Ahir vaig rebre un missatge d’una seguidora d’instagram alertant-me sobre els últims banys d’algun acompanyant que hem publicat al blog i al post, i fent referència a la prohibició del bany als estanys d’alta muntanya. Jo soc el primer en demanar respecte a la muntanya («la muntanya és per a tots i no és de ningú, tot i que a vegades ens pensem que podem dominar-la o envair-la») i, per tant, com no podia ser d’una altra manera, recolzo la seva opinió i la reglamentació establerta. El fet de que el bany es produís a Andorra, a on no hi ha la reglamentació comentada, crec que no és excusa per a mantenir el respecte que tots demanem per al nostre entorn, i més en el cas de l’alta muntanya, a on en aquest cas ens és més difícil de deixar la nostra empremta i, per tant, la natura es manté en la seva expressió més natural. Així ho veig dia a dia, i així m’agradaria seguir-ho veient. Gràcies seguidora!
https://www.diaridelaneu.cat/noticia/10026/el-llacs-dalta-muntanya-no-son-platges
«Hola Oriol! Sóc seguidora teva des que vas començar aquest projecte tan xulo i et vull comentar una cosa important en relació a una de les últimes publicacions fent un bany a l’estany. Fa uns anys que és prohibit banyar-se als estanys d’alta muntanya, les persones hi deixem toxines que contaminen les aigues naturals i això perjudica tot l’ecosistema de l’entorn. D’altra banda, també és multat pels agents rurals. He suposat que desconeixes aquesta info arrel de la imatge publicada, i te la vull compartir perque m’he sentit molt identificada amb el que hi has escrit, la muntanya és de tots i de ningú i l’hem de protegir entre tots, difonent però la millor manera de cuidar-la. Els qui visibilitzem la muntanya a tants d’altres també tenim la responsabilitat d’ensenyar-ne les bones pràctiques.»
Ahir al vespre vam fer una volteta pel poble, Òs de Civís, quedant gratament sorpresos. Poble ben conservat, autèntic, amb molt d’encant. A l’arribar a la FURPI, sopar 5 estrelles amb la truita de patates amb ceba que havia portat l’Olga, brutaaaaaaaaaaaaaal!!! Quasi al nivell de les que feia la seva mare, la Roser, excepcionals. 🤗 Ja vaig vigilar de que no s’acabés i així poder-ne tenir un bocí per a l’entrepà d’aquest matí. I a l’acabar de sopar, em vaig connectar per veure el partit de champions del Barça, gentilesa de les comunicacions ofertes per Parlem Telecom.
https://www.instagram.com/parlem_telecom/
Partit, bol de cereals amb llet (sense lactosa), vamosssssssssssss. Una pena que el partit no anés com a mi m’hauria agradat, però el moment va ser per a recordar!
Aquest matí no calia aproximació però he decidit llevar-me igualment a les 6h, és la costum … I com a tinc les rutines molt per la ma, a les 6h50m ja estava llest, així que he decidit començar la ruta amb frontal. Només m’ha calgut frontal uns 20 minutets, amb la claror és suficient per a caminar. Avui he seguit el track que adjunto (només en la primera part d’ascensió al Pic de Salòria i després baixada segjuint el mateix camí de pujada):
Guardeu bé aquest track, doncs el camí que he fet és un espectacle sensacional, aigua per tot arreu (riu, cascades), vegetació fins a dalt del cim, natura exuberant. Fins i tot he trobat els primers bolets de la temporada (ja era hora!), pets de llop sobre tot i algun molleric, que feien molta patxoca, tipus botonet … Bernat, fill meu, ja comencen a sortir!!! 😉 L’ascensió no ha tingut problemes d’orientació, tècnicament senzilla i, com sempre amb aquests pics pirinencs, ascensió pronunciada, sobre tot en el tram final. A dalt del cim, vista espectacular, nou regal de bon matí, no eren ni les 9h del matí quan he arribat a dalt! Això sí, vent i fred.
Gravació amb la gopro, deixar la medalleta al cim, barreta i cap avall que fa fred!!! Jo diria que ha estat una de les baixades que més he gaudit. Tècnica però molt noble, amb molts trams herbats. I com ja estic al 70% recuperat de la costella, les sensacions tornen a ser les d’abans de l’accident, molt bones!!! Notar la humitat de la muntanya, allargar la vista en panoràmica infinita, intuir la direcció oportuna, notar que les cames responen i que prens velocitat, mentre baixes corrent pels corriols, és una sensació única. 🤩
A baix a la FURPI, dutxa, bugada, ordre i entrepà de truita de patates amb ceba, vamossssssssssssss!!! Això sí que reconforta.
Com era encara d’hora, hem decidit deixar Ós de Civís i anar ja en direcció a la Cerdanya, la meva estimada Cerdanya. M’hi sento bé, molt bé a la Cerdanya. Vall oberta, bones muntanyes. Hi hem passat molt bons moments en família aquí i m’enyoro. Aquests 3 o 4 dies que hi estaré seran especials, segur. Al baixar he aprofitat ja la cobertura catalana per a fer una trucada a l’Ajuntament de Lles i demanar el que ens cal per a poder accedir al refugi de Pollineres, doncs el camí està tancat al públic des de fa uns dies. Com els meus acompanyants que arriben avui tenen propietat aquí, podem demanar una clau temporal i accedir-hi, perfecte!!! M’estalviaré uns kilòmetres i desnivell que m’aniran molt bé quan faci el Monturull.
Després de dinar la Sònia ha marxat, l’Olga es queda 1 dia més i estem a Queixans esperant als 2 gourmets, nous acompanyants, que arribaran en breu. El Josep Maria, que ja em va acompanyar al principi, i el Fede. Compartirem uns dies de muntanya, xerrarem i farem alguna partida de domino, segur!!!
Visca @la100pics!!!
