Teller. He decidit canviar la Pica de Cerví per aquest cim doncs crec que no és el moment de provar sort amb un cim complex tècnicament fent-lo sol. A més, fent el canvi, podré compartir-lo amb ells. 😊
Amb el cim de demà abandonarem l’Alta Ribargorça, de la que guardaré un magnífic record, amb cims espectaculars com Pala Alta i Comaloforno, paisatge 5 estrelles, bon menjar, rius esplèndids i acompanyants de luxe! Segueixo acumulant joies al meu bagul dels tresors.
Visca @la100pics!!!
