Skip to main content

Quant et ve un record al cap tant llunyà significa que aquell moment té una significació important. Això és el que em passa amb el record de l’ascensió que vam fer al Comabona quan els nens eren petits, ara fa quinze anys. Com el record, a més, el tenim en fotografia encara me’l fa tenir més present. Les emocions que em venen quan recordo aquell moment (sobre tot veient la fotografia) son similars a les que tinc ara, de molta satisfacció. D’estar gaudint de les sensacions del cim, d’estar-ho compartint amb família i tenir clar que allò acabaria quedant guardat en el cor i la memòria de tots, de l’esforç ben compensat … Avui, el Jordi i jo hem pogut reviure el moment, d’una altra manera, però amb sensacions similars. I hem pogut registrar també l’escenari, amb una Gopro i un mòbil, segurament ens permetrà reviure el moment d’aquí un temps amb mola més precisió. Els records ens aporten molta satisfacció i, sobre tot, ens fan entendre millor la nostra essència, sobre tot quan les sensacions son recurrents en el temps.

el 2005 al Comabona! Quin grandíssim record!!! Les cares ho diuen tot!

Ahir la tarda vaig anar a fer una volta per Martinet. Vaig veure una perruqueria oberta així que vaig decidir fer un retoc 😀, 5 minuts i fora. Després vaig comprar una coca de xocolata, que va donar bons fruits … i finalment vaig anar a prendre una aigua amb gas a l’únic bar obert. A l’arribar a la FURPI ja hi era el Xavi Doménech, el meu acompanyant. Amb el Xavi vam compartir els estudis d’enginyeria industrial i ara fa uns 5 anys vam recuperar el contacte que havíem perdut. Amb el Xavi sintonitzo molt, compartim força reflexions de tot tipus. I ara era un bon moment de parlar. La veritat és que la seva visita no ens ha donat per molt (aquest matí ja ha hagut de marxar) però hem quedat que en parlarem, llarg i intensament en breu. El Xavi sap escoltar i sempre m’aporta coses, és observador, persona viscuda i amb molt sentit comú, el menys comú dels sentits. Xavi, ja saps que sempre que ens trobem ens sentim molt a gust i amb empatia acostumem a treure’n bon profit els dos. T’agraeixo la teva visita i l’interès en el projecte, m’has entès com poques persones, inclús des de la llunyania. Amb ganes de seguir-te explicat, compartint i construint. Fins aviat!!!

Amb el Xavi, a Prat d’Aguiló. Gràcies per la teva visita Xavi!!!

Just abans de començar a sopar, la pasta que havia portat el Xavi, va arribar el Jordi. Sembla que ensumi el menjar! 🤣 El sopar va estar força bé però el partit del Barça no ens va fer tenir bona digestió … a més, ens va fer anar a dormir tard, a les 23h!!!

Aquest matí a les 6h ens hem llevat, rutines i cap a Prat d’Aguiló! Hem tingut un moment de crisi quan no recordàvem la pista per accedir al refugi. Jo sempre hi vaig corrent, des de Coll de Pendís i feia molt de temps que anava en cotxe. Hem arribat a dalt del refugi a les 7h45m, ja amb claror. Dia fred, però prometedor. L’ascensió´ha estat ràpida, molt ràpida, 35 minuts fins al Pas dels Gosolans i 51 minuts fins el cim. A dalt, molt fred i vent.

Revivint el moment a dalt del cim del Comabona. Quin fred!!! Però quins bons records!!!

De baixada ens esperava un gran regal, un grup molt nombrós d’isards semblava que ens estava esperant per a aplaudir el moment. Ens hem apropat com mai i el Jordi ha pogut registrar-ho a la Gopro. Molts m’han dit que sembla que sigui un isard més … 😯 Les imatges valen més que totes les paraules, aquí un tros de la gravació del Jordi:

Moment per a la història de @la100pics!!!

Baixada ràpida i sensacional, em conec quasi bé totes les pedres del camí 😎. En el retorn cap a la FURPI noves reflexions i conversa amb el Xavi, aprofitant tots els moments que podíem. Una vegada a baix, dutxa, bugada, ordre i entrepà al bar del poble. Quin entrepà m’he cruspit de llom amb formatge i ceba, sensacional!!!

Després hem aprofitat per fer algunes compres, entre elles més coca (ja ens ‘havíem cruspit), reposar i buidar aigua i cap a Olesa, a on m’estaven esperant 3 companys de Necsia per a dinar.

El dinar amb l’equip de Necsia ha anat molt bé, hem pogut parlar de tot una mica, poc de feina i molt del projecte i de reflexions al voltant. També molt de big data i tecnologia, aplicada al moment. Ells son uns experts en tecnologia i sempre és enriquidora la conversa amb ells. Marc, Marcos, Carlos, gràcies per la vostra visita, heu fet 2 hores de cotxe per a conèixer de primera ma com va @la100pics i us ho agraeixo. Ha estat una visita ràpida, sou homes enfeinats. Però com hem comentat dinant, el temps és relatiu, i és millor poc temps però de qualitat que molt temps i poca atenció. Aquí esteu retratats amb la instax al meu suro de la FURPI! Gràcies als tres i fins aviat!!!

Aquesta tarda he estat fent algunes reunions de feina i resolent temes. Estic una mica preocupat per les pluges que estan previstes per diumenge, el dia del fi de festa! Per l’etapa que m’espera, sobre tot. Fred i pluja no son bones aliades i això sembla que sigui la previsió. Anirem veient … Ara esperant a que arribin els meus acompanyants, el Joan Carles i l’Olga (tercera visita 👍).

Demà entro en el quart mes natural de @la100pics. Seran 80 dies però repartits en 4 mesos naturals: juliol, agost, setembre i octubre! Com passa el temps!!!

Visca @la100pics!!!