Skip to main content

El proper cap de setmana serà la meva 3a pujada a la 100pics, i com tú dius, en treuré el màxim suc! 

El primer cop que vaig pujar em vaig sorprendre del nivell d’estrés que suportaves. Veure’t fer una reunió com a directiu, per internet, amb els auriculars, conduint una autocaravana i buscant un lloc on passar la nit, després d’haver-te llevat a les 5:30 i pujat 6 cims, amb desplaçaments ràpids, una hora per dinar, restaurants tancats, etc. 

No li veia la gràcia per enlloc! 

Tu em deies que ja ho tenies integrat, i jo pensava: “Tú potser sí, però els acompanyants😅, ho hem d’integrar també, i ràpid!!!” 

La sorpresa va ser, que no et posaves nerviós, i em va ajudar molt a posar-me en mode ” tot aniria bé” i a adaptar-me. El segon dia ja havien passat els nervis i començava a gaudir. 

Ha estat una aventura, França, Andorra, Catalunya…he conegut al Pepe que em va ensenyar a utilitzar els pals i em va estirar cap al Puigmal, als Gourmets, encantadors… I compartit molts moments amb tú 🙂 

Reflexiono i penso en la Júlia, el Berni, el Jordi i la Sònia, el regal que els estas fent, creant  moments de compartir de tu a tu. A banda dels rols de pare, fills o marit, heu compartint com amics, amb sencilleza humana. 

Aquests son moments que atresoraràn. 

Un dia et vaig dir…. Em podria passar la vida acompanyant a la gent a cumplir el seus reptes, i tú em vas dir que t’agradaria ajudar a la gent a crear el seu somni, igual que has fet tu amb el teu.

Aquí tens un altre somni per fer realitat! Jo ho tinc clar que aquest projecte teu no s’acaba aquí! 😉 

Haver vist el teu exemple en directe, Oriol, ha estat un privilegi, per la part esportiva, la professional i la humana. 

Em queda molt per aprendre de la vida, i tenir models com tú, és un regal! 

Divendres més! Quines ganes!!!