Aquest matí he decidit anar al metge, el que m’havia de mirar el metge és com posar remei al mal de panxa, però el que en realitat buscava és alleugerir el càstig mental que estic tenint amb aquest procés. El meu cervell, segurament com el de tants altres, necessita pautes, i que siguin confiables. Ara ja les tinc: antibiòtic (per si hi ha infecció intestinal), vitamines (àcid fòlic) i suero, i una guia orientativa per a l’alimentació i el beure. Seguir les pautes, això és cosa meva, ja n’estic acostumat.
Ahir per la tarda vam anar amb el Magí a fer un vol per Capmany, veure el poble i prendre alguna cosa a l’Agrobodega El Parral, un referent al poble. El Magí i jo érem companys de feina i ara som bons amics. Ell és una persona especial per a mi, i també per a la meva dona, el Magí es fa estimar. Molt bona persona, familiar, entranyable. Respira bondat, sempre el mires amb bons ulls. Ha viscut una @la100pics diferent doncs el fet d’estar instal·lats a Mas Martí, l’ha permès gaudir d’uns privilegis que habitualment no tenim. Un d’ells ni fet a mida, bon menjar. Crec que ha gaudit d’una estada que no esperava i jo he gaudit de la seva magnífica companyia i d’un acompanyament que recordarem perquè probablement sigui el que més kilòmetres ha acumulat en les aproximacions i retorns. 🏆 Gràcies Magí per tot, un plaer com sempre compartir projectes amb tu!!!
Per la tarda va arribar l’Ester, filla del Jordi, neboda de la Sònia. Amb l’Ester tenim molt bona relació i també m’agrada compartir projectes amb ella. De fet, ella em va fer ara farà ja uns 10 anys un vídeo memorable de la meva cursa a la Trail Costa Brava. Cada vegada que el veig, m’emociono, va ser un ran regal! Ella coneix bé el projecte meu, el vam comentar un dia sopant a casa seva, i espero poder-lo viure amb més intensitat al seu costat, ben aviat.
A la nit, mentre tothom gaudia d’un sopar a l’estil Mas Martí, jo seguia la meva dieta a base d’arròs i pasta amb oli. Quin remei … El sopar però ens va permetre planificar bé el dia d’avui, trajecte, horari … L’Anna i la Sònia van preferir optar per dormir una mica més i preparar un bon esmorzar per a celebrar l’aniversari de l’Anna. Un bon esmorzar … en somnis per a mi 😏
Aquest matí, a les 5.45h m’he aixecat una mica baldat, fet que he comprovat quasi dormint-me al cotxe mentre el Magí feia la seva feina en l’aproximació. Ho sento Magí, xerraves i jo et sentia però no t’escoltava. Però he fet la feina, i ben feta. Ascensió al Puig Ou, un pic sense complexitat i amb un final sorprenent, unes vistes excel·lents. Baixada corrent, consumint la poca energia disponible, aguantant el «tipo» i planificant ja mentre baixava les meves properes passes (al metge vas …). Retorn altre cop amb cops de cap …
La visita al metge, a Capmany, ha estat suficient. Una infermera donant-me lliçons de com fer una dieta escrupolosa (no fas bé l’esmorzar ni el dinar ni el berenar ni el sopar …) i una bona metge donant-me les pautes que jo buscava i recomanant-me menjar de tot el que pugui, l’aliment és necessari, sense emprenyar l’estomac. El Jordi Angrill m’ha acompanyat al metge, ha fet de tot per a mi aquests dies, un amfitrió 5 estrelles, i li estic molt i molt agraït. Sempre m’ajuda, sempre té totes les atencions cap a mi. Aquest dies han estat un luxe per a @la100pics, en tots els sentits. Moltíssimes gràcies Jordi!!!
Ara ja estem a Prats de Molló, ahir ja vam internacionalitzar @la100pics amb la incursió a França per a fer l’Albera, espanyola i francesa, i avui repetim. Demà tenim Tretzevents i Canigó, no sé si podrà ser (pel temps) però ho intentarem. Diana a les 5h del matí i acompanyament per un pastor de Camprodon, toma ya!
Visca @la100pics!!!
