Skip to main content

He començat la última setmana de @la100pics com vaig començar la primera, sembla que fos ahir, als Ports. Mateixa il·lusió, mateixa energia, mateixos nervis, mateix rigor … Més experiència, això sí. Més confiança, però com sempre dic, idèntica prudència. Aquesta setmana la gaudiré de forma especial, no perquè sigui la última, sinó perquè la planificació em porta a fer pics als que tinc moltes ganes i molta rotació d’acompanyants. Avui Costabona, demà Bastiments i Balandrau, dijous Comabona, dissabte Pedraforca i diumenge els picarols ressonaran a la Tossa i al Penyes Altes. Gran setmana, que completarem amb el fi de festa a Bagà. La família tornarà a estar present de divendres a diumenge i això em dona un punt addicional de motivació, gran família!

Ahir la tarda, després de veure el Barça (bon partit) vaig repetir volteta per Camprodon i machiatto a la grangeta, aquest cop sense seguidors 😏. Aquests moments em permeten fer moltes i bones reflexions sobre tot el que m’està passant. A les 21h va arribar el Bernat i vam poder sopar i comentar la logística de l’ascensió d’avui. El Bernat ha demanat 2 dies de festa a la feina per a poder viure @la100pics en primera persona, grande!!!

Aquest matí ens hem llevat a les 6h, l’ascensió al Costabona des de la Collada Fonda és senzilla i la idea era estalviar-nos sortir fosc. A les 7.30h començàvem a caminar, ja amb llum, enfocats al cim, molt evident. La pujada ha estat dura però molt ràpida (38 minuts). El Bernat, amb dolor de genoll després d’un altre cop al handbol 🤨, ha mantingut el ganxo! A dalt del cim, ha tornat l’espectacle, després de dies amb boira. El Costabona és quasi un 2.500 i la zona (pre pirenaica) és esplèndida. Un altre cop un trencalòs fent-nos de guia dels 360 graus.

A dalt del Costabona, fred i bones vistes. Dia esplèndid!
Tornen les bones vistes!!!

Baixa ràpida i comencem el retorn cap a la FURPI, tant el Bernat com jo amb el cap posat en trobar un racó per a fer 30 minutets de buscar bolets … Al final ens hem aturat en un bosc que no era l’ideal però hem provat. Poca sort, un cep solitari, però molt maco!

El Bernat ha pogut collir un cep solitari

A l’arribar a la FURPI dutxa i ordre. La bugada no ha calgut, roba poc suada avui 🙄 Després hem anat a Camprodon a fer uns quants quereseres, a més de fer un entrepà al casino. Hem comprat bull blanc, un formatge, coca, galetes … sembla que estiguem morts de gana!!!

Unes galetetes per fer passar la gana

De nou a la FURPI ha arribat el Joan, de Camper Park. Vam quedar ahir que si podia s’aproparia per a resoldre els problemes més urgents de la FURPI, sobre tot la porta. Després d’11 setmanes hi ha algunes petites destrosses i n’hi ha alguna d’urgent. El Joan ja des del principi va tenir molta empatia amb el projecte, va sintonitzar amb els elements més emocionals (essència, valors …) i crec que va ser un encert l’aposta mútua. És un crack, i només tinc paraules d’agraïment cap a ell i la seva companyia, Camper Park Empordà.

Hem anat a dinar tots tres, Bernat, Joan i jo, al Restaurant Pirineus de Setcases, que ens han recomanat a Camprodon. Hem menjat molt bé, però el millor ha estat la conversa dels tres. Hem parlat de tot: del projecte evidentment, d’autocaravanes per suposat, però també de muntanya, de valors, de medicina i les vacunes, d’emprenedoria, de la gent jove d’ara, dels fills i la felicitat. Quin bon repàs!!! Amb el Joan farem bones migues i … ja veurem si algun negoci també! 🤔

Ara el Bernat ha anat a fer un vol, compte que s’ha emportat el cistell dels bolets! Mentre tant, el Joan arreglant la porta de la FURPI, jo treballant i … esperant a que arribin el Jul i el Jordi per afrontar l’etapa més dura que ens queda abans de la última de totes. Demà farem Bastiments i Balandrau, no son cims complicats, ni l’un ni l’altre, però els volem enllaçar així que la ruta surt llarga i amb força desnivell. Bon moment per a mesurar les forces que resten fins el final.

Visca @la100pics!!!