Nou dia de suport al projecte per part d’acompanyants propers. Dia d’agraïments. Ja fa dies que vaig comentar al meu cosí Nacho que avui tenia previst estar prop de casa seva a Santa Maria de Palautordera. Demà tenim previst fer el Matagalls i les Agudes. El Nacho, excel·lent organitzador, de seguida va posar fil a l’agulla i ho va quadrar tot per a que la meva mare, la meva tieta Lydia (que va fer 90 anys fa molt poc) i el meu cosí Kim (fill seu) estiguessin presents a un dinar a casa seva. El Sergi, que m’està acompanyant aquest dies, pel matí, després de fer el cim, ha anat la seva família i hem dinat tots plegats.
És molt maco i reconfortant tenir el suport de la família i veure l’interès que tothom té pel projecte. Hi ha preocupació pel meu estat físic (la costella, l’estòmac) però ja saben tots el meu caràcter i la meva tossuderia, així que no ha estat un tema de conversa. El Nacho ens ha delectat amb marisc i una fideuà (m’he guardat un tupper) i la Susana (la seva dona) ha rematat la feina amb unes delicioses palmeretes. Els seu fills, Gorka i Telmo, ens han fet una exhibició de queixes familiars i bromes sarcàstiques que ens han fet riure molt. Gran família i gran acompanyament. Gràcies!!! 🤗
Em guardo pel record també l’abraçada amb la meva mare, la meva tieta Lydia i el Kim. La Lydia i el Kim son de Pineda, poble d’estius de la meva infància (allà hi tenim una casa), i han vingut expressament per fer-me l’abraçada, una d’aquelles que apreta fort i que no fa mal a les costelles. Un bon regal Kim! Gràcies per l’esforç de venir mamà i tieta! Us estimo a tots! 😊
Les 3 famílies dels germans Sanz (el meu pare EPD, la meva tieta Lydia i el tio Chache EPD) fèiem la foto del «patata» a cada reunió familiar. Avui l’hem feta en versió reduida.
Ahir la tarda vam anar a fer un vol per Aiguafreda el Sergi i jo, per a planificar l’ascensió d’avui. Vam sopar «mano a mano» una amanida de pasta que va fer la Gemma, la meva germana. Em vaig prendre 3 plats (bona senyal, gràcies Gemma) i sembla que l’estòmac, tot i queixar-se una mica, segueix reaccionant en positiu. Després de sopar el Sergi i jo vam petar la xerrada a les tumbones, una bona xerrada, de les que és difícil tenir habitualment. No tenim mai temps per a dedicar-nos mútuament, familiars i amics, i aquestes estones no tenen preu. Gràcies Sergi!!!
Aquest matí el Sergi i jo ens hem llevat a les 6h. Rutines i primer cafè després de 5 dies. Aproximació al Tagamanent amb un susto del GPS (ràpidament solucionat) i ascensió ràpida. Ha estat un primer tastet del Montseny, massís que em porta molts i bons records, i que visito sovint. La Marató del Montseny és una de les meves curses preferides. Del Montseny m’agrada la seva vegetació, les seves fonts, la seva olor. Tot i estar avui el terreny sec, té un encant especial, mai em decep.
Del Montseny també hi guardo un record especial per la germana de la meva dona, la Roser (EPD) i el seu marit Jaume (EPD), que em van acompanyar en una cursa. M’agrada molt mantenir el seu record lligat al Montseny. El Jaume i la Roser haurien viscut amb molta intensitat @la100pics i el meu pas pel Montseny és també un homenatge a ells, no hi son, però sento el seu acompanyament molt de prop.
A la baixada del Tagamanent he pogut trotar una mica, comprovar que encara estic lluny de còrrer però que dia a dia anem avançant, això és l’important. No sé el que trigaré en recuperar la normalitat i si ho aconseguiré però la meva transició és implacable. Com li he dit avui a la meva mare, soc un supervivent i ningú em tombarà 😀
Esperem poder viure una molt bona jornada de muntanya demà!
Visca @la100pics!!!
