Skip to main content

La Ultrapirineu és una cursa molt especial per a mi, per molts motius. Va ser la primera cursa d’ultraresistència que vaig fer (l’any 2013), quan encara era Cavalls de Vent. Jo era un novell en el trail running i aquell bateig va ser memorable. No només perquè vaig fer una cursa impecable (45 de la general, brutal) sinó per tot el que vaig viure. Sobre tot el final, baixant per la carretera de Coll de Pal, amb inscripcions al terra fetes pels meus fills, acompanyat del Bernat. El Bernat em deia “papà, estàs acabant el Cavalls de Vent!!!”, feia uns anys havíem fet part del recorregut caminant junts i jo els explicava com uns bojos feien tota la volta corrent en menys de 24 hores … Després al camping també acompanyat pel Jordi (era un marrec).

a Estassen el 2013, més de 70km de cursa. La cara del Jordi i la meva, ben diferents

Ahir quan vaig estar a Prat d’Aguiló i vaig veure les carpes de l’avituallament em van entrar ganes d’anar a la sortida dissabte al matí (de fet, tinc dorsal per fer-ho, si volgués). L’arribada a Prat d’Aguiló la tinc també gravada a la memòria, és un lloc molt especial, d’allà enfiles el Pas dels Gosolans per a fer una baixada llarguíssima a peu de Pedraforca. Ahir al migdia, quan vaig arribar a Gòsol i vaig deixar la FURPI just al costat del camí que segueix l’UP em van venir nous records, en la nova versió de l’UP de Gòsol vas cap a Estassen i ja agafes el camí preciós cap a Vents de Cadí, puges a Sant Jordi i ja en 10km cap a Bagà. Bestial!!!

Amb tot això a la memòria i al cor, és normal que el final de @la100pics hagi volgut que sigui aquí, i fent en la última etapa part del recorregut de l’UP, el principi i el final. No sé quin temps farà diumenge (probablement pluja i fred) però segur que les emocions em donaran un plus de motivació. Ja visualitzo l’últim km des del camping i la baiaxda pels carrers de Bagà. L’UP l’he completat 3 cops, he abandonat 1 cop i no he pogut començar-la 1 cop més. La millor classificació, el 45 de 1.000 participants i la millor posició en la categoria master, segon, pujant al podi. És una cursa duríssima i d’alt nivell de participants (internacional) però sobre tot és una cursa entranyable, d’un recorregut extraordinari, memorable!

L’entrada a la meta de Bagà és un record inesborrable

Ahir al vespre vaig anar a Gòsol a fer una volta. L’Olga em va dir que arribaria més tard (ella i la seva truita de patates 😣) i vaig pensar que soparíem el Joan Carles i jo abans i que calia comprar alguna cosa. Uns minuts més tard però el Joan Carles em va dir que portava una truita de patates que havia fet ell, no m’ho podia creure … Vaig comprar doncs només pa de pagès al forn i vaig prendre un cafè esperant l’arribada del Joan Carles, una mica accidentada doncs va haver de rectificar el camí 😆

El Joan Carles és amic de l’època que el Jordi jugava a futbol a la Penya, a on coincidia amb el fill del Joan Carles, el Marc. Vam fer bona relació i des d’aleshores ens anem veient, menys del que segurament voldríem els dos. Tenim molt bona relació, aficions similars (ell em va parlar de la Matagalls Montserrat) i opinions semblants en molts temes. M’agraden les converses amb el Joan Carles, sempre disteses, obertes, fàcils, sinceres. I ahir i avui no han estat una excepció, al contrari, crec que hem pogut refermar la nostra relació i, tant de bo, serveixi per a veure’ns amb més freqüència. Joan Carles, t’agraeixo molt la teva aproximació a @la100pics, la teva sintonia amb el projecte, ens ha permès tornar-nos a veure i compartir moments molt especials, com els d’ahir vespre i nit i els d’aquest matí fent muntanya. Et veig molt feliç i m’agrada molt que així sigui, has patit força i crec que et mereixes tot el que tens i més. Sempre generós amb tothom, disposat a fer i ajudar, proper, alegre i positiu. Gràcies pel teu suport i acompanyament i tant de bo fent coses plegats! Fins aviat amic meu!!!

