Diuen que les desgràcies no venen mai soles, potser és veritat. A la trencadissa de la costella cal afegir una forta gastroenteritis i una avaria al sistema de refrigeració i calefacció de la FURPI. 😣
La gastroenteritis ja fa un parell de dies que estava latent (potser de l’aigua de riu que vam veure amb el Jordi baixant del Comaloforno), però aquest matí ja m’ha afectat l’estat físic. Sort que havia planificat un cim de complexitat baixa i sort que he tingut uns bons acompanyants per a fer-me l’ascensió més divertida. El Carlos i el Xavi m’han posat al dia de curiositats de la zona, hem parlat del Barça, de la feina, de tot una mica. El premi ha estat una molt bona vista del Pallars des del cim. Amb aquests amfitrions és impossible fallar!
El primer tram de pujada (GR) l’hem fet a un molt bon ritme i això ha fet que quasi triguéssim el mateix en pujar que en baixar. Camí molt maco i sense complexitat, salvant l’orientació al deixar el GR però sense cap rellevància. Us adjunto el track de wikiloc que hem seguit:
A l’arribar a la FURPI he seguit amb el meu procés de neteja intestinal (no se que més hi havia que buidar però …) i he decidit anar cap al següent punt, Montblanc (poble acollidor), a on em trobaré amb el meu amic d’escola Toni Sánchez. M’he dit, si veig algun bar de carretera paro i em demano un entrepà. Potser n’hi ha de bars però no no els he sabut veure. De fet, he parat a Tàrrega però m’han dit que no feien entrepans calents i que el pa no era del dia … 🤨
A les 14.30h feia cap a Montblanc, amb un calaix de la FURPI quasi trencat i el ventilador del sistema condicionat i de calefacció a tota màquina, no hi havia qui el parés. El Joan, de Camper Park, m’ha proposat fer un «reset» a la valenta (desconnexió del cable). La veritat és que no utilitzem el sistema més que per escalfar una mica l’aigua calenta de la dutxa quan fa falta, poques vegades.
Una vegada recuperat l’alè, he trobat un aparcament provisional (amb certa pendent) a la zona alta de Montblanc, just davant de la muralla.
He anat a fer un entrepà (a veure què dura a dins del cos …) a un bar del poble que recordava haver estat amb la Sònia el dia després d’una cursa del campionat de la FEEC. Bon entrepà!
Ara cal planificar bé la ruta de demà, que em portarà, si tot va bé, a fer 3 cims: Punta del Curull, Mola d’Estat i Tossal de la Baltasana. Espero pugui passar bon nit i el meu cos sigui capaç de digerir aliment.
Segur que quan arribi el Toni (amb l’arròs bullit) la situació canvia, fem una caminada pel poble, riem una mica … i el got tornarà a estar quasi ple!
Visca @la100pics!!!
