Tenim tendència, jo el primer, de qualificar d’excentricitat qualsevol cosa que ens sembla estranya. Probablement, als nostres ulls sigui així, però com que el qualificatiu té certes connotacions negatives, potser li hem de donar una oportunitat, dedicant-hi una mica de temps, sempre i quant la cosa ho mereixi. D’això parlàvem amb uns acompanyants fa pocs dies, jo els comentava que el meu projecte no tenia bona acceptació quan el comunicava de forma indirecta (per email, per exemple). I la meva reflexió anava en línia a que el projecte es veu a ulls d’un tercer, i sense més explicacions, com un projecte excèntric. I jo els seguia la reflexió, dient que amb una comunicació directa per part meva del projecte, la meva experiència havia estat que el projecte passava de ser excèntric a atractiu, o «molt guapu» com m’havia dit algú. I jo els seguia la reflexió, dient que a ulls d’un tercer el projecte, tot i explicar-lo, pot resultar excèntric (o inclús friqui), però sota els meus ulls no ho és, perquè precisament el que busco és la meva essència, res més lluny de l’extravagància o la raresa. Potser és estrany, perquè avui dia l’essència no és habitual, però cal treure-li la component negativa que incorpora el terme.
Ahir vaig arribar a Olesa i de seguida ens vam fer una abraçada amb el meu soci Josep. Quasi bé 25 anys que caminem junts, hem fet uns quants cims virtuals junts … El Josep és generós per definició, tot el que té t’ho ofereix. Ara mateix he envaït el seu parking i gaudeixo d’una vista privilegiada de Montserrat, un privilegi!!!
Per la tarda el Xavi em va fer el meu tercer massatge en aquestes 10 setmanes que porto de repte, més suau que de costum doncs avui hi havia tralla i no calia emprenyar més del compte la musculatura. Excel.lent feina la del Xavi, que sap on toca i sap com relaxar musculatura i tendons. Amb ganes, compromès, sense presses, sabent aprofitar el moment i l’entorn. Gràcies de nou Xavi!
Per la nit, sopar de luxe amb l’Elen, dona del Josep, i el Josep. No només pel menjar, també per la vista sensacional des de la terrassa a Montserrat i el poble d’Olesa. Al vespre, amb la caiguda del sol, va ser tot un espectacle de tons i colors. Durant el sopar vam planificar els dies que estaré per Olesa, dilluns i dimarts, dies especials doncs tenim pel mig la sortida nocturna.
Avui a les 5.30h sonava el despertador i a les 6.30h el Josep, lluitant contra la seva son 😂, ha obert el cotxe per acompanyar-me. Durant el trajecte el Josep ha anat despertant … fins i tot m’ha recitat un poema que va fer per a l’Escolania! Jo, molt concentrat, com cada matí, no l’he fet massa cas (segurament un «carai» ha estat suficient), em sap greu Josep però se’m fa difícil està per tot 😉 A les 7h estàvem al Monestir de Santa Cecília, i just ha arribat el meu amic Vincent, company de feina, preparat per a compartir un tros del recorregut. La idea era trobar-nos a la Roca de Sant Salvador, ell pujava de forma directa i jo feia prèviament els altres dos cims. Us adjunto el track de wikiloc que he seguit:
La ruta d’avui ja la temia, curta en kilòmetres (14) però exigent en desnivell (1400+) i en terreny tècnic i perdedor. I més sabent que avui trepitjaria terreny desconegut. Montserrat la conec sobre tot de la Cursa de l’Alba (la marató) i de la Matagalls Montserrat, però hi ha molt per descobrir. I estava en el cert, per desgràcia. El tram inicial m’ha costat molt i per arribar al Montgròs he hagut de rectificar el camí 4 cops, un d’ells vàries vegades. Això m’ha fet retardar-me una mica, arribant a dalt del primer cim en 1h15m.
Tot el que té de maco ho té de tècnic i perdedor Montserrat. Vistes impressionants, roques increïbles (en forma i mida), boscos sorprenents, escletxes inversemblants, corriols autèntics. He enllaçat amb un corriol que conec, el feia de baixada ara tocava pujar-lo, per enllaçar amb el camí habitual de pujada a Sant Jeroni. Les escales finals se m’han fet llargues, i jo pensava en quant les entreno corrent, les 1.200 escales des del Monestir. Altres moments … A dalt de Sant Jeroni, un nou espectacle.
He seguit pels corriols de puja i baixa, amb un CACO (caminar córrer) en tota regla. Abans, un desviament difícil d’agafar m’ha portat uns minuts. Sembla mentida quan vas capficat amb una ruta i no ets capaç de veure un trencall … Tram força corredor, per agafar confiança. Just abans d’enfilar la pujada final a l’Elefant, allà estava el Vicent, que ja havia fet cim però que havia baixat a fer el tram final amb mi. M’ha fet molta il·lusió veure’l, ha volgut compartir el projecte amb mi, aixecant-se molt d’hora i vivint pocs minuts de muntanya junts, però ell estava allà! Una persona que sempre hi és, compromès amb tot el que fa, agraït, il·lusionant, positiu, amb els que ve de gust passar l’estona. No ens coneixem massa Vincent però crec que els homes de muntanya connecten fàcilment i nosaltres dos ho som. Jo et vull donar les gràcies d’haver-me dedicat aquesta estona del matí, de molta qualitat i intensitat. Hem fet plegats la grimpada final i hem passat l’escletxa per arribar al cim. L’abraçada final, pel record! Moltes gràcies!!!
La baixada, salvant el primer tram una mica perdedor, ha estat força corredora. A l’arribar allà hi era com un clau, el Josep. Tornada a ritme de cotxe del Josep (rapidet), que m’ha fet guanyar una mica de temps i així poder fer la dutxa, entrepanet, bugada i ordre i arribar a l’hora a la primera reunió del matí.
A les 13h ja havia arribat l’Esteve, amb qui havíem quedat per dinar. Amb l’Esteve som amics i companys de professió. Vam treballar junts ara fa temps i guardem una molt bona relació, que estic segur que anirà a més. Perquè compartim moltes coses, sobre tot valors i ganes de reflexionar sobre tot. L’Esteve és un excel·lent professional, dels pocs que a més ho combina amb una forta pràctica de valors a la feina, m’encanta. D’energia inacabable, bona conversa, alegre, de confiança (i confiat), predisposat. Li agrada escoltar, poc habitual. Esteve, hem pogut encaixar el moment de veure’ns, ha estat poca estona però segur que anirem trobant moments en el futur, als dos ens anirà bé. T’ho agraeixo de veritat, et sento a prop del projecte i això m’agrada. Moltes gràcies!!!
Durant el dinar, a Cal Tallón, a on es menja de fàbula, he pogut parlar una estona amb el Jose, el propietari. Ens donarà un cop de ma amb el que fa falta pels dies 21 i 3. Segur que ho notarem, té bona ma per la cuina el Jose! 🍽
A les 15h tenia un Consell i he arribat 1 minut tard 🤨 però suficient. La reunió ha anat prou bé. Ara ja panificant la resta del dia, primer a Ràdio Olesa, el Josep, patriarca d’Olesa, està movent el que cal per a fer la festa grossa! Després compartirem amb el Josep una estona de tranquil·litat, abans de sopar. També ens cal planificar bé la jornada de demà, molt intensa. Al matí faré un pic, el Collbaix, que em permet poder acabar ja el repte el 3 d’Octubre (4 de reserva fets) i a la nit tenim la nocturna a Sant Salvador de les Espases. Bon ritme avui!
Visca @la100pics!!!
