Skip to main content

Dia de moltes sensacions, algunes d’elles estranyes. Un corredor, quan veu una cursa, vol ser-hi, més quan és la seva cursa preferida. Avui, durant tot el dia he estat pendent de la Ultra Pirineu, i en algun moment he recorregut alguns metres de la cursa, que coincidien amb la ruta d’avui. Aquest era un dels handicaps de fer el final de @la100pics el mateix cap de setmana de la UP. He vist cintes, avituallaments, organització, l’speaker (el gran Depa) i he sentit l’impuls d’haver-la de córrer. Molt contradictori, doncs @la100pics és molt més gran per a mi que qualsevol cursa. Hem vist arribar el Kilian Jornet, el gran Kilian, el millor de tots els temps. Cada cop que el veig m’emociono. I avui hem fet un dels grans, el Pedraforca. I més l’hem fet la Júlia, el Jordi i jo, i després la Sònia i l’Olga. Grandeeeeeees tots!!! Arribats a Bagá hem intentat visualitzar el camí de l’últim kilòmetre, a l’entrada del poble. Demà, últim dia, gran dia, un dia per a la meva història, que quedarà gravat amb foc. Tot això posat en una capseta, el meu cap.

Vistes des del Pedraforca, impressionant paisatge

Ahir al vespre van arribar la Sònia i el Jordi. Ens va donar temps a organitzar l’etapa d’avui i a sopar plegats, amb l’Olga també. Teníem la gran truita de patates i ceba de l’Olga, pa de blat de moro, pasta pel Jordi (que té un forat a l’estómac), bull blanc i formatge de Camprodon, tiramisú … Gran sopar!!! Ens vam posar al dia amb la Sònia, que feia dies que no ens veiem i vam poder concretar algunes coses pel diumenge, quins nervis … Una trucada a la Júlia per a quedar per l’endemà al mirador de Gresolet i a dormir! A les nits ja refresca però jo segueixo tossut en no posar la calefacció. Està bé la sensació de recaragolar-te al nòrdic per a evitar el fred … 😆

Avui ens hem llevat a les 6h, per a sortir a les 7h e direcció al mirador, havíem quedat a les 7.15h amb la Júlia, poder fer els preparatius i començar a caminar a les 7.30h. Pas pel refugi d’Estassen i després agafar el camí cap al Coll del Verdet. Jo sempre havia fet el Pedraforca per la tartera i tenia ganes de provar aquesta altre recorregut, molt més tècnic i exigent. Més encara si fas una mica de volteta per a acabar agafant el camí correcte, com sempre … 😎

El camí es va complicant mesura que avances, fins arribar al Coll del Verdet, moment en el que comença el terreny més tècnic, amb grimpades força exigents. Sembla que no arribi mai el cim, fent un tobogan continu. Ens han calgut 3 hores per arribar a dalt, els 3 magnífics: Júlia, Jordi i jo. Aquest cim era especial per la Júlia doncs quan era petita va tenir un contratemps baixant per la tartera: la sola de les sabates van quedar desfetes i vam haver d’improvisar una plantilla per a poder completar l’excursió. Avui ha pogut completar el recorregut amb material en condicions i ha gaudit d’una ruta que espero esborri el mal record que tenia. Gran Pedraforca!!!

Esborrant mals records i generant-ne de nous, molt més macos!!!

A dalt del cim, força fred, vent a ràfegues, boira intermitent. I molta gent!!! Aquí no hi ha isards … 🤨 La baixada l’hem fet per la tartera, molt arreglada des de l’últim cop que vam pujar. Corredora. Quan el corriol ja era més pla, he entropessat amb una branca i el GPS a anat a terra, amb la mala sort que s’ha trencat la pantalla. Està avariat … ara ja no podré dir més que em perdo per culpa del TwoNav, toca rescatar el Garmin de tota la vida!!!

Arribats al cotxe, un problema amb la pila de la clau del cotxe de la Júlia ens ha fet témer el pitjor. Al final, sembla que s’ha resolt, creuem els dits. Arribats a la FURPI, dutxa, bugada i ordre i a intentar treure la FURPI de l’aparcament, a on els cotxes de les assistències de la UP ho estaven quasi bloquejant tot.

Hem fet cap a Bagà quasi a les 14h i després d’un intent fallit hem pogut aparcar la FURPI a la zona de la piscina, lloc de la convocatòria per demà. Hem anat a Bagà a dinar una mica, jo no he tingut sort amb l’entrepà i he hagut de fer un “apaño” amb menjar del supermercat 😣, per a no perdre’m l’arribada del gran Kilian Jornet. Ha arribat com sempre, com si res no hagués passat, després de fer 100km i més de 6.000+ en algo més de 10 hores, brutaaaaaaaaaaal!!! Grande Kilian, grande!

Foto de la Marató Pirineu del 2017, vam compartir podi, en diferents categories, clar … 😁

Ara ja planificant el dia de demà, han d’arribar a la FURPI la Sònia i l’Olga i després més tard el Bernat i un amic seu, el Geri. Som-hi, que demà és una gran dia i cal tenir-ho tot ben planificat: sortida, ruta, meteo i material, temps de pas per punts intermedis, últim kilòmetre, rebuda, dinar, sorteig, regals … buf buf buf

Visca @la100pics!!!