Fent muntanya amb el Joan Carles, una passió compartida!

Quan ahir la nit va arribar l’Olga ja ens havíem cruspit tres quartes parts de la truita del Joan Carles i més de la mitat del pa, un bon tros del bull de Camprodon i algun tall de formatge. El Joan Carles es va posar les botes 😆 i aquesta nit i aquest matí li han passat factura … Mala digestió, ha patit força.

Aquest mati ens hem llevat tard, a les 6h15m doncs l’ascensió era curta i era millor començar ja de dia. A les 7h30m estàvem ja al Coll de Mola i, després de la ja meva clàssica desorientació inicial, hem pogut enfilar el camí bo. Ha calgut rectificar novament un parell de cops … L’ascensió maca maca, passant per prats molt oberts des dels que hem vist el Pedraforca en diferents perspectives. Cim emblemàtic, diferent, que avui semblava vigilar-nos des de la llunyania. Us espero! crec que deia. Cap a final de l’ascensió ens hem trobat un nou grup d’isards, el Joan Carles deia que els he enviat un whats per a que vinguessin, als meus amics isards 😂 La veritat és que ja m’hi sento a gust amb ells, ja … semblo un més …

La part final de l’ascensió molt còmode ens ha permès arribar al cim en cursa. @la100pics, implacable, fent un nou cim! Grande Joan Carles!

A dalt del cim, amb el Joan Carles, després de patir més del compte el sopar d’ahir … Per la seva cara però no ho sembla.

Baixada ràpida, amb una petita parada tècnica per saludar un boletaire (amb el cistell bastant buit, per cert). Tornada a la FURPI, dutxa, bugada, ordre i ha fer un petit entrepà a Cal Franciscà. Amb la panxa plena, jo a fer reunions i el Joan Carles i l’Olga a buscar bolets, quina enveja … 🤨

Bona boletada en una estoneta

A les 13h ha arribat el Delfí, havíem quedat per anar a dinar plegats avui. Amb el Delfí ens vam conèixer professionalment, en una relació client proveïdor que mica en mica va anar més enllà. Molta sintonia, molt bones reflexions compartides, algun projecte conjunt … van fer que la relació s’anés tornant cada cop més personal, arribant a convertir-se en una bona amistat. Delfí, gràcies per haver estat a prop del projecte i haver-me ajudat en el que has pogut. La visita d’avui ha estat curta però entranyable, has estat!. Ja hem comentat, per entendre @la100pics cal viure-ho de prop. El teu interès, les teves reflexions, m’ajuden sempre a millorar i això no és fàcil de trobar. Segur que en seguirem parlant i poques persones millor que tu em faran reflexionar i veure a on pot estar la continuïtat de l’experiència viscuda. Gràcies per estar al meu costat i fins ben aviat!!!

Olga, Delfí, Joan Carles i jo compartint taula a El Forn de Gósol

El dinar, curiós al ser compartit amb 3 persones que ahir no es coneixien, ha estat esplèndid. Molt bon menjar, molt bona conversa, distesa i molt variada. Ens hem posat al dia!!!

M’he acomiadat del Joan Carles i el Delfí, just per a fer una reunió ràpida de feina. I ara mateix, una mica atabalat amb els preparatius del dia 3, la meteo prevista, la feina pendent del dia … Els nervis del final, imagino. M’he d’intentar centrar en avui i demà, ens queda un pic molt especial per demà, compartit amb la Júlia i el Jordi. Grandes els meus fills que segueixen donant-me moments de qualitat, gràcies!

Visca @la100pics!!!