Han passat ja 3 setmanes des de que vaig finalitzar el repte i aquest cap de setmana m’he adonat que això no ha fet res més que començar i que encara ens queda molt per fer i per viure amb @la100pics. Aquest cap de setmana hem inaugurat el Fem Muntanya Junts?, un primer pas del que crec serà una gran iniciativa. Ho hem fet amb decisió, amb molta il·lusió i moltes ganes de compartir. Molta muntanya ens espera i moltes experiències per viure, sempre amb ganes de compartir-ho amb tots els que vulguin. Els dos primers cims, Sant Miquel de Solterra i la Creu de Gurb ja els tenim al record. Coses per polir, algunes, com que em vaig oblidar les medalletes a casa … 😣
El divendres vam sortir la Sònia i jo cap a Sant Hilari, amb una bossa plena d’il·lusió. Una zona que coneixia d’haver-la fet en bicicleta de carretera però una muntanya per descobrir. El poble del petit Jaumet, petit i acollidor … el poble amb més pastisseries per càpita que he vist mai 😂
A les 9h del dissabte ja érem al punt d’inici, a la carretera de St Hilari a Ósor, l’Anna, la Cris i el Joan Carles (i el Pepo), la Sònia i jo. Tots amb moltes ganes, alguns sabent el que anàvem a fer i altres no tant. El que no coneixíem cap de nosaltres era la meravella de boscos, torrents, fonts, corriols … que ens esperaven. Per anar obrint boca, corriolets de forta pujada i una mica perdedors, que no ens van deixar gaudir bé dels salts d’aigua que teníem al costat. Obrir boca segur, doncs quan portàvem la mitat del desnivell fet vam parar a fer un entrepà, per agafar forces i moral. El terreny, una mica tècnic, no ens feia la vida fàcil però els castanyers ens oferien el millor que tenien. I 3 cabres salvatges, jo crec que molt espantades, immòbils, també van fer la pujada especial. Alguna caiguda, sense importància, abans d’arribar a un cim que recordarem també per les increïbles vistes que ens va oferir. Els cims, com sempre, donant-nos el millor que tenen. Veiem el Pedraforca, el Puigmal, Roses i el Montgrí, les Agudes i el Turó de l’Home, quin espectacle. Recuperació, fotos amb les 3 formigues i cap avall, pel camí de Sant Hilari, molt més marcat i senzill però un pel més llarg.
El camí de tornada, un nou espectacle de vegetació, corriols, fonts, i castanyes per a omplir un camió! El Pepo (el gos de la Cris, un valent) derrotant-nos a tots. Adjunto la ruta que vam seguir del wikiloc:
Gràcies Cris, Anna i Joan Carles per a compartir la inauguració amb nosaltres!!! Sònia, tu i jo no podíem celebrar el nostre 29è aniversari de casament de la millor manera!
Per a recuperar forces l’Anna, la Sònia i jo vam anar a la Taverna del Sobirà, quin encert més gran. I això que ens va costar d’arribar, des d’Òsor el camí d’accés és terrible. Ben aviat però, amb els primers plats del menú ens vam oblidar de l’accés: embotits, pèsols del Sobirà, amanida, escalivada i ous remenats amb patates. Quin festival de menjar, sense opció, doncs només calia escollir el segon. Secret guisat amb ratafia, conill i peus de porc per a completar la recuperació i iogurt de ratafia, mató i coca d’Òsor per a rematar la feina. Cafè al solet, a les 17.30h ens aixecàvem de la taula …. Tremendu! La tornada, pel camí de Sant Hilari, molt millor!
Aquest matí a les 8.15h hem agafat el cotxe per anar de Sant Hilari cap a Sant Andreu de Gurb, a on ens esperaven l’Emília i el Josep, la Mireia i l’Ernest, el Fede, el Toni i el Joan Maria. Gourmets i família, quin grup més maco! El recorregut no ha tingut massa complicacions, durant una bona estona hem anat fent el «ronso» i donant la volta al cim, per acabar enfilant-lo en una forta pujada, per un terreny molt maco. Aquí el track de wikiloc que hem seguit:
A dalt del cim, hem pogut gaudir novament de molt bones vistes i amb l’ajuda d’una magnífica taula d’orientació hem pogut identificar els cims: Pedraforca, Niu de l’Àliga, Puigmal, Puigsacalm, Montseny … Amb poc desnivell, molt premi!
Un primer tram de baixada més divertit i després un corriol maco que ens ha portat fins a Sant Roc, amb un terreny de «margues» que tots desconeixíem, molt curiós. Abans d’arribar, hem caigut a la trampa del peregrí 😂 un personatge que ens ha explicat vida i miracles sobre els peregrins i la seva història, amb fotografies i tot. El Fede li ha donat «cova» i la conversa era interminable … Abans d’arribar al cotxe, una petita incursió pel bosc encantat, llàstima que no s’havia apuntat cap nen.
Avui, abans d’arribar al final d’etapa m’ha tornat a passar, un noi m’ha aturat pel camí i m’ha preguntat: «tu ets el de @la100pics?». Encara no em faig a la idea que això sigui possible. El que més il·lusió em fa és que el projecte ha arribat, un petit ressò que per a mi és immens i m’omple de felicitat. Persones amb interès pel que he fet, pel que he comunicat i compartit, amb ganes de conèixer com una experiència com @la100pics pot ser tant i tant gran i enriquidora. Feina ben feta, estic molt content. Cal seguir endavant!
Visca @la100pics i el FMJ?!!!
