Quan un dia se’t complica tens dues opcions, aguantar el xàfec o reaccionar i donar-li la volta.
Això és el que ha passat avui. Tota la nit plovent ja feien preveure que avui no seria un dia fàcil …
El primer que he fet amb el Jul, el meu acompanyant aquest matí, ha estat anular la reserva del 4×4 per accedir a Lo Tèsol. Ahir ens vam quedar sense cotxe, el 4×4 del Jul, per un problema amb l’aigua del motor i per això havíem encarregat l’aproximació a un servei especialitzat de la zona.
El dia però em tenia reservada una altra sorpresa. El Jul, neguitós per la seva situació amb el cotxe, ha decidit portar-lo a Barcelona (amb el servei de grua del RAC) i anar-se’n ell també per a estar segur de que tot es resolia correctament i així no posar en risc les seves vacances. Sólo ante el peligro!!!, he pensat … 😫
Necessitava reflexionar, he deixat al Jul al taller per a poder fer les seves gestions i jo he aprofitat el mal temps per a fer la càrrega d’aigua i buidat d’aigües grises. Ens hem acomiadat, hem fet la foto i l’he regalat l’obsequi de @la100pics especial per als acompanyants. Ens hem promès tornar-nos a veure abans de finalitzar el repte i així poder-nos treure aquesta mala espina.
He tornat a pujar a Son a treballar i esperar aconteixements. A mesura que arribava l’hora de dinar, s’anava aclarint el dia i aleshores m’he decidit donar-li la volta al mal dia que estava tenint. Plat de pasta per dinar, encarregar el servei 4×4 per fer l’aproximació i cap amunt! 🤨
El 4×4 ha arribat a les 15.30h i just en aquell precís moment s’ha posat a ploure de nou. Collons … Hem anat pujant cap el punt de sortida i el meu GPS no agafava la cobertura, segurament per estar dins el vehicle. El Miquel, el conductor, corredor de trail running m’ha anat explicant l’ascensió i possibilitats per a fer la baixada. A l’arribar al punt de sortida he pogut connectar el GPs i m’he adonat que estàvem força lluny del punt de sortida del track. Adjunto el track de wikiloc que he seguit per a fer Lo Tèsol:
El Miquel m’ha explicat com segurament arribaria a enllaçar amb el tarck. Havia parat de ploure … He sortit i he et 2km corredors fins enllaçar amb el track i enfilar cap el cim, pujada duríssima, no només pel desnivell sinó perquè anava sense camí marcat, hervós i relliscós, sabatilles mollades. Ha començat a ploure i fer vent i m’he hagut de posar el xubasquero i el gorro de pluja.
Després d’una hora d’ascensió he assolit el cim. Però avui la muntanya m’ha fet un regal, i 5 minuts abans d’arribar al cim, ha aclarit el dia i ha sortit el sol, momentàniament, doncs després ha marxat, però realment ha semblat com una gratificació a la meva valentia de voler fer el cim. Aquell moment m’ha canvia el dia, us ho asseguro.
No he trigat massa en marxar doncs ja veia que venien els núvols, la pluja i novament la boira.
La baixada tortuosa, últimament no tinc encert en les baixades. M’he embolicat bastant però he aconseguit retrobar el camí al final i arribar al punt de sortida del track, el Pla dels Estanyers. He tornat pel camí que jo pensava m’hauria portat el 4×4 inclús he fet l’últim tram per un corriolet molt maco.
Arribada a la FURPI, dutxa, bugada, trucada ala Sònia, la meva dona, i cap a Isil, a on estic ara, a punt de planificar la pujada a Moredo de demà.
Demà m’esperen la Sònia i el Jordi a Salardú, per afrontar els 3 pics del PN d’Aigüestortes!
Visca @la100pics!!!
