Skip to main content

Quan planifiques el final d’un projecte tant important i que tant t’ha aportat al llarg del camí, se’t fa difícil no estar neguitós per a que res no falli. I res ha fallat, sobre tot el més important, el suport de tots els que m’heu acompanyat en aquest gran viatge que he fet. Molts ho heu pogut fer de forma presencial i altres heu estat present d’una o altre manera. Només tinc que paraules d’agraïment, vosaltres heu fet gran @la100pics. Jo he marcat el camí, l’ànima, però la grandesa està en el vostre suport. Heu posat l’esperit i això em fa molt i molt feliç!!! El que he rebut està aquí al meu cor i em donarà molta força per a seguir construint, per a seguir-hi posant l’ànima.

Tots els que estàvem avui a Bagà. Grandíssim grup!!!

Molt orgullós també d’haver-ho compartit amb gent de totes les edats. Dels més petits que estaven avui escrivint @la100pics en colors a l’arribada, fins als més grans que m’han ajudat de principi a fi. Sobre tot orgullós pels més petits, que tant de bo puguin emportar-se algun record pel futur, i pels joves que moltes vegades pensem que estan lluny dels projectes amb valors. Espero que alguna cosa us quedi de @la100pics i ho recordeu amb estima.

Ho he donat tot, com sempre faig i crec que aquest cop he estat capaç de generar una petita petjada en força gent. El número de cims, kilòmetres, desnivell, la proesa esportiva, no és rellevant. Estic entrenat a fer-ho. El que sí crec és important és com ho he fet, intentant ser fidel als meus valors, a uns objectius nobles. Ara em puc tornar a llegir el briefing del projecte i estar content, perquè el que vaig escriure no era una quimera, era un somni que es podia fer realitat. Ho he fet i estic feliç. Com dic a l’escrit que feia ahir, jJa he somniat, ja he dibuixat, ja he preparat, ja he compartit i ja he gaudit. Es pot fer i ho seguiré fent. Ho explico i ho explicaré, perquè té molta força. És autèntic, intens, emotiu. Una altra dimensió. 100% pur, genuí i honest. Així ho veig.

Ahir la tarda i vespre va ser un seguit d’anades i vingudes, d’organització, de revisió de detalls … Vaig notar l’estrès del moment, d’arribar al final del projecte i voler que tot sortís a la perfecció, tal i com es mereixia el projecte. També calia preparar l’etapa d’avui, complicada i amb previsió meteorològica adversa. El Jordi i jo finalment vam estar sols a sopar i en la preparació de l’etapa, magnífic moment. Sopant tot el que teníem, no ens vam deixar res a la nevera 😁 i deixant-ho tot preparat per a que avui estiguéssim a punt pel que venia. Les previsions del temps no eren clares, la majoria donaven poca o ninguna pluja al matí i tempesta a partir del migdia. A les 22h ens posàvem a dormir, amb un ull mirant el futbol i l’altre pensant en demà. El Bernat i el Geri, amic del Bernat, van arribar després del futbol a la FURPI, tant silenciosos que no em vaig despertar, potser és que estava mort! 😆

Ens hem llevat a les 5h per a poder fer totes les rutines, esmorzar una mica més del compte, estar atents a l’arribada de l’Adrian (amic del Jordi que ens ha acompanyat a l’etapa i ajudat amb la gravació) i anar a buscar el cotxe per a fer l’aproximació. Hem sortit de Bagà 15 minuts més tard del previst i hem començat a caminar a les 7h, 30 minuts més tard del previst. La bona notícia, les marques de la Ultra encara i eren i ens servirien de guia. La mala notícia, la boira. Al sortir, encara bona temperatura i sense pluja.

A mesura que hem anat pujant cap a la Tossa, la boira ha agafat el protagonisme i després el vent i el fred. La sensació tèrmica era baixa, neguitosa. A mitja pujada m’he girat i he perdut al Jordi i l’Adrián. He estat 5 minuts d’angoixa cridant a les muntanyes “Jordi”. Finalment he pogut veure els seus frontals. No he estat encertat en donar les indicacions de seguiment … i n’hem pagat una primera conseqüència, que ens ha ensenyat a anar més replegats. L’ascensió al refugi del Niu de l’Àliga l’hem fet ràpida (en 1h 15m). A l’arribar ens hem guarit a la recepció, el refugi estava tancat. Ens quedava arribar a La Tossa des del refugi i no ha estat fàcil, la boira, la pluja, el vent i el fred ens ho han posat complicat. Hem enfilat però decidits cap al cim, l’hem fet ràpid. El protocol al cim l’hem seguit a mitges: 360 graus amb la gopro en temps récord, medalleta deixada al cim, sense foto i selfie fet amb la càmera del Jordi. Tot ràpid. Allà els he dit de tornar al refugi i preparar-nos per a afrontar la resta de la ruta.

