Durant 1 dia i mig s’han creuat 2 realitats que circulen per camins diferents, aigua i oli. @la100pics (el projecte, el viatge, el somni) i la meva quotidianitat (Sant Cugat, Collserola, el dia a dia). Estar a casa m’ha donat tranquil·litat, el suport dels meus (la meva família) i m’ha permès carregar les bateries (descans, menjar, bugada complerta …). He tingut però un punt de desconnexió del projecte que crec no és bo per a la dinàmica que exigeix tot plegat. Tot i haver dormit a la FURPI era evident que casa & @100pics no son compatibles.
També ha estat molt estrany fer l’etapa d’avui al jardí de casa meva, Collserola, d’una manera tant diferent com jo ho visc en els entrenaments diaris. No he corregut, he caminat, he seguit un track, no he anat en llibertat, he fet pics. Novament, semblava un forà a casa meva.
M’he aixecat a les 6h a la FURPI amb bones sensacions, sembla que el virus va perdent la seva lluita, per sort. Totes les rutines habituals, excepte un pas pel lavabo de casa i hem sortit el Jordi, el Pere (un amic seu) i jo direcció el Turó de Magarola. La Sònia ha sortit abans per a fer Sant Medir, tornar a casa i tenir temps de venir-nos a buscar a Barcelona. El Bernat ha sortit més tard, per a entrenar la seva propera cursa el diumenge vinent (La Marrana) i coincidir més endavant amb nosaltres. Terreny molt i molt sec pel camí, trist veure tanta sequera a Collersola. Hem seguit parcialment el següent track de wikiloc, doncs m’ha sigut inevitable agafar corriols coneguts per a fer més amè el camí.
Pi de’n Xandri Can Borrell, Sant Medir i Turó de Magarola en 1h15m (!!!). Vistes magnífiques, desconegudes i sorprenents per al Jordi i el Pere.
Amb el Bernat hem coincidit a la Font Freda i des d’allà ens ha acompanyat caminant. Corriol fins quasi el Tibidabo, apropar-nos al Font de la Budallera, Vallvidrera i Sant Pere Màrtir. La última pujada, per a campions, l’han fet el Bernat, el Jordi i el Pere en plan competició, jo he hagut de fer bondat. 😥
A la baixada de Sant Pere Màrtir a Barcelona he intentat trotar però està clar que encara no toca, la costella s’ha queixat molt, dient-me «així no em soldaré en la vida». A Barcelona ens esperava la Sònia i a casa he canviat el riu per la piscina comunitària. Imagineu-me desvestint-me a la FURPI, posant-me el banyador, agafant la tovallola, entrant a la comunitat de casa per a banyar-me a la piscina, tornant a la FURPI a vestir-me i pujant a casa a fer el bocata. 😣
Agrair al Pere la seva participació a @la100pics, ha estat un plaer compartir-ho amb tu Pere! Ell és de fora de Barcelona i ha tingut un al·licient extra en la jornada d’avui. Sembla que li ha agradat l’experiència doncs potser s’apunta a fer el Matagalls. Tant de bo doncs no ens hem fet la foto de record, un «must» de tots els acompanyants.
Una mica de treball la resta del matí i dinar de campions portat de «La Bolera», tot un clàssic de Sant Cugat. A la tarda he ajudat al Bernat a planificar la cursa del diumenge, quatre gestions i cap a Aiguafreda, a on m’espera el Sergi, el meu cunyat (marit de la meva germana Gemma), el meu proper acompanyant, avançada de la seva família que arriba demà a Santa Maria de Palautordera. Ens esperen 2 dies per gaudir del Montseny! 😊
Visca @la100pics!!!