Al cim de La Tossa, pelats de fred!!! El 99è estava al sac!

Al refugi, ens hem preparat bé per al que venia. Jo m’he posat els guants d’esquiar i he deixat els meus al Jordi, impermeables posats, buffs, màxim de roba d’abric … L’estratègia era continuar la ruta doncs al baixar metres d’alçada jo esperava que la carena ens salvés del vent i la sensació tèrmica no fons tant freda. Hem sortit del refugi decidits, baixada molt tècnica al principi, tot mullat, molta precaució. Al cap de quinze minuts l’estratègia donava fruits, estàvem més arrecerats del vent i, tot i la pluja i el fred, al còrrer teníem millor temperatura corporal. Jo em conec molt bé el recorregut i, a més, estava marcat amb les cintes de la UP, un avantatge evident. Hem anat fent la transició fins al Penyes Altes i just en l’ascensió final, al pujar ben amunt, ens ha tornat el vent i la sensació tèrmica molt baixa. Aquest copal cim hem estat poquíssima estona, el just per a fer el protocol imprescindible: medalleta, gravació ràpida i selfie.

A baix del cim del Penyes Altes, protegits per una roca. El pic 100 estava al sac!!!

La baixada fins el Moixeró des del Penyes Altes és molt tècnica i allà hem tingut un parell de caigudes, primer jo i després el Jordi, sense conseqüències, un avís a navegants. Terreny tècnic i mullat, molt perillós. Una vegada al Moixeró hem anat cap a Tancalaporta, agafat un nou track per anar directes a Coll de Pendís. Pel camí jo sentia el vent però no el notava, bona senyal. Tant bona que m’he alegrat i parat a contemplar 2 rovellons preciosos pel camí. A Coll de Pendís, baixada ràpida fins al refugi de Sant Jordi, a on hem parat a menjar, beure i pensar següents passes. 2 opcions baixar al refugi dels Vents i camí ample fins a Bagà o seguir la ruta prevista, la de la UP passant pel Coll d’Escriu.

Hem estat els 3 d’acord en la segona opció i així respectar l’esperit de l’etapa, seguint el màxim d’estona el recorregut de la UP. Baixada ràpida primer, ascensió al Coll d’Escriu i després nova baixada fins a Gréixer i agafar la carretera, 3km que ens han portat fins el corriolet final que ens portava al camping, punt de trobada amb el grup d’acompanyants que volien fer l’últim kilòmetre. Grandeeeeeeeeeeeeees!!!!

Després d’alguna aturada per a replegar el grup, hem arribat a Bagà, a la meta de la UP a on estaven competint els de la mitja. Ja estava pactat amb l’equip de Salomon i l’speaker, el grandíssim Depa, ha fet una menció al públic sobre @la100pics i jo he pogut dir unes paraules (en castellà 😣) al públic, que ens ha aplaudit molt i molt. D’allà, sense passar per la meta (la meva meta era una altra), hem baixat de forma ràpida fins a la piscina, a on les 70 persones que ens han acompanyat avui estaven aplaudint la meva arribada. Gran moment, per a la història i pel record. Emocions màximes, abraçades amb tothom, molt sentides. I màxima satisfacció.

Arribada a la meta de la piscina de Bagà
Màxima satisfacció, emocions a tope!
Abraçada molt especial amb el sherpa, graaaaaaande Jordi!!!!!!!!!!!!!!

Gracias Adrián por tu ayuda en este día tan complicado, lo recordaré toda mi vida. Ha sido una enorme experiencia compartir contigo los casi 30 quilómetros de hoy. Gracias por tu generosidad, tu esfuerzo, tu tiempo. Como te he dicho, repetiremos pronto. Gracias!!!!

La festa, salvant un contratemps amb l’empresa de catering, ha estat un èxit. Un grup meravellós ha fet que la festa estigués a l’alçada del projecte, bestiaaaaaaaaaaaaaal!!! Hi ha hagut de tot: xerrades, abraçades, fotografies, bon menjar i beure, sorteig, regals, parlament. Heu anat marxant, com heu vingut, sense fer soroll però deixant una gran petjada en el meu record, en el record de @la100pics. Sou molt grans amics!!! Gràcies a tots!!!!!!!!!!!!

El punt i final, amb l’Olga a la xurreria de Bagà, fent un cafè i una xocolata calenta, abans de tornar a la FURPI, bugada, ordre (la dutxa ja estava feta) i preparant el dia després. Amb la mateixa il·lusió de sempre i amb l’objectiu de capitalitzar al màxim l’experiència. Us trobaré a faltar, fins aviat!

Visca @la100pics!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!